Mata de jonc

diumenge, 23 de febrer del 2014

LA REINA MARIA CONCEDEIX A LA BARONIA DEL LLUÇANÈS UNA SOTSVEGUERIA AMB CÚRIA A SANT FELIU SASSERRA I PERAFITA

Perpinyà 5 de juliol de 1449.

[…] Nos maria Dei gratia Regina Aragonem, Siciliae, citra er ultra forum, Valentiae, Hierusalem, Ungariae, Majoricarum, Sardiniae et Corsicae, Comitissa Barchinonae, Ducisa Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comitissa Rossilionis, et Ceritaneae, locum tenens generalis Serenissimi Dni. Regis viri et Domini nostri charissimi. Quia vos fideles nostri homines baroniae Luçano Vicensis Diocesis circa commodum et honorem Regios ac reipublicae ipsius baroniae tranquillum statum, utilitatemque laudabiliter ut convenit intendentes nonnulla coram Magestate nostra in modum supplicationis obtulistis capitula continentiae istiusmodi:

Molt alta, é molt exellent Senyora: A vostra Real Magestat així com á font de totas gracias devotament recorrents los hòmens de la Baronia de Lluçà del Bisbat de Vich humilment supliquen a aquella sie de sa mercè, que per benefici, e direcció de la jsuticia, e repòs dels pobleÿts en la dita baronia, e encara per conservació, e augment de la jurisdicció del Sr. Reÿ li plàcia consentir, e atorgar en privilegi perpetual los Capítols següents: E primerament com la dita Baronia que és en part sotmesa a la Vegueria de Manresa per set llegües, la qual Vegueria és lo Cap, e principal de la dita Baronia, e per ço quant delictes o maleficis se cometan en los tèrmens de la dita Baronia los Veguers de les dites Vegueries ni hi provehexen, ni provehir poden així prest com seria necessari com lo cas requer, des que segueixen grans danÿs als hòmens de la dita Baronia, e periclitació de justícia, ultra que molts dels membres de la jurisdicció criminal que és del Sr. Reÿ per ésser maltinguda aprés és per lo Senyor de la dita Baronia ocupada en gran danÿ e perjuij de la dita jurisdicció Reial. Per tant, los dits hòmens supliquen a vostra exellensie de sa mercè vulla consentir, e atorgar a aquells en privilegi perpetual, que en la dita Baronia hage d’ací avant Lloctinent de les dites Veguerias depenent de cascuna de aquellas sagons cascuna jurisdicció ha en la dita Baronia, e térmens de aquella, atés majorment que los dits Veguers han ja acostumat fer, e tenir en les dites Veguerias Lloctinent en llur absència. Plau a la Senÿora Reÿna.

[...] E com sie veritat que los dits Veguers, moltes e diversas voltes citan molts per pau e per treva, e per bandejament, e aprés procehexen a publicació dels dits querelats solament en los caps de les dites Vegueries no feta intimació o notificació alguna de la dita publicació en la dita Baronia, e voltes, e molt sovint se segueix que los dits gitats e gitats de pau e de treva se vénen a recullir en la dita Baronia, e aquí són receptats per los poblats en aquella, ignorants aquells tals ésser bandejats, e gitsts de pau e de treva, e per la dita rahó los dits Veguers, e cascun d’ells segons aquí lo cas se pertanÿ, o mesa astusiosament la dita intimació en la dita Baronia fan procés de fautoria als dits hòmens, e per aquell en via de composició, e en altra manera extorquexen de aquells diversas quantitats de pecúnia, en tant que quasi han portats los dits hòmens a total perdició, e exangament de llurs pròpias substàncies, per tant ab quanta humilitat podan los dits hòmens supliquen a Vostra Exellensie sie de sa mercè consentir-los en privilegi que d’ací avant los dits Veguers hagen o sien tenguts com lo cas ocorrerà, fer publicació, e intimar ab veu de cirda los dits bandejaments, o gitaments de pau e treva en lo lloch de S. Feliu Çaserra quant per lo Veguer de Manresa se publicaran, e quant per lo Veguer de Vic en lo lloch de Perafita, e si los dits Veguers açò no volran, o cessaran fer, no puxen, ne sie a ells lícit en alguna manera procehir contra los hòmens de la dita Baronia per fautoria, o receptament de bandejats, nec altres; entès, emperò que la dita publicació se fassa a cost e missió dels hòmens de la dita Baronia. Plau a la Senÿora Reÿna.

CAPÍTOLS PER LO BON GOVERN DE LA VILA I PARRÒQUIA DE SANT PHELIU ÇACERRA

Aquest document, que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, és datat a Barcelona el dia 13 de juliol de l’any 1599. El rei Felip II de Catalunya-Aragó accepta l’estructura de govern del nostre municipi. Cal remarcar que en aquest document es parla sempre de la vila de Sant Feliu Sasserra, cosa que ens assenyala que la concessió d’aquest títol es va fer abans del 1599 i és molt anterior al que Carles II concedí a Prats de Lluçanès el 4 de febrer de 1681.

