HISTÒRIA I SOCIETAT


"la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys que sol un jonc hi romandrà.»


Història, vida i costums de la vila de Sant Feliu Sasserra i d'altres indrets de la Catalunya Central.

diumenge, 28 de maig del 2017

111 ANIVERSARI DE LA BEATIFICACIÓ DE PERE ALMATÓ

LA BEATIFICACIÓ SEGONS EL CANONGE JAUME COLLELL



 Imatge esculpida per Agustí Potellas, de Vic.


Beatificació dels màrtirs de Tunkin

Altar del beat a l'església de l'Anunciata (destruït durant la guerra civil)

Novena al beat Almató. Vic, 1906




... "Se instruí també Procés especial super non cultu, y evacuades ja totes les diligencies, y tingudes totes les sentades per la Sagrada Congregació, examinats los escrits del Promotor de la Fé, se vingué a la resolució final tan desitjada, expedintse'l Decret que sancioná'l Sant Pare Pío X, lo dia de Nostra Senyora de Loreto, segona dominica de Advent del any 1905, de que podía ab seguretat procedir-se, tuto procedi posse, a la solemne Beatificació dels mártyrs del Tunkin...
Finalment, ab la pompa magnífica en tals solemnitats acostumada, se feu la Beatificació dels mártyrs del Tunkin en la Basílica de Sant Pere de Roma, lo diumenge día 20 de Maig del any 1906, assistinthi en representació de la nostra Diócesis Ausetana, lo il·lustre y sabi Prelat Dr. Torras y Bages, qui ha dedicat al mártyr Almató dues hermoses pastorals, acompanyantlo en la augusta cerimonia sacerdots y bon nombre de fiels diocessans, no faltanthi una respectable comissió de la vila de Sant Feliu Sasserra.

Reliquiari del beat que es conserva a l'església parroquial de Sant Feliu Sasserra.
 
 



Com li pertocava, aquesta afortunada població ha sigut la primera de la nostra terra en donar culte públic al nou Beato, y durant los días 24, 25 y 26 del mes de Agost, ha celebrat festes solemnes, inaugurant lo altar ab la devotíssima imatge esculpida per lo Sr. D. Agustí Potellas, de Vich, y un preciós reliquiari que conté un os considerable que'l senyor Bisbe tingué a bé concedir a la parroquia hont fou batejat lo insigne mártyr. 












A eixes festes acudí gran concurs de gent del Llussanés y comarques més apartades, calculantse en unes vúyt o deu mil persones les que's reuniren en aquell petit poble que estava hermosament empaliat. Los actes principals de les festes trídunes de Sant Feliu foren la sortida de la imatge de sa propia casa natalicia, per esser portada a la iglesia parroquial processionalment, y lo Ofici que celebrà de pontifical lo Sr. Bisbe en un gran clos cubert amb ample vela y adornat convenientment, ab assistencia de les Autoritats del poble, Clero y fiels de els parroquies circumvehines, Junta de festes, Diputat a Corts D. Leonci Soler y March, Diputats provincials D. Ignasi March y D. Joan Pelfort y altres persones de distinció. Al costat de la familia Almató, en lo lloch reservat al peu del altar, s'hi veya la velleta de 80 anys, Margarida Sellés, qui, com ja hem dit, havía sigut la maynadera del Beato Pere Almató.




























Lo qui escriu eixes ratlles tingué la sort de esser en tal festa, solemne y popular a la vegada, lo panegirista del mártyr en aquell ambient hont semblava repirarshi l’aroma del angelical Pere. Per cloure dignament aquesta relació, hem de mencionar a la benemèrita família Vilaclara que ha prodigat en esta ocasió les mostres de sa devoció al nou Beato, y de afecte especial a la vila de Sant Feliu; puix a més de pendre part molt principal en la organització de les festes de la Beatificació, ha volgut costejar l’altar, urna e imatge del gloriós mártyr que ab lo ínclit Sant Feliu, compartirà d’aquí endavant lo patronat de aquesta vila del Llussanés.
Aquesta senyorial y devota munificència te son compliment ab la capellania ja fundada de temps, qual obtentor tindrà sempre la piadosa cura de fomentar la devoció al Beato y esser lo zelóa custodi de la tradició payral que es la honorificentia populi.
Y es digne de notarse la acertada disposició de posar a la vista dels fidels devots, sota la Mesa del altar, la conca de eram, que servia de fonts baptismals y ahont rebé l’aygua santa’l Beato Pere lo dia primer de Novembre del any 1830.
Que’l Sant nos benehesca a tots, y com li demanava lo Sr. Bisbe Torras, en sa pastoral del 10 de desembre de 1905, “que embalsami ab l’aroma de sa fé, de sa caritat heróyca y de sa innocència a la nostra Diócessis; que intercedesca devant de Jesucrist per qui ell donà generosament la seva sanch, a fi de que aquesta terra continue essent un planter de sants sacerdots, de verges sagrades y de piadosos pares de familis; y fasse que, a pesar de les seduccions mundanes, prevalesca aquí la vida espiritual sobre la vida animal, y que tots, com ell, sapigam seguir al diví Salvador, al dolç Jesús, vida de nostra vida, y única esperança de la nostra eterna salvació”.
Es molt satisfactori fer notar que, segons nos comunica l’actual beneficiat Rnt.Feliu Solá, son molt freqüents les visites de gent devota que van allí a donar gràcies y deixar ciris y presentalles, fent celebrar Oficis, en agrahiment a favors rebuts per la intercessió del Beato Pere, qual festa sol celebrar son poble natal als últims del mes de Agost ab solemnes funciona triduanes que’s veuen molt concorregudes, havent posat arrels fondes en aquelles comarques la devoció al gloriós màrtir, fill y patró especial del Llussanés.