SEGLE XV
SEGLE XVI
LIBRO DEL NUEVO COMETA Y ...
València, 1576
SEGLE XVII
El segle XVII a
Europa és una època de fred, d’hiverns llargs on apareixen fenòmens atmosfèrics
excepcionals. Aquestes modificacions climàtiques poden justificar la crisi
agrícola. En certes zones aquests elements van significar l’inici de la persecució
a les bruixes.
El primer terç
del segle XVII va ser una època crítica de malestar social, conflictivitat
política i ortodòxia religiosa.
Als segles XVI i XVII es produeix una concentració del poder.
Els governants volen fer front a la reforma religiosa centralitzant el seu
poder i un dels aspectes que intenta dominar la monarquia serà la religió. La
desidència religiosa va ser castigada amb el desterrament o la mort.
L’any 1609 es produeix l’expulsió dels moriscs. Es calcula que en foren
expulsats més de 20.000 a Catalunya i més de 100.000 des de València.
Pluges
torrencials l’any 1617. Les destruccions foren generals a Catalunya. Relación del grande diluvio
y inundaciones que por el fin del año 1617 y principio del de 1619 hubo por casi
toda Cataluña, y por muchas partes de España.
Biblioteca
Universitària de Barcelona, ms. 1008, f. 254.
La vida al segle XVII era
difícil a Catalunya, això explica l’aparició del bandolerisme o de les
comunitats de preveres que en aquell temps proliferaren.
A Catalunya l’autoritat civil vol concentrar un poder absolut i per això,
tot allò que li pot anar en contra és combatut. Si la religió és un dels
elements que permet el control del poble, tot allò que va en contra de la
religió, va també contra el poder civil. Per això no és estrany que la
bruixeria, que mostra el poder del dimoni, sigui combatuda per les autoritats
civils. Ens trobem, doncs, davant de dos
fenòmens simultanis; la fragmentació religiosa d’Europa i el desenvolupament
d’un poder civil absolutista. El resultat serà la interrelació entre l’Església
i l’Estat, una relació de la qual tots dos obtindran beneficis.
El dietari (1589-1628) de Pere Joan Porcar ens parla de l'aparició d'un cometa al mes de setembre de 1607:
474
Cometa en lo cel/ En aquest mes aparegué un gran cometa en lo cel, presagi de la expulsió dels moros d'Espanya.
EL GRAN COMETA DE 1680
El Gran Cometa de 1680 sobre Rotterdam. Pintura de Lieve Verschuier
El C/1680 V1 és conegut com a Gran Cometa de 1680, el cometa Kirch o Cometa Newton. Fou descobert per Gottfried Kirch el 14 de novembre de 1680 i aconseguí la seva màxima brillantor a finals de desembre.
Del cometa de 1680 tenim diversos testimonis directes:
1. Llibre de notes de Comesvertides (Sant Feliu Sasserra)
.jpg)
"Lo any 1680 se veu una gran estela per espay de alguns vespres que feia una gran cua, o raig. La qual era a ponent, y se ponia com las demés."
2. Llibre de coses que han succeït a Catalunya de Joan Fàbrega de Cererols (1660-1732), propietari pagès del mas de Cererols (Súria)
"L'any 1680, el mes de desembre, la vigília de Sant Tomàs, eixí al cel un senyal de gran admiració, un estel que feia un raig o cua molt gran, a manera d'espasa. I es veié aquest senyal per espai d'un mes, a la part del sol ponent, i va discorrent dret cap a sol ixent. La qual cosa, segons els astròlegs astroligiaren, significava grans guerres dels cristians amb el turc. La qual cosa succeí d'aquesta manera, com més endavant es dirà."
3. Discurso astrológico, imprès publicat l'any 1681:
Joan Fàbrega de Cererols (1660-1732), propietari pagès del mas de Cererols (Súria) va escriure una crònica manuscrita que va començar l'any 1673 i que ha estat publicada amb el títol de Llibre de coses que han succeït a Catalunya
Fàbrega, en el seu dietari escriu de tot allò que coneix directament o que n'ha tingut referències. Que tractin de cometes, eclipsis i d'altres fets meteorològics tenim diverses entrades:
L'any 1678, el 29 d'octubre, s'eclipsà la
lluna, a la nit, i es tornà tan roja que era cosa d'espant. I es va tapar quasi
tota, i durà quatre hores.
cosa de gran consideració.
L'any
1680, el mes de desembre, la vigília de Sant Tomàs,
eixí al cel un senyal de gran admiració, un estel que feia un raig o cua molt
gran, a manera d'espasa. I es veié aquest senyal per espai d'un mes, a la part
del sol ponent, i va discorrent dret cap a sol ixent.
La qual cosa, segons els astròlegs astroligiaren,
significava grans guerres dels cristians amb el turc. La qual cosa succeí
d'aquesta manera, com més endavant es dirà.
L'any 1682, el mes de setembre, es veié un
altre estel amb cua. Eixí dit cometa, a la part de tramuntana i significava
grans guerres, com l'anterior.
L'any 1730, pujà, el rei Felip V, les dobles a 7ll., i els rals de vuit
a disset rals i mig.
I, el dit any, es veieren molts senyals al cel, a la part de tramuntana.
L'any 1770, es veieren grans senyals al cel. Primerament, es veié un
cometa que començà d'eixir a la part de sol ixent. Després es veieren uns grans
raigs de color de sang, a la part de tramuntana.
L'any 1678, el 29 d'octubre, s'eclipsà la
lluna, a la nit, i es tornà tan roja que era cosa d'espant. I es va tapar quasi
tota, i durà quatre hores.
cosa de gran consideració.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