Capítols per lo bon govern de la vila i parròquia de Sant Pheliu Çacerra

Sti. Phelicis Saserra

Nos Fhilippus[1], Dei gratia, Rex Castella, Aragonum, Legionis utrisque Sicilie, Hierusalem, Portugallie, Ungarie, Dalmatae, Croatie, Navarre, Toleti, Valentie, Galletie, Mayoricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corcica, Murtie, Giennis Algarby, Algezira, Gibraltaris, Insularum Canarie, nec non Indiarum orinetalium & occidentalium Insularum ac terre firme maris Oceani, Archidux Austrie, Dux Burgundie, Brabantie, Mediolani, Athenarum & Neopatrie, Comes Abspurgii, Flandrie, Tirolis, Barchinone, Rossellonis & Ceritanie, Marchio Oristami, comes Goceani. Quia Regalis favor tunc debet esse propentior & amplior cum justis populorum supplicationibus implorator. Hys precipie que ipsorum populorium comudum & viilitatem respitiunt hic est quod cumpro parte fidelium nostrum hominum ville & parrochie Sancti Phelicius Çaçerra fuerun nobis oblata & inseriptis humiliter presentable in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus post aluim sercatim seguntur; Señor los Promens Sindict y Universitat y singulars persones de la vila y parroquia de St Pheliu Çacerra del terme y lloctinentia de Llussanès[2] suppliqen a V. Magt sia de Son Real Servey concedir y atorgar los Privilegis en y sobre los baix scrit capítols per lo bon govern de dita vila y parrochia y dels poblats en aquella. Primerament suppliquen a V. Magt. li placia consentir y hage de aquí al davant tres vehedors[3] y administradors, sis de consell, un clavari[4] y un mostaffas[5], los quals sian annuals y que per çò lo dia los apareixerà dits singulars y habitants en dita vila y parròchia se pugan juntar en lo lloch a hont decicaran o fins assí se ha acostumat ab assistentia y entreueniment del loctinent de Llussanès o lo Balle[6] de dita Vila y tots, o, lo mayor part de ells fassen tres bosses y en la primera insequlen[7] y embolssen deu persones de bras mayor en l’altra segona altres deu de bras mitjà y en l’altra tercera altres deu persones de bras menor que sian naturals y pobladors en dita vila y parrochia o, si volrran nomenen les persones que·ls aparexerà perquè fassen la dita insequlatio i de aquelles axí ensequlades en la forma que baix se dirà sia feta extractio per a dits officis de vehedors y administradors mostessaff, clavari y persones de consell ordinari. Plau a sa Magt. Item que enseculades ditas trenta persones deu de quiscun bras enquiscuna de dites tres bosses quiscun any lo primer dia del mes de janer se fassen deu rodolins[8] ab cera dels de cada bossa ço és a quiscun rodolí un nom y assistint-hi y entevenint-hi lo dit lloctinent o Balle per un minyó de set anys de la primera bossa que serà del bras major, sia extret un rodolí y aquell obert lo qui.s trobarà scrit en ell sia vehedor y administrador en Cap y després fassa lo mateix de la bossa del segon y aprés de la del terç, los quals tres sian per tot aquell any vehedors y administradors y tinguen las matexas preheminentias y prerrogativas que consellers en altres viles y llochs tenen per a regir y governar. Y feta dita extractio se’n fassa per a l·offici de mostassaff, ço és en any de la bossa de Cap o primer y en altre any de la de segon y aprés del offici del clavari ço és lo any que·s traurà mostassaff de la bossa de primer sia tret de la bossa de segon y lo any que·s traurà mostasaff de la bossa de segon, lo clavari sia extret de la bossa de primer y axí mateix sia aprés feta extractio de dos de quiscuna bossa per a persones de consell ordinari de dita vila y parrochia los quals axí extrets hajan de jurar en mà y poder del dit lloctinent o balle de bé y llealment haver-se en llur offici y ningú dels extrets puga recusar de acceptar-ho sots pena de haver-se desexir de dita vila y parrochia y estar fora de ella per temps de un any. Entenent, emperò, que lo qui serà extret per clavari haja de saber escriurer y si algú serà extret que no sàpia scriurer sia extret altre perquè ningú pot ser clavari que no sàpia scriurer. Plau a sa Magt. Exceptat que lo qui serà extret en algun de dits officis no incórrega en la pena assí contenguda si tindrà just impediment lo qual reste a coneguda del lloctinent de Llussanès y del consell de dita vila. Item que quiscun any lo diumenge abans del dit primer dia de janer se junten dits vehedors y administradors, clavari, mostassaf, sis de Consell y lloctinent o Balle y regonegan ditas bossas y si faltaran en alguna de ellas algunas personas que sian mortas y y insegulan, en lloch de aquelles entenent que los del bras menor pugan muntar a segon y de segon a Cap perquè quant se fassa la extractio sia