Al llarg dels segles XVI i XVII les autoritats espanyoles i franceses (aquestes a partir del Tractat dels Pirineus de 1659) intentesn la substitució de la llengua catalana per la castellana. Donem algunes dades per demostrar aquesta afirmació:
1560. La Inquisició ordena que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.
1561. El tribunal del Sant Ofici obliga que no se escriban los procesos en lengua catalana.
1624. El Comte-Duc d'Olivares en el seu memorial al rei diu que treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència.
1661. Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites les classes de gramàtica de la Universitat de Perpinyà. És una manera d'introduir el francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia.
1682. Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics.
1683. Prohibició als rossellonesos d'estudiar al Principat.
1700. Edicte de Lluís XIV que promulga que tots els procediments judicials i les actes notarials, per ser vàlides, han d'utilitzar el francès.
Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta, el català és prohibit als Països Catalans i s'imposa el castellà com a idioma oficials i de l'ensenyament. Totes les universitats catalanes foren suprimides i en el seu lloc es va obrir un sol centre a Cervera. El Decret de Nova Planta de 1714 suposa la pèrdua de les institucions catalanes i l'intent d'assimilació a Castella. El castellà serà l'únic idioma vàlid en l'administració i el català quedarà relegat a l'àmbit familiar. La repressió contra la llengua catalana va fer que per primera vegada el català deixés de ser llengua oficial al seu propi territori. (Menorca, sota sobirania britànica, fou l'únic territori dels Països Catalans on la nostra llengua continuà tenint rang de llengua oficial)
Les disposicions que van dictar les autoritats borbòniques implicaven la reducció del català en l'àmbit d'ús públic i la castellanització administrativa:
1707-1719. Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya (1716) i Sardenya (1719). El català deixa de ser la llengua de l'administració.
1712. Instruccions secretes als corregidors: pondrà el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuydado.
1716. Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès.
1768. El comte d'Aranda promou una reial cèdula on es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica.
1780. Es promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramàtica de l'Acadèmia Espanyola.
1799. Reial cèdula que prohibeix representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano.
Malgrat això una substitució lingüística necessita un període molt llarg per substituir l'idioma del territori pel nouvingut. És en el regnat del borbó Carles III, entre els anys 1768 i 1772 quan comencen a promulgar-se una sèrie de decrets que imposen el castellà com a llengua obligatori en l'escola.
ESTRUCTURA DE L'ENSENYAMENT.
Al segle XVIII hi ha dues matèries d'estudi obligatori peer a tothom: la doctrina cristiana i les normes de comportament. La doctrina cristiana es feia els dissabtes durant una hora amb el llibre del doctor Francesc Orriols Diálogos i els de retòrica amb el manual de Fleury o de Pitón o algun altre. El comportament s'estudia amb les Reglas de buena criança.
Hi havia dues aules de gramàtica (aula primera i aula segona) on s'utilitzaven els llibres d'Antonio de Nebrija i el llibre de sintaxi del P. Agustín de S. Juan Bautista de las escuelas pías, i per als més avançats, Torroella.
L'aula primera de gramàticaes dividia en tres classes. A la primera hi anaven els nois que acabaven d'entrar. Només estudiaven els noms i els verbs. La segona classe ampliava l'aprenentatge amb l'estudi de las partes, géneros y genitivos, pretéritos y supinos. A la tercera classe estudiaven tot el que fa referència a les normes de construcció gramatical.
L'aula segona es dividia en dues classes. A la primera s'estudiava tot allò que fa referència a la sintaxi. En la segona, sintaxi figurada i ortografia i elegància de la llengua llatina.
Gramàtica. Els estudiants de l'aula menor passaven el Nebrija, el llibre primer, concordàncies, declinacions i conjugacions. A l'aula segona estudiaven la sintaxi amb Erasme, fent exercicis i pràctiques. Feien pràctiques de declinació i de conjugació amb el text de les epístoles de Ciceró. Els alumnes de la tercera aula estudiaven el llibre cinqué de Nebrija De quantitate syllabarum. Llegien també Virgili, Ciceró, Erasme...
ENSENYAMENT PÚBLIC I PRIVAT
Al segle XVIII l'ensenyament públic, organitzat pels ajuntaments, coexistia amb el privat. Durant els segles XVII i XVIII els ajuntaments prenen consciència de la importància i la necessitat de l'ensenyament. Sovint els ajuntaments contracten a institucions religioses perquè s'instal·lin a la població i tinguin escola oberta per a la instrucció dels infants. De vegades els ajuntaments fan pactes amb els mestres perquè tinguin escola a la vila. Els mestres solen rebre una compensació econòmica del municipi amb la condició que ensenyin gratuïtament als nois pobres. L'ensenyament de les primeres lletres consisteix en l'aprenentatge de la lectura, escriptura i la doctrina cristiana. La major part de nois aprenen la nombra, les regles fonamentals d'aritmètica, però no ho feien tots, ja que per rebre aquest ensenyament normalment s'havia de pagar. Els municipis i les parròquies eren els encarregats d'organitzar l'escola.
