TROBADA A SANT FELIU SASSERRA 2012
XII TROBADA DE POBLES ANOMENATS SANT FELIU.
Sant Feliu Sasserra, 7 d'octubre de 2012.
VISITES PROGRAMADES
1. ESTANDS DELS POBLES
PRESENTS A LA TROBADA.
Ateneu
HORARI
Des de les 11h fins a les 13,30h
Recull de
tradicions, cultura i comerç dels pobles representats en aquesta XII Trobada
2. CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA BRUIXERIA
HORARIS
11h, 11,30h, 12h, 12,30h, 13h
El Centre
d'Interpretació de la Bruixeria ens aproxima a la realitat de la bruixeria al
Lluçanès del segle XVII. Entre 1618 i 1648, a Sant Feliu Sasserra es van
processar vint-itres dones, i almenys sis d'elles van ser executades.
El Centre explica
el fenomen de la bruixeria a partir d'una visió antropològica, que ressalta els
costums i creences que caracteritzen la bruixeria, l'època de les grans
persecucions i la seva relació amb el món femení.
Qui són les
bruixes? Quina relació hi ha entre les bruixes i altres éssers com follets,
gegants, fades, dones d'aigua, remeieres, guaridores, saludadores i llevadores?
La visita
acaba amb un muntatge audiovisual. La música i les imatges ens transporten al
procés criminal d'una bruixa del segle XVII.
3. VISITA AL CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA DE SANT FELIU
SASSERRA
HORARI
Des de les 12h fins a les 13,30h.
L'església parroquial de Sant Feliu Sasserra apareix documentada al segle XX. Fou renovada al segle XI i enriquida al XII amb una portada romànica amb capitells esculpits i arquivoltes. Dedicada inicialment a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan, fou reedificada el 1581 aprofitant els murs anteriors (la portada quedà en un mur lateral) i aquesta edificació gòtica tardana fou ampliada amb una ampla capella del Santíssim (1881); modernament s'hi féu una nova façana.
4. VISITA GUIADA AL NUCLI DE SANT FELIU SASSERRA
HORARI
Des de les 12h fins a les 13,30h.
L'església parroquial de Sant Feliu Sasserra apareix documentada al segle XX. Fou renovada al segle XI i enriquida al XII amb una portada romànica amb capitells esculpits i arquivoltes. Dedicada inicialment a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan, fou reedificada el 1581 aprofitant els murs anteriors (la portada quedà en un mur lateral) i aquesta edificació gòtica tardana fou ampliada amb una ampla capella del Santíssim (1881); modernament s'hi féu una nova façana.
4. VISITA GUIADA AL NUCLI DE SANT FELIU SASSERRA
HORARI
1a visita a les 11h.
2a visita a les 12h.
Sortida des del Parc dels Castanyers.
El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s'allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d'Oristà i de Santa Maria d'Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa.
Disseminades arreu hi ha un nombre important de masies, entre les quals destaquen els masos de Vallgatina, Vilaclara, Arnaus, Traveria el Puig i Pujalt.
El 1553 la població era formada per 47 famílies i, pel que fa als oficis, hi havia una dotzena de paraires, quatre ferrers, sastres, teixidors, mestres de cases i un hostaler. Entre el 1600 i el 1700 hi hagué una època de prosperitat, sobretot gràcies a la parairia. El cens de 1686 dóna 118 cases al poble i 12 pagesies. La població experimentà una forta decadència en extingir-se la parairia, i baixà de 947 h. el 1860 a 559 h. el 1900. Amb la implantació d'algunes indústries hi hagué una petita revifalla de la població: el 1986 hi havia 633 h, 654 h. el 1991, 642 h. el 1996 i 638 h. el 2005. Avui la població arriba als 670 habitants.
El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s'allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d'Oristà i de Santa Maria d'Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa.
Disseminades arreu hi ha un nombre important de masies, entre les quals destaquen els masos de Vallgatina, Vilaclara, Arnaus, Traveria el Puig i Pujalt.
El 1553 la població era formada per 47 famílies i, pel que fa als oficis, hi havia una dotzena de paraires, quatre ferrers, sastres, teixidors, mestres de cases i un hostaler. Entre el 1600 i el 1700 hi hagué una època de prosperitat, sobretot gràcies a la parairia. El cens de 1686 dóna 118 cases al poble i 12 pagesies. La població experimentà una forta decadència en extingir-se la parairia, i baixà de 947 h. el 1860 a 559 h. el 1900. Amb la implantació d'algunes indústries hi hagué una petita revifalla de la població: el 1986 hi havia 633 h, 654 h. el 1991, 642 h. el 1996 i 638 h. el 2005. Avui la població arriba als 670 habitants.
BENVINGUDA
Al llibre Vides de Sants rosselloneses, text català del segle XIII, es parla
de sant Feliu: Feliu en pincis: és enaxí apelat per
aquel<e>s ab les quals él sofferí passió: cor pinca, subula és dita o pel
loc en què estava. Des dels inicis del cristianisme les persecucions a què foren sotmesos els
cristians van originar una literatura hagiogràfica on s'explicaven els martiris
i moltes vegades s'engrandien amb històries fantàstiques i contexts històrics
inversemblants. La
narració del martiri de sant Feliu és de les més antics de la península
ibèrica.
El culte a sant Feliu va ser important a partir del
segle V i va arribar al seu zenit al segle VII. Als segles IX i X tenim
documentades diverses esglésies dedicades al nostre sant al llarg de tota la
Catalunya Vella. Moltes d'aquestes parròquies van esdevenir nuclis per acollir
nous pobladors, especialment a la zona de la sagrera. Aquest espai tenia
immunitat i protegia les persones que s'hi trobessin de qualsevol violència.
Les sagreres són l'origen de diversos municipis i en
aquesta commemoració cal destacar la creació dels nostres municipis:
Sant Feliu d'Amunt. Tenim referències de
l'antic monestir de Sant Feliu d'Amunt des de l'any 941.
Sant Feliu d'Avall. L'església parroquial
és esmentada des de l'any 1077.
Sant Feliu de Buixalleu. L'església és
documentada l'any 1019.
Sant Feliu de Codines. Tenim notícies de
l'església des del 986. La població va créixer al voltant de la sagrera de
l'església parroquial.
Sant Feliu de Guíxols. El monestir benedictí
de Sant Feliu es va fundar cap a l'any 940.
Sant Feliu de Llobregat. La vila es va
desenvolupar al voltant de dues capelles, la de sant Feliu i la de Sant Pere.
Tenim referències del poblament de la zona a partir dels segles X i XI.
Sant Feliu de Pallerols. Tenim notícies de la
seva església i de la seva sagrera des del 1039.
Sant Feliu Sasserra. La seva església i altres
punts del terme són mencionats des del 946.
Som pobles amb mil anys
d'història, units pel nom de sant Feliu als nostres topònims, uns pobles que
volem progressar amb llibertat i que unim els nostres anhels en aquestes
trobades de joia i germanor que avui celebrem. La flama del Canigó cada any
renova la nostra identitat i ens porta la força d'aquella muntanya que com diu
Verdaguer
... és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
En nom del Consistori i de tots els ciutadans de Sant Feliu volem saludar tots aquells santfeliuencs que heu vingut a la nostra vila a compartir amb nosaltres aquesta diada i reforçar els lligams culturals i humans que ens uneixen. Recordem que com diuen a la Catalunya del Nord tots
Sem catalans!
Bona trobada de Santfelius!
... és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
En nom del Consistori i de tots els ciutadans de Sant Feliu volem saludar tots aquells santfeliuencs que heu vingut a la nostra vila a compartir amb nosaltres aquesta diada i reforçar els lligams culturals i humans que ens uneixen. Recordem que com diuen a la Catalunya del Nord tots
Sem catalans!
Bona trobada de Santfelius!