lo número complit a quiscuna bossa. Plau a sa Magt. Item que lo clavari que serà extret haja de cobrar y exhigir y guardar totes les pecúnies que dels emoluments de dita vila i parrochia procehiran y provindran y pagar los mals i carrech de aquella conforme per dits vehedors y administradors li serà ordenat, lo qual haja de assegurar y donar fiansas y tinga obligació de donar compte y rahó en lo offici de son any dins un mes aprés als vehedors y administradors y Clavari novament extrets. Plau a sa Magt. Item que lo dit mostassaf axí extret tinga poder y facultat de exercir lo dit offici per tot son any y fer tot lo que lo mostassaph de la ciutat de Manresa pot y deu fer ab tota jurisdictió y cohort necessària. Plau a sa Magt. Item que los dits tres vehedors, mostassaff y clavari y sis persones de consell ensemps ab dit lloctinent o balle e la major part dels qui representen tota la dita vila y parrochia y fassan Consell y pugan ordenar y fer tot allò que per al bé de la vila y parrochia los aparexerà convenir com ha terusit plen poder y tinga lo que ells faran y ordenaran tanta forsa com si tota la vila juntada ho hagués fet y en cas de parietat de veus prevalga la part que serà lo vot del lloctinent o balle y que·s pugan convocar tantas voltas com volrran y tractar los negocis comuns. Plau a sa Magt. Item que totes les dites persones de consell que són dotze ab lo lloctinent o balle sempre que sian cridadas a consell a Consell (sic) hagen hacudir sots pena de tres lliures acquesidores la meytat a V. Magestat y l’altra mitat a la Bossa comuna de dita vila, salvant just impediment. Plau a sa Magt. Ab que la pena sia tantsolament de vint sous. Item que lo dia se farà dita ensequlatio primer los qui aquella faran pugan assignar y tatxar salaris als dits vehedors y administradors y al clavari, lo que·ls aparexerà y després dits vehedors ab llur consell y interventio del Balle o lloctinent pugan sempre que volrran augmentar y disminuir aquells y als qui no·s senyalarà ara salari pugue en sdevenidor dit Consell senyalar y després augmentar y també puguen ordenar quant vullen aporten insignia dits vehedors y administradors y que lo dit mostassaph aporte vara verda com en altres parts és acostumat. Plau a sa Magt. Que la primera tatxa de salari se farà per als vehedors o administradors se fassa a coneguda del futuro lloctinent general lo qual en assò procehirà conforme las entradas y exidas de dita Universitat y lo mateix se fassa quant se tractara de augment de dit salari. Item que puguen dits vehedors cridar en ditas extractions y consells que tindran del dit lloctinent o balle aquell que volrran y tingue dit lloctinent dotze sous per cada volta assistirà y per decretar los actes faran. Y balle vint sous només. Plau a sa Magestat, moderant la quantitat de dotze sous per al lloctinent en summa de sis sous tantsolament y la del Balle en suma de quatre sous. Item que tot lo que la major part del dit Consell farà o ordenarà per lo bé comú y públich de dita vila y parrochia se haja de posar en executió per dit lloctinent o Balle y mostassaff segons tocarà a cada hu y en renitentia llur o puguen dits vehedors executar. Sa Magt. és servit que de la denegatió de Justítia se´n recórrega al Real Consell. Item que los qui seran extrets vehedors y administradors un any, de dos anys no puguen concórrer a dit offici y axí mateix de l’offici de mostassaff y clavari. Plau a sa Magt. Item per quant dita vila està edificada en terra aspra y lluny de altres viles y llochs y perquè·s puga millor guardar de pestas y altres mals, supliquen a V. Magest. li plàtia consentir y atorgar a dita vila y parrochia que puguen tancar-se ab muralla o altrament, de tal manera que per portals se haja de entrar y exir en aquella. Plau a sa Magt. Item perquè dita vila puga fer dita muralla y pagar salaris y sustentar los càrrechs y mals ordinaris y extraordinaris de aquella supplique a V. Magestat sia de son Real servey consentir-los que puguen tenir lo piló de carniceria, fleca, taverna y forn de destret y arrendar aquella quiscun anys al mes donant en lo encant públich ab prohibitió que altres no puguen tallar carns, vendrer pa ni vi ni courer pa sinó aquells a qui seran arrendats sots les penes a dit consell ben vistes y segons ells ordenaran. Plau a sa Magt. ab que la carniceria, taverna, fleca y forn no sian de destret. Item que puguen dits vehedors y administradors y demés persones de Consell imposar sises y impositions sobre pa, vi y altres coses y mercaderias fins a dos dinés per lliura per lo comprador y altres dos per lo venedor y arrendar aquella en lo modo y forma que ells ordenaran. Plau a sa Magestat ab que la dita impositio se fassa ab la forma ordinària y per temps de vint anys, reservant-ne lo quint[9] per a sa Magt. y que de sinch en sinch anys ne hagen de donar compte a l’offici de mestre Racional. Item que ningú de dites dotze persones de Consell puga arrendar ninguna dites coses ni fer fiansa en aquelles durant llur any. Plau a sa Magt. Item que pugan tenir botiga de blat per als pobres de dita Vila y parrochia segons que en altres viles és acostumat. Plau a sa Magt. ab que la compra dels blats per a la dita Botiga se fassa de dinés de la Universitat, tot frau cessat. Item que li pàssia confirmar confirmar (sic) y de nou concedir a dita vila y parròchia lo privilegi y facultats a ella concedits per lo sereníssim Rey don Juan[10] de catorze de maig, any mil quatre-cents setanta y sis de poder tenir mercat en dita vila quiscun dimecres de l’any y que tots los anants y venints y estant en aquell franguiats y no puguen ésser presos per deutes civils. Plau a sa Magestat se fassa la dita confirmatió del dit privilegi. Item suppliquen a V. Magestat sia de son Real Servey manar concedir a dita vila que tingue y puga tenir fires dos voltes lo any ço és la una lo dilluns ans de la Assensió de nostre Señor y l’altra lo dia de sanct Thomàs Apòstol y que dos dias abans y dos aprés los qui vindran estaran y s’entornaran sien guiats y no puguen ésser presos per deute civil algú. Plau a sa Magt. que·s puguen tenir les dites fires y quant als que aniran a la celebratió de elles se observe lo que·s fa y està provehit en la ciutat de Manresa que és cap de la vegueria hont també se acostumen dos voltes lo any de celebrar fires, y tot assò se demana a V. Magt. sens prejudici ni derogatió dels altres privilegis al terme de Llussanès concedits. Plau a sa Magt. Fuimus [...] per singulares ac probos homines dite ville & parrochie Sancti Phelicis Sacerra supplicatum [...] predicta omnia & singula in supra dita supplicatione contenta vobis dictis singularis ai probis hominibus dicte ville & parrochie presentibus & futures concedere & impartiu degnaremur. Nos Itag__ (?) animadvertentes supra dictam supplicationem que vifa (?) & recognita fuit per nobilem & delectum consiliarium nostrum Ludovicum a Peguera V. I. D. ex cuies relatione nobis constitit atg~ constant pro bono regimine dicte ville & parrochie & illius singularium expedire, carum supplicationibus inclinati omnia & singula in pre insertis capitulis & corum & corum quo libet contenta juxta decretationes & respontionem in calu inserte supplicationis dicte ville & parrochie & eius singularibus presentibus & futuris concedere decrevimus pro vc. per presentem de nostra certa scientia et consulto concedimus, laudamus & approbamus de nostre regie concessionis munimine & presidio roboramus aux touta temog~ nostra Regie inter possimus pareter & decretus casaria illustribus spectabilibus venerabilibus & magnificis dilectes consiliarys [...] quibusen~ locum tenentibus et capitanis generalibus nostris in dictis nostris regnis Aragonum & Valentie et Principatu Cathalonie & comutatibus Rossillonis & Ceritanie Cancellari vicecancellario Regenti cancellariom doctotibus nostres Regie Audientie regentes offtius nostri generalis gubernatoris & gerentibus vices eiusdem Bajulis generalibus & procuratoribus Regÿs net non prochonotario nostro & eius locumtenenti vicarÿs Bajules subvicarÿs & subbajules, algutzerÿs virgariis portarÿs ceteris.g~ quibusereng offitialibus nostris in dictis nostris regnis Principatu & comutatibus constitutis [...] constituindis et corum locatenentibus seu offitia ipsa gerentibus presentibus & futuris precipimus & gebemus ad incursum nostres Regie Indignationes jubemus ad incursum nostres Regie indigationes & [...] florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum cranÿs preinserta & omnia & singula in dictis capitulis & corum quo libet contenta juxta decretationem & respontioriem predictam vobis dictus singularibus & probis hominibus dicte ville & parrochie teneant firmeter & observent actinere & observari inviolabilitir fariant per quos decet cautifeues agere furmie permutiere alequa ratione seu causa [...] offitrale & subditi nostri preterfre & indignationis nostre. In cursum [...] preappositam [...] ecutarie. In cuius rei testimonius presentem freri jussimies nostro Regno comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis Principatus Cathalonie & comutatus Rossillonis & Ceritanie [...] quia in promptu nonest sigilum Regium Comune. [...] in nostra civitate Barchinone die decimo tertio mensis july anno a nativitate domine millesimo quinquentesimo nonagesimo nono. Regnorum nostrorum anno secundo.

Yo el Rey

[...] Rex mant. mihi don Petro Franquesa visa per Covarrubies vicech. Sabater Regente [...] Fontanet pro generali thefo. & me conservatore signalem.

[1] Felip II de Catalunya-Aragó (Felipe III de Castella). Nascut a Madrid l’any 1578, començà a regnar l’any 1598.

[2]Consta un primer sotsveguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187. L’any 1396 s’intentà crear la sotsvegueria, però els senyors de la baronia del Lluçanès s’hi oposaren. El 1449 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, donà un privilegi de creació de la sotvegueria i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part de Manresa. L’any 1455 Joan II l’anul·là. De nou s’intentà crear la sostvegueria els anys 1474 i el 1491. La creació definitiva es va fer l’any 1611 i la seva cúria s’establí a Sant Feliu Sasserra.

[3] El veedor era un inspector públic municipal encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspecccionar les diverses oficines i obradors. (GEC)

[4] Funcionari de l’administració municipal gremial i baronial catalana responsable de les finances. El clavari municipal controlava el cobrament d’impostos i la direcció dels afers financers. (GEC)

[5] Funcionari municipal propi d’algunes poblacions de la corona aragonesa que tenia al seu càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a la venda del pa, el vi, l’oli i les robes, sancionar els infractors, comprovar en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus, i vetllar per les obres fetes pels particulars en llur cases.(GEC)

[6]Administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.

[7] La insaculació és un procediment d’elecció, anomenat també de sac o de sac i sort, pel qual el nom de les persones idònies per als càrrecs era col·locat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació i resultaven elegits els primers extrets. (DLC)

[8] Boletes de cera o de fusta dins les quals es ficaven les cèdules d’un sorteig.

[9] Cinquena part dels ingressos municipals que alguns municipis catalans, d’acord amb els termes de llur cartes, pagaven a la tresoreria reial.

[10] Joan II de Catalunya-Aragó. Regnà entre 1458 i 1479.

dimecres, 19 de febrer del 2014

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA A SANT FELIU SASSERRA

dimarts, 18 de febrer del 2014

IGNASI DE SANT FELIU SASSERRA

Sant Feliu Sasserra 1910

Només fa cent anys....

Com era Sant Feliu Sasserra fa cent anys? Com vivien els seus habitants?

Fem un repàs de diferents aspectes de la vida de la vila que ens servirà per introduir-nos a l'ambient de l'any 1910.

LA VILA

Joan Guiu[1] ens dóna una visió del municipi a finals del segle XIX :

Sasserra, San Felio, pertenece al arciprestazgo de Olost, parroquia de Ascenso, con Rdo. Párroco y un vicario, con comunidad de Presbíteros, fundada por cuatro curas en 1737, privilegiando á los Sacerdotes hijos y naturales de esta población. El municipio lo componen 780 almas, 258 edificios y 36,515 pesetas de riqueza imponible. Pertenece a la provincia de Barcelona y al partido judicial de Manresa.

La parroquia de San Felío Sasserra consta de 192 casas con 600 almas de comunión y confina con Oristá, Torre de Oristá, Sta. Eugènia de Relat, San Pablo de Pinós y San Miguel de Terradellas. Está situada en un paraje pintoresco y despejado por la parte del E. S. Y O., descubriéndose al N. Los montes Pirineos, al S.O. las montañas de Montserrat y al Oeste las del Montseny y otras más distantes. El clima es templado y muy sano. Los alrededores son llanos y domina la villa un monte llamado en el país Serrat de las Forcas, en cuya cima tenia el señor de Llussanés aquel signo de su dominio feudal; parte del terreno se riega por dos torrentes nombrados Riubach y Relat que desaguan a la Gavarresa, y sus aguas impulsan también las ruedas de varios molinos.

Se halla muy próxima esta localidad al punto en que se reunen los partidos judiciales de Manresa, Vich y Berga, tiene comunicaciones fáciles con el Llussanés, y la carretera de Sabadell á Prats de Llussanés. La iglesia parroquial tiene tres naves bastante espaciosas. La puerta lateral es románica con cuatro columnas de historiados capiteles. A más de esta Iglesia hay un santuario extramuros y tres capillas particulares. La casa de la villa, cuya elevación sobre el nivel del mar es de 700 metros, es del siglo XVII, su fachada es de piedra y típica su arquitectura. Las escuelas municipales son completas con la dotacion anual de 625 pesetas tanto la de niños como la de niñas. Desde el año 1859 hay residencia de Hermanas Terciarias Dominicas que se dedican a la enseñanza de niñas.

Celebra fiesta anual el dia 1º de Mayo, fiesta mayor el segundo domingo de Septiembre, y cuenta con Farmacéutico. La ocupación dominante en esta localidad es la agrícola y las que con ella se relacionan. Las producciones del terreno son trigo, legumbres, maíz, habichelas y patatas; críase ganado y caza de varias especies.

Dista 5 kilómetros de Oristá, 8 de Avinyó, 8 de Prats de Llussanés, 24 de Vich y 32 de Manresa

En la seva obra Lo Lluçanès, Pelegrí Casades[2] ens dóna una altra visió del Sant Feliu del segle XIX:

Pobra és la vida que soporta Sant Feliu Saserra; escassa sa industria manufacturera, representada per alguns telers a mà, que encara ab traqueteig monòton trenca la quietud de sos carrers solitaris; y no menys l'agrícola, lo precisa pel consum, ja que res més permet son aspre terrer, escassament regat per la Gavarresa y'ls torrents de Relat y Bassi; tot lo que és causa de que en lo temps cru de l'hivern moltes són les famílies que emigren a terres de per avall per a sostenirse penosament fins la temporada de les cullites, en que retornen a llurs cases. Avuy, mercès a les plantacions de vinyes, sembla que la població s'alça de la postració y miseria en que jeya de bastant temps ençà.

Sa posició topogràfica li permet gaudir d'ample horitzó,

ensems que de bones condicions climatològiques. S'oviren clarament les soperbes siluetes del Pirineu, que presideix lo Puigmal, a la part de tramontana; los serrats que l'aspre Collsacabra caracterisa, per la banda de sol-ixent; los macisos de Montseny y Montserrat, al confí de mig-jorn; y, per fi, los espatlluts montanyams bergadans, pel cantó de ponent, tancantli més properes sa comarca'ls serrats de l'Estany, de Sant Salvador, Sant Bertomeu del Grau, a la dreta mirant al nord; y'ls de Sant Jordi, de la Morisca y serralada de Pinós, per l'esquerra, entre els quals replechs, y en les valls que formen, s'hi arraceren los pobles d'Avinyó (2 hores), Oristà y la Torra (45 minuts), Oló (2 hores), Santa Eularia de Pardines (1 hora), Santa Eugenia de Relats (1 hora) y Prats de Lluçanès (2 hores).

El poble, situat dalt d'un turó que domina els camps de conreus i els boscos que l'envolten, té l'any 1910 els carrers següents: La Plaça Major (incloïa el carrer de Balmes), la Plaça de Baix (tenia part del carrer Catalunya i el carrer arquebisbe Badia), el carrer Major, el carrer de Santa Magdalena, el carrer de la Bassa, el carrer del Serrat, el carrer de Vilaclara i el carrer del Raval. Fora del nucli hi havia el carrer de la Mongia i les cases de camp distribuïdes per tot el terme municipal.

Els serveis públics eren deficitaris; el municipi no tenia ni electricitat (l'energia elèctrica fou introduïda per Joan Vila l'any 1915), ni d'aigua potable (el subministrament d'aigua potable arribà l'any 1965 gràcies a la dedicació de l'alcalde Ramon Grilló) , ni telèfon. (la instal·lació del qual la va fer Joan Vila l'any 1916).

A finals del segle XIX es va construir la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès i al mes de desembre arribà a Sant Feliu, per posar-lo 30 dies a exposició pública, l'anunci de la carretera de Casa Miquela a Sant Feliu, passant per Oristà.

El poble, a començament del segle XX anava canviant i perdent l'aspecte rònech y pobre que descriu Pelegrí Casades. Malgrat això l'Ajuntament ha de tenir cura dels edificis. Com a mostra d'això tenim, datat el 27 de juliol de 1910, l'enviament d'un ofici a Josep Maria Almató: Se le remite un oficio con su duplicado concediéndole 10 dias para reparar ó derribar la casa de su propiedad nº 13 de la calle Mayor de este pueblo.

D'altres afers dels quals se n'haurà d'ocupar l'Ajuntament són la sanitat,el control de pesos y mesures y la festa major. Al mes de novembre, a més de pagar el tercer trimestre a Jaume Serra, agutzil i encarregat del rellotge, es paguen 60 pessetes Al administrador de la fiesta mayor de este pueblo, gratificación concedida para funciones y festejos i 8 pessetes A D. Juan Rodellas por gastos manutención dos dias á pareja guardia civil con motivo fiesta mayor.

ELS HABITANTS

La població patia des de mitjans del segle XIX una regressió important. Es calcula que l'any 1860 Sant Feliu tenia 974 habitants, nombre que va anar disminuint (774 habitants l'any 1877) fins a arribar a 559 l'any 1900.

Un document estadístic datat al mes de setembre de 1910 ens assenyala que al nucli urbà hi havia 144 edificis, habitats per 121 famílies i a més 45 edificis, habitats per 42 famílies ocupaven el territori rural. Això fa un total de 189 edificis i 163 famílies.

El padró municipal (any 1910) inclou 566 persones inscrites, de les quals els segment majoritari l'ocupen els menors de 10 anys (130) i els habitants compresos entre 21 i 30 anys (112). Els noms predominants de dona eren Maria, Teresa i Carme i entre els homes predominaven els Josep, Ramon i Jaume. Aproximadament la meitat de la població era analfabeta. La gran majoria era gent nascuda a Sant Feliu però també hi havia persones procedents d'Oristà, Merlès, Gaià, Avinyó, Prats...

Dels homes 156 eren pagesos, professió majoritària, i les dones es dedicaven a les feines de casa o treballaven la indústria tèxtil. Paletes, fusters, traginers, fabricants, ferrers, sastres i un sabater, entre d'altres, completaven els oficis de l'època. Un mestre de nens i una mestra de nenes s'ocupaven de l'educació dels infants i un metge tenia cura de la salut dels veïns. Tres joves estudiants es preparaven per a la vida sacerdotal. Entre ells Ramon Arnaus Canal, fill d'Antoni Arnaus i d'Àngela Canal, propietaris, que vivien al número 22 de la Plaça de Baix.

L'any 1910 Alfred Canal i Comas, parent dels Arnaus, era el metge titular de la vila. Nascut a Granollers (1884) va cursar Medicina a Barcelona i després va exercir de metge rural a la nostra vila, fins que l'any 1911 tornà a Granollers, on ocupà diversos càrrecs que el van convertir en un dels personatges més importants de la ciutat. Condemnat a mort pel franquisme i després commutada la pena per la de cadena perpètua, va morir l'any 1942.

