HISTÒRIA I SOCIETAT


"la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys que sol un jonc hi romandrà.»


Història, vida i costums de la vila de Sant Feliu Sasserra i d'altres indrets de la Catalunya Central.

dilluns, 27 de gener del 2014

COMETES I D'ALTRES ASTRES APAREGUTS A L'UNIVERS

SEGLE XV







SEGLE XVI


LIBRO DEL NUEVO COMETA Y ...
València, 1576









































































SEGLE XVII


El segle XVII a Europa és una època de fred, d’hiverns llargs on apareixen fenòmens atmosfèrics excepcionals. Aquestes modificacions climàtiques poden justificar la crisi agrícola. En certes zones aquests elements van significar l’inici de la persecució a les bruixes.
El primer terç del segle XVII va ser una època crítica de malestar social, conflictivitat política i ortodòxia religiosa.
Als segles XVI i XVII es produeix una concentració del poder. Els governants volen fer front a la reforma religiosa centralitzant el seu poder i un dels aspectes que intenta dominar la monarquia serà la religió. La desidència religiosa va ser castigada amb el desterrament o la mort. 
L’any 1609 es produeix l’expulsió dels moriscs. Es calcula que en foren expulsats més de 20.000 a Catalunya i més de 100.000 des de València.
Pluges torrencials l’any 1617. Les destruccions foren generals a Catalunya. Relación del grande diluvio y inundaciones que por el fin del año 1617 y principio del de 1619 hubo por casi toda Cataluña, y por muchas partes de España.
Biblioteca Universitària de Barcelona, ms. 1008, f. 254. 
La vida al segle XVII era difícil a Catalunya, això explica l’aparició del bandolerisme o de les comunitats de preveres que en aquell temps proliferaren. 


A Catalunya l’autoritat civil vol concentrar un poder absolut i per això, tot allò que li pot anar en contra és combatut. Si la religió és un dels elements que permet el control del poble, tot allò que va en contra de la religió, va també contra el poder civil. Per això no és estrany que la bruixeria, que mostra el poder del dimoni, sigui combatuda per les autoritats civils. Ens trobem, doncs, davant de dos fenòmens simultanis; la fragmentació religiosa d’Europa i el desenvolupament d’un poder civil absolutista. El resultat serà la interrelació entre l’Església i l’Estat, una relació de la qual tots dos obtindran beneficis.

El dietari (1589-1628) de Pere Joan Porcar ens parla de l'aparició d'un cometa al mes de setembre de 1607:
474 Cometa en lo cel/ En aquest mes aparegué un gran cometa en lo cel, presagi de la expulsió dels moros d'Espanya.


EL GRAN COMETA DE 1680


                      El Gran Cometa de 1680 sobre Rotterdam. Pintura de Lieve Verschuier

El C/1680 V1 és conegut com a Gran Cometa de 1680, el cometa Kirch o Cometa Newton. Fou descobert per Gottfried Kirch el 14 de novembre de 1680 i aconseguí la seva màxima brillantor a finals de desembre.





Del cometa de 1680 tenim diversos testimonis directes:
1. Llibre de notes de Comesvertides (Sant Feliu Sasserra)

"Lo any 1680 se veu una gran estela per espay de alguns vespres que feia una gran cua, o raig. La qual era a ponent, y se ponia com las demés."

           2. Llibre de coses que han succeït a Catalunya  de Joan Fàbrega de Cererols (1660-1732), propietari pagès del mas de Cererols (Súria) 


"L'any  1680, el mes de desembre, la vigília de Sant Tomàs, eixí al cel un senyal de gran admiració, un estel que feia un raig o cua molt gran, a manera d'espasa. I es veié aquest senyal per espai d'un mes, a la part del sol ponent, i va discorrent dret cap a sol ixent. La qual cosa, segons els astròlegs astroligiaren, significava grans guerres dels cristians amb el turc. La qual cosa succeí d'aquesta manera, com més endavant es dirà."