L'ofici de mestre era poc atractiu i mal valorat tant econòmicament com socialment. Sovint els mestres completaven els seus ingressos amb altres oficis com el de sagristà, organista...
L'ENSENYAMENT A SANT FELIU SASSERRA I ORISTÀ
A Sant Feliu Sasserra tenim diversos documents dels segles XVII i XVIII que fan referència a l'ensenyament.
En els judicis contra la Bruixeria al Lluçanès (segle XVII) apareix un testimoni de càrrec de 18 anys, Fermí Golart, natural de Castellterçol, que era estudiant de gramàtica a Sant Feliu Sasserra. era nebot del rector de Gaià amb qui estava de Majordoma Montserrada Fàbregas, àlies Graciana.
A l'arxiu Municipal de Sant Feliu Sasserra es conserven diversos documents del segle XVIII relacionats amb l'ensenyament primari:
L'any 1722 el clavari Josep Soler paga a Anton Planassogas, mestre de gramàtica, 24 lliures , 16 sous i 8 diners a bon compte del que se li deu.
1661. Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites les classes de gramàtica de la Universitat de Perpinyà. És una manera d'introduir el francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia.
1682. Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics.
1683. Prohibició als rossellonesos d'estudiar al Principat.
1700. Edicte de Lluís XIV que promulga que tots els procediments judicials i les actes notarials, per ser vàlides, han d'utilitzar el francès.
Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió i els Decrets de Nova Planta, el català és prohibit als Països Catalans i s'imposa el castellà com a idioma oficials i de l'ensenyament. Totes les universitats catalanes foren suprimides i en el seu lloc es va obrir un sol centre a Cervera. El Decret de Nova Planta de 1714 suposa la pèrdua de les institucions catalanes i l'intent d'assimilació a Castella. El castellà serà l'únic idioma vàlid en l'administració i el català quedarà relegat a l'àmbit familiar. La repressió contra la llengua catalana va fer que per primera vegada el català deixés de ser llengua oficial al seu propi territori. (Menorca, sota sobirania britànica, fou l'únic territori dels Països Catalans on la nostra llengua continuà tenint rang de llengua oficial)
Les disposicions que van dictar les autoritats borbòniques implicaven la reducció del català en l'àmbit d'ús públic i la castellanització administrativa:
1707-1719. Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya (1716) i Sardenya (1719). El català deixa de ser la llengua de l'administració.
1712. Instruccions secretes als corregidors: pondrà el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuydado.
1716. Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès.
1768. El comte d'Aranda promou una reial cèdula on es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica.
1780. Es promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramàtica de l'Acadèmia Espanyola.
1799. Reial cèdula que prohibeix representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano.
Malgrat això una substitució lingüística necessita un període molt llarg per substituir l'idioma del territori pel nouvingut. És en el regnat del borbó Carles III, entre els anys 1768 i 1772 quan comencen a promulgar-se una sèrie de decrets que imposen el castellà com a llengua obligatori en l'escola.
ESTRUCTURA DE L'ENSENYAMENT.
Al segle XVIII hi ha dues matèries d'estudi obligatori peer a tothom: la doctrina cristiana i les normes de comportament. La doctrina cristiana es feia els dissabtes durant una hora amb el llibre del doctor Francesc Orriols Diálogos i els de retòrica amb el manual de Fleury o de Pitón o algun altre. El comportament s'estudia amb les Reglas de buena criança.
Hi havia dues aules de gramàtica (aula primera i aula segona) on s'utilitzaven els llibres d'Antonio de Nebrija i el llibre de sintaxi del P. Agustín de S. Juan Bautista de las escuelas pías, i per als més avançats, Torroella.
L'aula primera de gramàticaes dividia en tres classes. A la primera hi anaven els nois que acabaven d'entrar. Només estudiaven els noms i els verbs. La segona classe ampliava l'aprenentatge amb l'estudi de las partes, géneros y genitivos, pretéritos y supinos. A la tercera classe estudiaven tot el que fa referència a les normes de construcció gramatical.
L'aula segona es dividia en dues classes. A la primera s'estudiava tot allò que fa referència a la sintaxi. En la segona, sintaxi figurada i ortografia i elegància de la llengua llatina.
