HISTÒRIA I SOCIETAT


"la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys que sol un jonc hi romandrà.»


Història, vida i costums de la vila de Sant Feliu Sasserra i d'altres indrets de la Catalunya Central.

dilluns, 9 de maig del 2022

IMMIGRACIÓ OCCITANA A SANT FELIU SASSERRA. SEGLES XVI I XVII


Des de finals del segle XV fins al segle XVII es produí una forta immigració d'occitans cap a Catalunya. Entre les causes que motivaren aquest fet podem destacar que Occitània tenia una sobrepoblació important i les guerres de religió franceses. Si ells tenien sobrepoblació, Catalunya encara no s'havia recuperat del buit demogràfic produït per la Pesta Negra.  

Aquests occitans, coneguts també com a francesos o gavatxos, s'establiren principalment a la costa, però també arribaren a l'interior. En el cas de Sant Feliu Sasserra conservem dos documents que ens parlen d'aquella immigració. El primer document, conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic, és una talla feta als occitans que vivien a Sant Feliu. Una talla era una llista de residents que tenia finalitats fiscals. Apareixen els noms dels estrangers i la quantitat que havien de pagar.



















El segon document, dipositat a l'Arxiu Històric de Moià, és al llibre d'actes del Consell de la Universitat del Lluçanès. Un dels punts que van tractar el 10 de febrer de 1626 va ser la presència d'aquests estrangers al Lluçanès i els seus drets per governar al terme. Es va establir que a partir d'aquell moment no podien entrar dins la bossa d'elecció de representants, a no ser que estiguessin casats amb una pubilla de la comarca.