               3. Discurso astrológico, imprès publicat l'any 1681:










Joan Fàbrega de Cererols (1660-1732), propietari pagès del mas de Cererols (Súria) va escriure  una crònica manuscrita que va començar l'any 1673 i que ha estat publicada amb el títol de Llibre de coses que han succeït a Catalunya 
Fàbrega, en el seu dietari escriu de tot allò que coneix directament o que n'ha tingut referències. Que tractin de cometes, eclipsis i d'altres fets meteorològics tenim diverses entrades:

L'any 1678, el 29 d'octubre, s'eclipsà la lluna, a la nit, i es tornà tan roja que era cosa d'espant. I es va tapar quasi tota, i durà quatre hores[1]. cosa de gran consideració.

L'any  1680, el mes de desembre, la vigília de Sant Tomàs[2], eixí al cel un senyal de gran admiració, un estel que feia un raig o cua molt gran, a manera d'espasa. I es veié aquest senyal per espai d'un mes, a la part del sol ponent, i va discorrent dret cap a sol ixent[3]. La qual cosa, segons els astròlegs astroligiaren[4], significava grans guerres dels cristians amb el turc. La qual cosa succeí d'aquesta manera, com més endavant es dirà.

L'any 1682, el mes de setembre, es veié un altre estel amb cua. Eixí dit cometa, a la part de tramuntana i significava grans guerres, com l'anterior[5].

L'any 1730, pujà, el rei Felip V, les dobles a 7ll., i els rals de vuit a disset rals i mig.
I, el dit any, es veieren molts senyals al cel, a la part de tramuntana.[6]

L'any 1770, es veieren grans senyals al cel. Primerament, es veié un cometa que començà d'eixir a la part de sol ixent. Després es veieren uns grans raigs de color de sang, a la part de tramuntana.[7]

El dia 5 de març de l'any 1764, al vespre, es va veure un senyal al cel, a la part de tramuntana, que donà una gran claredat i durà gran part de la nit.[8]

L'any 1678, el 29 d'octubre, s'eclipsà la lluna, a la nit, i es tornà tan roja que era cosa d'espant. I es va tapar quasi tota, i durà quatre hores[9]. cosa de gran consideració.



   
[6] No hi ha referències de cometes a l'any 1730
[7] El cometa Lexell, el D/1770 L1. La primera observació fou entre l'1 i el 15 de juny de 1770 i la data del periheli va ser el 14 d'agost de 1770.
El dia 5 de març de l'any 1764, al vespre, es va veure un senyal al cel, a la part de tramuntana, que donà una gran claredat i durà gran part de la nit.
[8]  L'any 1764 Charles Messier anota al seu catàleg moltes obsevacions de nebuloses i cúmuls estel·lars, entre els mesos de maig i octubre, alguns d'ells visibles sense telescopi. Hi ha també enregistrat el cometa C/1764 i la data del periheli el 13 de febrer de 1764.
Les anotacions del 1770 i el 1764 són, probablement, d'Anton Fàbrega, nét de Joan Fàbrega. El foli 36r és en blanc.
[9]





SEGLE XVIII

La Biblioteca Valenciana Digital conserva un manuscrit del 1774, escrit per "un aficionado  a la uranología"  que conté un recull de dades d'astronomia i d'astrologia. En mostrem diverses imatges d'aquest manuscrit.























SEGLE XIX


EL COMETA DE 1861
El Gran Cometa de 1861, oficialment C/1861 J1 i 1861 II, es va poder observart a simple vista durant aproximadament 3 mesos. Va ser un dels vuit grans cometes del segle XIX.
Va ser descobert per John Tebbutt a Windsor, nova Gal·les del Sud, Austràlia, el 13 de maig de 1861. A l'hemisferi nord no va ser visible fins al 29 de juny.



EL GRAN COMETA DE 1882




Al mes de setembre de 1882 es va poder observar  el Gran Cometa. Entre els dies 16 i 17 de setembre es podia veure sense necessitat de telescopi el cometa més brillant de tota la història moderna. Fins a la meitat del mes de febrer de 1883 va ser visible. Aquest cometa es podria tornar a veure cap a l'any 2642.


SEGLE XX

Paluzie. Quadre astronòmic. 1930














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada