El dia 17 de maig de 1705 es va signar l'ermita de Sant Sebastià de Santa Eulàlia de Riuprimer el Pacte dels Vigatans on es donà suport a les tropes de Carles III. Els fets bèl·lics s'anaren succeint a tot Europa fins que l'any 1714, després de dotze anys de guerra, la situació de les tropes aliades a Catalunya era desesperada. Només Barcelona, Cardona i unes poques altres poblacions del Principat aguantaven les envestides de les tropes borbòniques. Les principals ciutats dels Països Catalans havien passat a mans dels borbons: València (1707), Castelló (1707), Lleida (1707), Tortosa (1708), Alacant (1708), Girona (1711), Vic (1713), Manresa ( cremada el 13 d'agost de 1713), Tarragona (1713).
Els primers anys de la guerra Sant Feliu Sasserra i Oristà tingueren l'ajuda de sometents del Lluçanès. En el Llibre dels Consellers de Prats de Lluçanès tenim documentada la presència a Sant Feliu Sasserra de voluntaris de Sant Boi que defensaven la nostra vila, cruïlla important de camins (camí de la Sal de Cardona, camí ral de Manresa i camí ral de Vic). El 14 de juliol de 1708 el consistori de Prats acorda que el clavari doni 1 lliura i 4 diners a Valentí Puig per anar dues dietes a St Faliu pera guardar la Companyia de St Boy que no vingués a llotjar ha Prats i altra dieta pera guardar la Companyia d'Oristà que no vingués a Prats.
El 28 de juliol de 1713 arriba a Manresa un important destacament de miquelets i voluntaris comandat per Josep Peguera que anima els manresans a lluitar contra els borbònics. Com a resultat d'aquests fets, les tropes d'Armendáriz arriben a Manresa per destruir les muralles i confiscar els béns i cremar les cases de diferents veïns. El 4 d'agost Armendáriz sap que Josep Peguera ha iniciat una nova expedició i ordena al brigadier González que el persegueixi, però Peguera ja ha creuat el riu Llobregat i ara s'allotja a Sant Feliu Sasserra.
Al gener de l'any 1714 es van produir uns sèrie de revoltes antiborbòniques al Lluçanès. A prop d'Oristà es rebutjà una columna de 200 soldats. Al febrer de 1714 La repressió borbònica arribava a les Nostres contrades; Prats de Lluçanès fou incendiada el dia 5 (Les tropes filipistes de Bracamonte incendiaren de nou la vila l'1 de juliol de 1714), Oristà el dia 7 de febrer i també en aquestes dates van cremar la vila de Sant Feliu Sasserra.
No coneixem la data exacta de l'incendi de Sant Feliu però tenim un document excepcional que ens dóna fe de l'arribada de les tropes borbòniques. Datat el 15 de febrer de 1714 narra com Feliu Vall i Joan Roqueta, Consellers de la nostra vila, Josep Traveria, jurat del Terme de Lluçanès i Josep Soler, obrer de l'església de Sant Feliu és reuneixen a l'arxiu de l'església on s'han trobat moltas escripturas públicas, las quals per temor que no fossen cremadas se havian extret de la Cúria de dita present Vila i Terme lo die sinch del present i current mes a la matinada de dit die en ocasió que el Compte de Montamar ab molta gent de guerra se acercava ja molt cerca de dita Vila. las quals escripturas conduhiran y aportaren diferents particulars de dita Vila peraque ditas escripturas no fossen cremadas ...
Pòpuli relata els incendis de Sant Feliu Sasserra, Oristà i Prats:
"[...] la primera (Oristà), por haver sido en ella donde derrotaron la numerosa partida que embio al principio de la turbacion Dn. Feliciano Barcamonte â Reconocér la causa de la inquietud; y a la segunda (Prats de Lluçanès) por ser muy principal en esta commocion, y por haver sido el lastimosos theatro en donde la barbara crueldad de los Rebeldes, mandada por el Marques de Poal, degollo setecientos soldados nuestros de los que tenian prisioneros, asi de los Regimientos de Nieuport, y Ôstende,como de los dos batallones de Leon, y Dragones de Grimau [....]".
Fra Domingos da Conceiçao va ser
franciscà, nat a Cadaval el 16 de maig de 1669, fill de Domingos Dies i Isabel
Carvalha. Ingressà al convent de Sant Francesc a Mogadauro, a la província de
Transmontana, el 30 de setembre de 1687. Durant la guerra de Successió va ser
capellà d'un Terç del marquès das Minas i va acompanyar l'Exèrcit Portuguès per
les terres de l'Estat espanyol entre 1706 i 1713, època en què va escriure el seu diari. El 7 de gener de 1713 les tropes portugueses van abandonar Catalunya. A la seva obra Diario Bellico ens explica les seves vivències de la guerra
i el seu pas per Catalunya. En una de les campanyes de la guerra l'autor arribà
a Sant Feliu Sasserra.
En la campanya de 1708 les tropes portugueses van sortir de Sant Esteve
(a prop de Montserrat) i van passar per Martorell, Barcelona, Arenys de Mar,
Girona, Banyoles, Olot, Camprodon, Ripoll, Borredà, Cardona, Prats del Rei, la
Cirera (a prop de Santa Coloma de Queralt), Castelladral i Sant Feliu Sasserra.
Un altre document procedent de les Comes Vertides, datat al juliol de 1714, ens parla del soterrament de Josep Marçal... mort en el serrat de la barraca d'una escopetada d'un soldat del destacament de Bracamonte.
_______________________
------------------------------
DOCUMENT SIGNAT A OLOST EL 2 DE JULIOL DE 1714 PER FELICIANO BRACAMONTE, COMANDANT DE LA GUARNICIÓ DE VIC.
Dn. Feliciano de Bracamonte, mariscal de camp dels exercitos de la seva majestat i general comandant en Vique.
Havent arribat amb les tropes del seu majestat (que Déu Guardi) en el lloc d'Olost, un dels quadros del Llussanés, per reduir els altres quadros que la componan a la justa i deguda obediensa de la seva majestat, que Déu guardi, i apartar l'error que seguien en notori perjudici del reial servei i utilitat publica de la província, an comparesido els jurats i persones poderhabientes dels quadros de Sant Feliu Çaserra, de Llussà, de Perafita i de la referida vila d'Olost amb consentiment de les altres parròquies que componen els expressats quadros manifestant el seu penediment dels delictes comesos contra la real autoritat i el veritable propòsit de la emienda amb la rezignasión d'obeir puntualment els ordres que els van ser donats per la seva majestat i sos ministres. I veient aquesta expressió tan pròpia de l'obligació de vassallos atenent la real clemència del seu majestat, propensa sempre a perdonar els que amb veritable propòsit prometen obrar com deuen, he vingut en nom del excel · lentíssim Duc de Popoli, capità general de Exercito i principat de Catalunya a concedir-com en virtut de la present consedo als referits quadros de Sant Feliu Çasserra, Llussà, Perafita i Olost i parròquies que els componan i individus d'elles que dins del terme de sis dies es restituiran a casa, perdó general de tots els delictes fins oi comesos contra la seva majestat, de manera que els dono tota siguridad i salvaguarda en les seves persones i béns i haveres, manant en consequensia del referit a tots els oficials i soldats al meu jurisdicció subjectes i als que no són prego, encàrrec i requereixo en nom del seu magestad i de la seva excel · lència el Sr. Duc de Popoli no els Agan mal ni vexasión alguna sinó que els donin tot favor i assistència, que assí importa al real servisio. I havent els naturals i habitants de la vila i parròquia de Prats declarat la seva bàrbara i temerària resolució de seguir la rebel · lia que havien comès constra la seva majestat i contra el servit de dos, real autoritat i bé públic del Principat, despresiando la real clamensia i seguint el partit dels sedisiosos, commovent, insultant, matant, comentiendo tot genero de delictes sense reflection d'una altra cosa que el que els dicta la seva diabòlica i inaudita obstinació, fomentada pel seu principal quefe Emanuel Grau de Prats, abans subvaguer del dictho partit de Llussanès, per tantao comandament als jurats, persones del règim dels pobles i parròquies ia tots els particulars persones dels referits quadros de Sant Feliu, de Llussà, de Perafita i Olost que en compliment deste meu ordre persegueixin a viva fuerça a la dita Emanuel Grau ia totes les persones naturals i habitants de la dita vila i parochia de Prats, com a declarats enemics de la seva majestat, i així mateix als dels referits quadros que dins del terme de sis dies prefigidos no es restituiran a casa seva, amb la circumstància que per cap causa, títol ni pretesto puguin donar plau, auxili ni assistensia perquè en cas contrari seran castigats com a inobedientes a les ordres del seu majestat i cayaren en la seva real indignació, demanant en cas necessari per a la execusión del que els mana assistència, favor i auxili als llocs veïns ia mi que els assistiré amb les forces de les tropes del meu comandament per aconseguir el final de la extinction i càstig de gents tan pernicioses al servei del rei i quiedud publica de l'prinsipado. I perquè aquesta meva ordre sigui a tots notòria dono el present signat de la meva mà i segellat amb el segell de les meves armes a la vila d'Olost als 2 dies del mes de juliol de 1714 anys.
La Gazeta de Barcelona, 7 de març de 1714
El dos de gener de 1706 Rafael Figueró i el Seu fill reberen del rei Carles III el privilegi de poder imprimir Diverses publicacions. Quan s'inicià el setge sobre Barcelona, l'any 1713, la Gazeta de Barcelona és convertir en el diari del setge. S'hi publicaren dia a dia els notícies dels Moviments de les tropes i del bloqueig i el setge de la ciutat. En data 7 de març de 1714 Publicà notícies sobre l'incendi de Prats de Lluçanès, Oristà i Sant Feliu Sasserra.
Un cop acabada la guerra continua La repressió, cosa que fa exclamar a Joan Fàbrega de Cererols:
En haver el rei Felip rendit Barcelona, junt AMB Tot Catalunya, aleshores començaren a els Més Grans Treballs que mai Catalunya hagues pasado, des dels moros ençà.
L'any 1716, 01:00 cop acabada la guerra, Sant Feliu és la Població del Lluçanès que te Més Habitants, com ho manifesta l'Escrit del notari Antoni Soler:
Sigui a tots manifest com oi qe comptem als set dies del mes de setembre de l'any del Naixement del nostre Sr Jesuchisto de Mil Set Centenars i Deu i Sis. Davant del meu Antonio Solerpor auctoridad del Rei nostre Sr (qe Déu gde), Notari públic de la Vila de Sn Feliu Çacerra l'Acabo de Llussanès, bisbat de Vique, personalment trobat a la casa de la meva pròpia habitació qe la tinc en aquesta Vila, van semblar Joan Rovira, el present i enguany Jurat d'aquest Acabo a la Per. i quart de Sta Eugènia de Relat resident; Joan Padrós, Vesador del quart de Pinós; Vicente Cabanas, Vesador de la Per. de S. Martín del Bas; Joan Payàs, Vesador de la Per. i quart de S. Pere de Perafita; Joseph Molas, Vesador de la per. i quaeto de S. Agustí; Jacintho Milvaques, conseller d'aquesta Vila de S. Feliu Çacerra; Antonio Pujol, Conseller de la Vila de S. Vicenç de Pratsw i Juan Vila i Noguera, Vesador de la Per. i quart de Sta Maria d'Olost, tots d'aquest Acabo de Llussanès. Los quals mitjançant jrto. qe. prestar a Nostre Sr Déu i als seus quatre Evangelis a la mà i poder com a publica persona, dixeron, van afirmar i feren la relació següent. És a dir, la dita Joan Rovira, qe. en aquesta Per. i quart de Sta Eugènia ai vint i dues famílies; la dita Juan Padrós, qe. en aquest quart de Pinós ai 19 famílies; la dita Vicente Cabanas, qe. en aquesta Per. i quart de Sn Martín del Bas ai doze famílies; la dita Juan Payàs, qe. en aquesta Per. i quart de Perafita ai vuitanta-nou famílies; la dita Joseph Molas, qe. en aquesta Per. i quart de S. Agustí ai doze famílies; la dita Jacintho Milvaques, qe. en aquesta Vila i quart de S. Feliu ai cent i sinquenta i sinco famílies; la dita Antonio Pujo, qe. en aquesta Vila i quart de Prats ai vuitanta-dos famílies; i la dita Juan Vila i Noguera, qe. en aquesta Per. i quart d'Olost ai cent i vuit famílies. De les quales coses la dita Joan Rovira i demas dalt nomenats em van demanar i van requerir tragués el present acte i testimoni de Veritat, sent presents per testimonis Joseph Soler, Cirurgano i Salvador Planassogas, Escrivano, tots dos d'aquesta Vila de S. Feliu Çacerra.
AHCM. Notària de Sant Feliu Sasserra. Anton Soler. Esborrany 1716
_____________________________
CERTIFICAT SIGNAT PEL COMTE DE MONTEMAR EL 23 DE SETEMBRE DE 1714
A l'Arxiu Històric de Moià hi ha Una còpia d'un document signat pel comte de Montemar on certifica els Serveis del capità de fusellers Joan Camps
Còpia
D. Joseph Carrillo de Alvernós, Comte de Montemar, Mral. de Camp dels extos. de S. MGD. i Cmte. d'un Camp Volant a Catalunya.
Certifico com el CAPN. de Fusellers Juan Camps, q. ho és des al Govern de SM Carlos Segdo. q. de Glòria hagi, l'he vist i conegut a la Vila de Sallent, defensant-se dels enemics q. li tenien assetjat, fins q. al gener del present any li vaig donar socors seguint des de llavors la meva Destacamto. per dos mesos, trobant en els dos socors de Berga, entrada al Lluçanès i socors de Solsona i Manresa, i així mesmo li he conegut assetjat en aquesta amb els seus tres fills q. en l'últim lloc vaig passar a socórrer a últims de Agto. próxo. pas º. on comandava alg. Miñones i bons vassalls de S. MGD. , En les funcions ha mostrat molt valor complint en totes amb les obligaz. de bon vassall, i molt al meu satisfacció. Per q. li jutjo mereixedor de les honrras q. S. Mag sigui servit fer i pa. q. consti on convingui dono a la seva petició la present.
A Cardona als 23 d. Sep de 1714.
El Comte de Montemar.
______________________________________
1715. DOCUMENT QUE DEMOSTRA LA REPRESSIÓ BORBÒNICA CONTRA LES
VILES DE SANT FELIU SASSERRA I PRATS DE LLUÇANÈS.
La biblioteca de Catalunya
conserva una col·lecció de documents amb dades que Josep Aparici i Fins (1654-1731) va
recollir per a la implantació del cadastre. José Patiño, superintendent
borbònic va demanar a Josep aparici dades socioeconòmiques de Catalunya per
definir la política fiscal borbònica .
Entre les dades recollides
hi ha una relació dels havers, càrrecs i
veïns del terme de Lluçanès (Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès, Olost,
Perafita, Santa Eugènia, Pinós, Lluçà, Salselles, Sant Agustí de Lluçanès i
Sant Marí d'Albars, datada el 7 de novembre de 1715, quan ja havia passat
més d'un any de la crema de Sant Feliu Sasserra i Prats de Lluçanès.
Quan parla de Sant Feliu
Sasserra diu que la vila té 212 cases de les quals n'hi ha 46 de "Inhabitadas por motivo de ser
quemadas". Si tenim en
compte que 18 de les cases eren
masies, veiem que es van cremar més de una quarta part de les cases de la
població.
De Prats de Lluçanès
afirma que el municipi tenia abans de la guerra 191 cases però que en aquell
moment (1715) només en quedaven 46 (aproximadament una quarta part) i quan
parla dels havers de la vila diu que "por
razón de sus arriendos en tiempo passado eran ciento treinta y siete libras y
ocho sueldos pero dende la quema es muy poca cosa".
INSTAL · LACIÓ DEL PLAFÓ DE VILES CREMADES A SANT FELIU SASSERRA
20 de juny de 2014.
 |
_________________________________________
La situaciò econòmica era molt complicada i la pobresa imperava en els zones rurals:
... Sigui a tots manifest com oi qe. comptem als nou deu del mes de Desiembre de l'any del Naixement del nostre Sr Jesu Christ de Mil Set Centenars i Deu i Sis. Davant de mi, Antonio Soler, per auctoridad del Rei nostre Sr (Déu li gde.), Notari públic de la Vila de Sn. Feliu Çacerra del Terme de Llussanés i bisbat de Vique, trobant en el lloc de Sn Andreu de Oristà d'aquest bisbat de Vique, va semblar el Mn. Jayme Codiono, Pbro. i Rector, Cura de la Per. de dho. Sn. Andrés d'Oristà, el qual mitjançant jurto. qe. va prestar al nostre Sr déu i als seus quatre Sants Evangelis corporalment tocats amb la mà dreta (...), ha dit, afirmat i feta relació qe. en aquesta Per. de Sn. Andrés de Oristà, ai tres-cents pobres qe. quotidianament van demanant almoina per les portes. I a més d'aquests en el restant Terme d'aquest Sn. Andrés de Oristà i Castell de Tornamira, qe. no és del seu Per., jutja i té per cert segons segons el seu prudencial judici qe. ai vuitanta d'aquests pobres mendicants. De les quales coses sent persente Joan Cabanas, al corrent any Jurat d'aquest Terme, m'ha requerit tragués el present acte i testimoni de veritat, sent presents per testimonis diumenge Puigrobí, Pelayre de dho. lloc, i Diego Peredaltas, Pagès de la Per. de Sn. Genís de Caragull, sufferania de la Paral. Església de dho. Sn. Andrés d'Oristà.
AHCM. Notària de Sant Feliu Sasserra. Anton Soler. Esborrany 1716.
______________________________________________
PREGUNTES SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LA SOTSVEGUERIA
Pel decret de Nova Planta,
Catalunya fou dividida en 12 corregiments: Barcelona, Cervera, Girona, Lleida,
Manresa, Mataró, Puigcerdà, Talarn, Tarragona, Tortosa, Vic i Vilafranca. Gran
part dels municipis del Lluçanès es van incloure al corregiment de Manresa. Per
concretar l’organització de la justícia al Lluçanès es fan una sèrie de
preguntes sobre l’antiga organització.
Pregunta 1
Per a articular-se en la causa que per part dels Srs. Batlles y Jurats
del terme ... Baronia del Llussanès se ha introduït en la Rl. Audiència contra
lo thint. de Corregid. De Manresa, se necessitaria saber lo últim estat y modo
de administrar de Justícia que se guardava en tot lo dit terme antes de l’any 1716
en què se posaren o dividiren los Pobles en corretg. y si en da. Adº. se miscuhían los veguers de
Manresa y Vich y què especie de Jurisdicció exercian en dits Pobles.
Resposta la pregunta 1
Antes de l’any 1716 de la
formació de la nova Planta, se regia la Baronia Antigua de Llussanès per un
subveguer que devia residir dins da. Subvegueria de Llussanès exercint tota
Jurisdicció civil y criminal independentment dels Veguers de Manresa y Vich,
tenint Cúria en la vila de St. Feliu Sacerra y substituït dal Motg. de ella en
la ciutat de Vich, assessorant-se de un dels advocats de ella que se deya lo
Jutge o Assor. del subveguer de Llussanès, estò a més que resulta del privilegi
de 5 juliol 1449. Consta dels Processos de da. Cúria se podrà justificar ab
testim. per haver.o axy vist f. Sols quant los veguers de Manresa eran dins son
vegueria en da. Baronia y terme de Llussanès segons lo citat privilegi. Y en lo
item de aquell més avant Sra. Ma. Virtuosa y en lo de assessorar-se, en lo Item
qen. Lo lloctinent en lo cas que exersa f ahont se refereix a las Constitucions
y en lo altre item, E com sia veritat f ahont sols exceptuan los casos de pau y
tregua y bandejament per los quals ausents dits veguers podien publicar bans y
pregons, y no en altre matèria, y devien fer-los lo veguer de Manresa en St.
Feliu y lo veguer de Vich en Perafita. Y és constant que antes de dit any 1716
dits veguers de Manresa y Vich dins lo terme y Baronia de Llussanès en los
llochs de sa vegaria exercian la jurisdicció criminal a prevenció antigament
dal Baró y después de passada la Baronia en jurisdicció dels Jurats y posat per
estos lo subveguer a prevenció de est
com ja de dret y constitucions de Cat. tenian los afrs. Reals en los llochs
Baronals la preventiva in criminalibus y la tenen vuy dia los corregidors dins
son corregimt. Axy en los llochs Baronals com y realengos.
Pregunta 2
Si antes de dit any 1716 se administrava la Justícia per Lloch Thinent
o Batlles y en què ciutats se assessoraban y si exercian tota jurisdicció per
si o ab consell de l’Assessor
2.
Se ha de tenir per satisfacció a
la primera y segona pregunta present lo que se digué en la instrucció remesa de
9 de febrer del corrent any del subvegueriu antich de la vila de Moyà y demés
explicat sobre lo númº 1.
Pregunta 3
Quals són los Pobles que antes de la divisió de Corregiments eran del
vegueriu de Manresa y quals del vegueriu de Vich.
Resposta la pregunta 3
Que se collegeix del privilegi
citat en la resposta núm. 1 que Perafita
y St. Agustí eran de la vegueria de Vich y los demés Pobles de la Vegueria de
Manresa, ab tot se procurarà informar-se si estò se podrà rebrer ab testims.
Pregunta 4
Qual distància poch més o menos mèdia des de dit terme a la Ciutat de
Vich y la que mèdia a la ciutat de Manresa.
A la pregunta 4
Se respon que la distància del
terme de Llussanès a la ciutat de Manresa segons lo citat privilegi és de set
lleugas y de la de Vich de 3 a 4 lleugas, ab tot, per major especificació de
cada un dels Pobles se remet lo inclús paper de la distància de cada un per
horas, que se provarà ab testims. , y per lo respectiu a las lleugas segons lo
contar regular se contenen de hora y mitja per lleuga.
5
També deuran informar de las demés circunstàncias que conduhescan per
articular en da. Causa lo possessori immemorial a favor de dit terme sobre lo
fet de jurisdicció y assessorament de Batlles.
____________________________________Pel decret de Nova Planta,
Catalunya fou dividida en 12 corregiments: Barcelona, Cervera, Girona, Lleida,
Manresa, Mataró, Puigcerdà, Talarn, Tarragona, Tortosa, Vic i Vilafranca. Gran
part dels municipis del Lluçanès es van incloure al corregiment de Manresa. Per
concretar l’organització de la justícia al Lluçanès es fan una sèrie de
preguntes sobre l’antiga organització.
Pregunta 1
Per a articular-se en la causa que per part dels Srs. Batlles y Jurats
del terme ... Baronia del Llussanès se ha introduït en la Rl. Audiència contra
lo thint. de Corregid. De Manresa, se necessitaria saber lo últim estat y modo
de administrar de Justícia que se guardava en tot lo dit terme antes de l’any 1716
en què se posaren o dividiren los Pobles en corretg. y si en da. Adº. se miscuhían los veguers de
Manresa y Vich y què especie de Jurisdicció exercian en dits Pobles.
Resposta la pregunta 1
Antes de l’any 1716 de la
formació de la nova Planta, se regia la Baronia Antigua de Llussanès per un
subveguer que devia residir dins da. Subvegueria de Llussanès exercint tota
Jurisdicció civil y criminal independentment dels Veguers de Manresa y Vich,
tenint Cúria en la vila de St. Feliu Sacerra y substituït dal Motg. de ella en
la ciutat de Vich, assessorant-se de un dels advocats de ella que se deya lo
Jutge o Assor. del subveguer de Llussanès, estò a més que resulta del privilegi
de 5 juliol 1449. Consta dels Processos de da. Cúria se podrà justificar ab
testim. per haver.o axy vist f. Sols quant los veguers de Manresa eran dins son
vegueria en da. Baronia y terme de Llussanès segons lo citat privilegi. Y en lo
item de aquell més avant Sra. Ma. Virtuosa y en lo de assessorar-se, en lo Item
qen. Lo lloctinent en lo cas que exersa f ahont se refereix a las Constitucions
y en lo altre item, E com sia veritat f ahont sols exceptuan los casos de pau y
tregua y bandejament per los quals ausents dits veguers podien publicar bans y
pregons, y no en altre matèria, y devien fer-los lo veguer de Manresa en St.
Feliu y lo veguer de Vich en Perafita. Y és constant que antes de dit any 1716
dits veguers de Manresa y Vich dins lo terme y Baronia de Llussanès en los
llochs de sa vegaria exercian la jurisdicció criminal a prevenció antigament
dal Baró y después de passada la Baronia en jurisdicció dels Jurats y posat per
estos lo subveguer a prevenció de est
com ja de dret y constitucions de Cat. tenian los afrs. Reals en los llochs
Baronals la preventiva in criminalibus y la tenen vuy dia los corregidors dins
son corregimt. Axy en los llochs Baronals com y realengos.
Pregunta 2
Si antes de dit any 1716 se administrava la Justícia per Lloch Thinent
o Batlles y en què ciutats se assessoraban y si exercian tota jurisdicció per
si o ab consell de l’Assessor
2.
Se ha de tenir per satisfacció a
la primera y segona pregunta present lo que se digué en la instrucció remesa de
9 de febrer del corrent any del subvegueriu antich de la vila de Moyà y demés
explicat sobre lo númº 1.
Pregunta 3
Quals són los Pobles que antes de la divisió de Corregiments eran del
vegueriu de Manresa y quals del vegueriu de Vich.
Resposta la pregunta 3
Que se collegeix del privilegi
citat en la resposta núm. 1 que Perafita
y St. Agustí eran de la vegueria de Vich y los demés Pobles de la Vegueria de
Manresa, ab tot se procurarà informar-se si estò se podrà rebrer ab testims.
Pregunta 4
Qual distància poch més o menos mèdia des de dit terme a la Ciutat de
Vich y la que mèdia a la ciutat de Manresa.
A la pregunta 4
Se respon que la distància del
terme de Llussanès a la ciutat de Manresa segons lo citat privilegi és de set
lleugas y de la de Vich de 3 a 4 lleugas, ab tot, per major especificació de
cada un dels Pobles se remet lo inclús paper de la distància de cada un per
horas, que se provarà ab testims. , y per lo respectiu a las lleugas segons lo
contar regular se contenen de hora y mitja per lleuga.
5
També deuran informar de las demés circunstàncias que conduhescan per
articular en da. Causa lo possessori immemorial a favor de dit terme sobre lo
fet de jurisdicció y assessorament de Batlles.
__________________________
NOMENAMENT DE BATLLE DE SANT FELIU SASSERRA PER AL BIENNI 1723 - 1724
A mesura que els tropes borbòniques anaven conquerint a els Territoris de la Corona d'Aragó, Felip V d'Castella va promulgar uns Decrets per imposar la llengua i el Dret castellans ALS Diferents Territoris. El 29 de juny de 1707 promulga el decret que suprimia els Lleis d'Aragó i València. L'any 1715 la nova planta s'imposà a Mallorca i finalment Madrid el dia 16 de gener de 1716 és promulga a Madrid el decret que suprimia els llibertats catalans.
La nova planta suprimia els vegueries i sotsvegueries i imposava a els corregiments. L'article 42 suprimeix la sotsvegueria del Lluçanès, a els Territoris de la qual són inclosos al corregiment de Manresa:
42 Veguerio de Manresa, i els Sotsveguerios de Berga, Llussanès i Moyà 1 Corregimiento, el seu Corregidor amb un Theniente a Manresa, i un altre Theniente a Berga.
43. De tots els expressados Corregimientos em reservo la nominació; i en els altres llocs Avra Bayles, que nomenarà l'Audiència, de dos anys en dos anys, i sobre els Salaris, que han d'haver, i residència, que s'ha de prendre, ha de consultar l'Audiència en relació del que antigament havia en Cathaluña.
Un cop desfeta l'administració local catalana Educàlia nomenar nous càrrecs per portar l'administració local. Aquest és el SENTIT de l'text que transcrivim:
Privilegis de Batlles de la Vila de S. Feliu Çacerra per el bienni de 23 i 24.
Ens Dn. Felip per la Gràcia de Déu Rei de Castella f.
Dn. Joseph Carrillo de Barnús de Montemar, Cavallero de l'ordre de Santiago f. = Haviendose
SM servit resoldre i enviar amb el Rl. Decret de la nova planta de data de 16 de gener de 1716 a el cap º. 43 que en aquest Prind º. Menys a les ciutats i viles destinades per Corregimtos. Hi hagi bayles pel termini de dos anys, cometent aquesta Comissió a Nós i Rl. Aud ª. i deviendo donar sencer i puntual compliment a aquesta Rl. Resolució i considerant la importància de l'Rl. Servei que aquests officios recaygan en Persones de tota satisfacion, Confiança i capacitat per execrerlas, i necessitando nomenar Persona que exerza el officio de Bayle de la vila i terme de Sn. Feliu Çacerra del Corregiment de Manresa i trobant-plenamte. Informats de concórrer en la persona de Antonio Soler vezino d'aquesta vila les qualitats de satisfacció i confiança, capacitat i legalitat necessaries per a l'ús i exercicio de dho. Ocupació: Per tant amb tenor de l'PNTE. usant en aquest particular de la règia facultat i potestat que per SM Se'ns ha concedit, us triem i nomenem a vós dho. Antonio Soler per Bayle d'aquesta vila i terme de Sn. Feliu Çacerra pel termini de dos anys que deveran comptar del dia que sereys rezivido l'ús i exercicio de dho. Ocupació, de manera que vós i no un altre durant el dho. Biennio sereys Bayle de dha. vila i terme de Sn. Feliu Çacerra, i syrvais i exerceys dho. Ocupació bé i fielmte. donant dret i justícia a les parts, els drets i regalies de SM defensant, i hazer tota la resta al vostre ofici de Bayle pertanyent. I en el seu conseqüencia ordenem i manem a tots i qualesquier oficials i súbdits nostres i amb especialitat als Reges. de dha. Vila i Terme de Sn. Feliu Çacerra que oi són i en endavant siguin que baxo el incurs a la Rl. indignació i ntra. ço la pena de mil florins d'or d'Aragó de qualsevol dels contraventors irremissiblemte. percibidores que rezivido de vós el Juramto. d'observar i guardar tot el dalt expressat a mans del Bayle que surt, i al Ayuntamto. de dha. Villa us posin en pocessión de dho. Officio de Bayle, i us tinguin i daputen per tal, i el vent amb vós a tot el a l'concernent i us li dexen usar i exercer, i als vostres ordres i mandats obedescan i us guardin i facin guardar totes les honres gràcies mercès Franqueses, llibertades exempcions preheminencias prerrogatives i immunidades i totes les altres coses que per raó de dho. ofici deveys haver i gaudir i us meritació veure desar. Donar tot bé i cumplidamte. sense faltés cap cosa i que dels salaris, drets i emolumtos. que per raó de dho. ofici us pertenescan i devays percebre i cobrar us facin respondre i que en això, ni en parts d'això impedimto. algun no us posin, ni ni concientan posar, si la Gràcia de SM i la ntra. tenen per cara i en la sobremencionada pena dezcan no incórrer. Preveniendoos que en el moment de reziviros el juramto. que teneys de prestar devereys donar idònia caució per quant se us vulgui prendre residència i per tota la resta que siau obligat la residència habreys de donar sempre que se us demanés: I axi mateix tingueu obligació de totes les penes pecuniàries que es faran i s'imposaran per tius i vtra. Cúria de percebre i cobrar el quadre. pertanyent al Ral. segell a raó de dos sous barses. per casa, una lliura d'una altra moneda i de l'exacció de totes les entrades que durant vtro. Biennio habreys fet tengays de respondre a què regentare el Rl. Segell portant llibre de Compte i raó per donar-sempre que se us demanés de les penes pecuniàries ço la pena de privació de tots els drets salaris huros? i profits de dho. vtro. Ofici de Bayle al testimoni del qual vam enviar acomiadar l'PNTE. Despatx amb el Rl. Segell comú. Donat a Barcelona a 13 d'Abril 1723.
INSTAL·LACIÓ DE L'ESCULTURA DEL TRICENTENARI (9 de setembre de 2014)
Serenor representa l’ànima del poble,
l’esperit d’aquelles persones que com l’au fènix reneixen de les cendres i
tornen a reemprendre el seu camí. La
ràbia, la determinació, la força queden reflectides en la cara i la
determinació d’aquesta dona que allibera el futur, el seu fill, de les flames
per continuar la vida. És també una homenatge a totes aquelles persones
que amb el seu esforç que han contribuït
a millorar de la nostra vila.
El nom, Serenor, és també un homenatge a
una mestra, l’Antònia Rubiralta, qui als anys trenta del segle XX aplicà a
l’escola nacional de nenes de Sant Feliu les tècniques Freinet i fou l’ànima de
la revista Serenor (A partir de
1934). Volem avui que aquest acte
esdevingui un reconeixement a totes les mestres i a tots els mestres que al
primer terç del segle XX, i especialment en temps de la Generalitat
republicana, van lluitar per aconseguir una escola pública de qualitat i
arrelada a la realitat del país.
INAUGURACIÓ DE L'ESCULTURA. 11 de setembre de 2014
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
EL CADASTRE A SANT FELIU SASSERRA L'ANY 1716
Josep Arnaus i Farreras, pagès de Sant Feliu Sasserra, propietari del mas dels Arnaus, en el seu llibre de notes, un dels dietaris del segle XVIII que fa referència a la nostra vila, ens mostra el que pagava la vila de Sant Feliu i la Casa dels Arnaus per l'impost del Cadastre.