EL GOVERN MUNICIPAL

Quan comença l'any, l'alcalde és Sebastià Ordeig i Anglada, propietari, natural d'Oristà. Miquel Oriols Casadesús, Joan Arola Codina, Josep Crespí Ciuró, Bonaventura Arnaus Alberch, Jaume Esclusa Tornamira i Josep Mas Fàbregas completaven el consistori.

Tres mesos després, el 10 de març, l'alcalde dimiteix dels seus càrrecs: A continuación expuso dicho Sr. Presidente que viendose obligado por sus asuntos particulares á trasladar su domicilio en otro término municipal, no podia menos que dimitir en el cargo de Alcalde y Concejal de esta Corporación, lo cual manifesta verificar en el acto, entregando al Sr. Teniente de Alcalde la renuncia por escrito de los referidos cargos. En vista de ello acordaron los Sres concurrentes tratar de este último particular en otra sesión por ser hora muy avanzada la presente.

L'afer es va tancar el dia 12 d'abril en la reunió presidida pel tinent d'Alcalde Miquel Oriols: manifestó éste era preciso tratar en la presente sesión de si debe ó no aceptarse la dimisión que de Alcalde y concejal presentó D. Sebastián Ordeig Anglada, en sesión del dia diez de marzo último. Discutido el asunto se acuerda por unanimidad aceptar la dimisión de referencia, diligenciando debidamente la renuncia ó dimisión de que se trata y elevarla al Exmo. Sr. Presidente de la comisión provincial tan pronto quede diligenciada a los efectos de examen y demás que al efecto proceden por la superioridad. Al efecto expuesto fué llamado y presentado dicho Sr. Ordeig en la actual sesión á quién se enteró del acuerdo que precede leyéndolo en alta voz el secretario que suscribe. Y dándose por enterado dicho Sr. Odeig de todo cuanto queda expuesto, pide se realice un arqueo ó balance general de arcas municipales, lo cual se verificó acto seguido; y después de haberse practicado esto, dar un resultado magnífico y exponer los concejales compañeros del dimisionario el vivo sentimiento que causaba la dimisión que nos ocupa; hizo entrega el Sr. Ordeig de una llave de la Caja Municipal y demás insígnias de su cargo, ofreciéndose a la vez a todo cuanto puede serles útil, tanto en la Corporación como á cada uno en particular. Por todo lo cual dan unánimemente á dicho Sr. las gracias más expresivas ofreciéndose de igual modo para el.

A partir d'aquell dia, Miquel Oriols exercirà d'alcalde accidental la resta de l'any. El final d'any va ser una mica accidentat: la nit del 29 al 30 de desembre va ser robada la caixa on es guardaven els fons municipals. L'alcalde informà el governador i ... Seguidamente fuí a dar parte también al Sr.

Juez Municipal, acompañado del Secretario, que fué el primero que advirtió la falta de dicha caja, y del depositario Juan Arola; todo al objeto de que se instruyeran las oportunas diligencias criminales para el esclarecimiento de tan escandaloso hecho. Puse asimismo en conocimiento del Sr. Cabo de Somatén de este pueblo D. Antonio Arnaus lo ocurrido, quien después de practicar los servicios que creyó del caso con algunos individuos á su mando, me notificó que habian hallado completamente destrozada debajo de una alcantarilla de la carretera de Sabadell a Prats de Llusanés y en el punto denominado "Clot de matacans", la caja de referencia, con varias herramientas y algunos papeles alrededor de la misma... ... Por último supe por manifestación del Sr. Juez Municipal, que entre la caja destrozada y varios talonarios antiguos de repartos locales, se habia hallado el libro de contabilidad, el cual examinado y pasado balance de sus partidas, resulta que la cantidad robada asciende á quinientas treinta y ocho pesetas, dos céntimos...

No era la primera vegada que passava una cosa així. El 27 de maig de 1809 els francesos van envair la vila con tanta prontitud como consta en el Auto que hiso llevar el Baÿle ÿ Ayuntamiento de esta Villa por Rafael Curas Fiel de Fechos por falta de Escrivano, con fecha 29 de maÿo de 1809, que tiene archivado el Ayuntamiento.

El document assenyala que no s'ha pagat aquest any als regidors i síndics de la vila perquè els francesos van robar els diners que se habia cobrado poco ace depositado en la Arca de tres llaves en la invasión hicieron los Franceses en la manyana del dia 27 de mayo de 1809 con tanta rapidez ÿ por esto se les queda a pagar su salario..

L'ENSENYAMENT

La segona meitat del segle XIX Josep Vila i Aubals va exercir de mestre a Sant Feliu durant molts anys. Quan comença el segle XX, a l'escola pública hi havia un mestre i una mestra. (l'escola parroquial no es creà fins a l'any 1914). Hi ha una inestabilitat important a l'escola. Els canvis de mestres són continus. El 31 de març cessa el mestre Esteve Massana, cosa que provoca que el Consistori cerqui una solució a la falta de mestre per a infants: bajo la presidencia del Sr. Sebastián Ordeig Anglada; este Sr. expuso que seria del todo conveniente nombrar maestro con caracter provisional de la escuela pública de niños de este pueblo, interín no se presente nombrado otro por la Junta Provincial. Discutido el asunto se acordó por unanimidad llamar al Rdvo. D. Valentín Viñolas á la presente sesión, al objeto de exponerle si le convendria ó más bien dicho si aceptaria el cargo antes referido. Llamado y personado en este acto dicho Sr. y después de haberle expuesto las condiciones de contrato, manifestó que no hallaba inconveniente en aceptar el cargo de referencia, por lo cual el Ayuntº. acordó por unanimidad senyalar a dicho Sr. el sueldo de una peseta diaria, que le será abonada del capítulo de imprevistos. Mossèn Valentí Viñolas, fill del poble, en el moment a què fem referència vivia al carrer Major, núm. 17.

El 20 de maig és nomenat mestre interí Agustí Giménez. D'altres mestres (Josep Ribot, Esteban Masana, Josep Escobar, Gregori Sacedo...) van ocupar aquell any la plaça de Sant Feliu.

Les condicions de l'escola, situada a l'antiga seu de la Casa del Consell i dels Jurats del LLuçanès eren molt dolentes, tant és així que en la reunió del dia 8 de desembre, los señores concurrentes, acordaron por unanimidad después de larga discusión y vista la necesidad de construir nuevas escuelas municipales en esta localidad, en atención al pésimo estado en que se hallan las actuales; solicitar una subvención de 20.250 ptas que se consideran necesarias para la construcción de dos escuelas, además de 500 pesetas con que ofrece contribuir el Ayuntº. Malgrat aquesta petició i malgrat els diferents projectes realitzats al segle XX, el nou edifici de les escoles no fou inaugurat fins al 28 d'octubre de 1990, quan era alcalde de la vila Joan Tarrés.

Una disposició, signada el 31 de desembre, encarece la necesidad y obligación de enseñar en las Escuelas el sistema métrico decimal de pesas y medidas y la conveniencia de excluir de la enseñanza primaria el estudio de los sistemas abolidos cuyo uso perturba la completa adopción del único legal.

L'AGRICULTURA I LA INDÚSTRIA

Era un temps en què els habitants de Sant Feliu depenien bàsicament de la indústria i de l'agricultura. Era un poble de pagès, se segava a mà i les feines de batre es feien a les eres del poble o de les masies del terme municipal. La majoria dels pagesos tenien terres de la seva propietat per conrear o treballaven terres d'altri. A l'hivern, quan no hi havia feina a la terra, feien d'altres oficis. Les dones, sobretot les joves, completaven els ingressos de la casa amb el jornal que guanyaven a les fàbriques tèxtils.

Pepa Grilló[3] ens explica com era la feina: En temps dels meus padrins la gent teixia manualment a casa seva mateix, i anys més tard es van muntar les primeres fàbriques, també amb telers manuals, com la de cal Pep, la de ca l'Arola, al carrer Major i la de cal Vila.[4]

...

Els amos de la fàbrica de ca l'Arola, que era la fàbrica que teníem a tocar de casa, posaven el plegador que calia omplir a dalt de tot del carrer de la Bassa, damunt d'uns cavallets. Dos homes enfilaven tots els fils que s'havien d'enrotllar al rastrell, i els cargolaven fil per fil, al corró.

Grans i canalles, tothom que podíem anàvem a ajudar a estirar, per poder enrotllar perquè cada fil tenia molts metres i havien de quedar ben tibants.

Quan havíem d'estirar perquè quedés ben tensat, baixàvem carrer avall, i tots els que ajudàvem, tots tibàvem perquè el fil quedés ben enrotllat al plegador.

L'any 1910 la correspondència de l'ajuntament registra dos escrits, relacionats amb la indústria de la vila, dirigits a l'administració d'hisenda; una alta i una baixa. L'alta datada el 3 de setembre diu: Se remite una alta de matrícula por 28 telares á mano de José Casadevall con su relación nominal triplicada correspondiente. La baixa ve datada el 4 d'octubre: Se remite una baja de matrícula con su relación triplicada presentada por el interesado Ramón Prat Cuatrecasas, por la industria que venia ejerciendo en esta población de tejidos algodón con 10 telares de lanzadera volante a mano.

És evident que la història d'un poble és molt més complexa i es forneix de molts altres elements que els que hem analitzat en aquestes quatre pinzellades incompletes. De tota manera aquest text ens dóna idea de la vida i del treball dels habitants de Sant Feliu fa cent anys i obre camí a investigadors que vulguin endinsar-se en la història de la nostra vila al tombant dels segles XIX i XX.

[1] GUIU I CASADESSÚS, Joan: Guia descriptiva del Obispado de Vich. Tipografía y librería católica de San José.Vic 1898.

[2] CASADES I GRAMATXES, Pelegrí: Lo Lluçanès. L'Avenç. Barcelona, 1897.

[3] SOLER I CASTELLVÍ, Dolors: Un segle de vida al Lluçanès. Memòries de la Pepa Grilló i Serra. Solc. Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. Lluçà 2000.

[4] La fàbrica de Joan Vila fou la primera a posar telers mecànics. (any 1911)