Gramàtica. Els estudiants de l'aula menor passaven el Nebrija, el llibre primer, concordàncies, declinacions i conjugacions. A l'aula segona estudiaven la sintaxi amb Erasme, fent exercicis i pràctiques. Feien pràctiques de declinació i de conjugació amb el text de les epístoles de Ciceró. Els alumnes de la tercera aula estudiaven el llibre cinqué de Nebrija De quantitate syllabarum. Llegien també Virgili, Ciceró, Erasme...
ENSENYAMENT PÚBLIC I PRIVAT
Al segle XVIII l'ensenyament públic, organitzat pels ajuntaments, coexistia amb el privat. Durant els segles XVII i XVIII els ajuntaments prenen consciència de la importància i la necessitat de l'ensenyament. Sovint els ajuntaments contracten a institucions religioses perquè s'instal·lin a la població i tinguin escola oberta per a la instrucció dels infants. De vegades els ajuntaments fan pactes amb els mestres perquè tinguin escola a la vila. Els mestres solen rebre una compensació econòmica del municipi amb la condició que ensenyin gratuïtament als nois pobres. L'ensenyament de les primeres lletres consisteix en l'aprenentatge de la lectura, escriptura i la doctrina cristiana. La major part de nois aprenen la nombra, les regles fonamentals d'aritmètica, però no ho feien tots, ja que per rebre aquest ensenyament normalment s'havia de pagar. Els municipis i les parròquies eren els encarregats d'organitzar l'escola.
L'ofici de mestre era poc atractiu i mal valorat tant econòmicament com socialment. Sovint els mestres completaven els seus ingressos amb altres oficis com el de sagristà, organista...
L'ENSENYAMENT A SANT FELIU SASSERRA I ORISTÀ
A Sant Feliu Sasserra tenim diversos documents dels segles XVII i XVIII que fan referència a l'ensenyament.
En els judicis contra la Bruixeria al Lluçanès (segle XVII) apareix un testimoni de càrrec de 18 anys, Fermí Golart, natural de Castellterçol, que era estudiant de gramàtica a Sant Feliu Sasserra. era nebot del rector de Gaià amb qui estava de Majordoma Montserrada Fàbregas, àlies Graciana.
A l'arxiu Municipal de Sant Feliu Sasserra es conserven diversos documents del segle XVIII relacionats amb l'ensenyament primari:
L'any 1722 el clavari Josep Soler paga a Anton Planassogas, mestre de gramàtica, 24 lliures , 16 sous i 8 diners a bon compte del que se li deu.
El 21 d'agost de 1732 el secretari Salvador Planassogas ordena al clavari Josep Soler,que pagui a Isidre Casademunt, mestre de gramàtica la quantitat de 12 lliures i 10 sous per la segona terça del seu sou.
El 20 de setembre de 1732 es paguen a Isidre Casademunt, mestre de gramàtica de la vila, 12 lliures i 10 sous per la segona terça del seu salari que havia acabat el dia 22 de juliol.
El 22 d'abril de 1733 Salvador Planassogas, secretari, mana que es pagui a Domingo Portel Olim, mestre de minyons petits i organista, el salari per la seva tasca que havia acabat el 10 de desembre de 1731. En total rebé 13 lliures i 8 sous.
Ja al segle XIX, l'any 1808 l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra paga al mestre de gramàtica i primeres lletres 50 rals.
CONSUETA ENTRE LA PARRÒQUIA I MESTRE D'ORISTÀ.
Feta a Oristà el dia 23 de desembre de 1753.
Aquest document, de propietat particular, és de cabdal importància per estudiar l'ensenyament a les nostres terres, al segle XVIII . L'estructura del contracte segueix les normes comunes de l'organització de l'ensenyament a la resta de Catalunya. Destaquem les dades més importants:
Les classes s'organitzen en sessions de dues hores. Una al matí i l'altra a la tarda.
El mestre té com a missió ensenyar gramàtica llatina a partir de les obres d'Antonio de Nebrija, Erasme o Ciceró. A més, per als més avançats pot impartir classes de poesia i aritmètica.
El sou del mestre és de 40 lliures de Barcelona anuals, pagades a terços.
L'ensenyament és gratuït per als fills d'Oristà. Els alumnes que no siguin d'Oristà mensualment han de pagar les classes.
El mestre ha d'ensenyar, dissabtes a la tarda, doctrina cristiana i, a més, ha de recitar el rosari davant de l'altar de la mare de déu del Roser tots els vespres de la setmana, exceptuant els diumenges i dies festius.
Els dies festius, que ens assenyalen les festes més importants a l'Oristà del segle XVIII són els següents: sant Sebastià, dijous llarder, tres dies per Carnestoltes, el matí del primer dia de quaresma, sant Tomàs d'Aquino, la tarda de dimecres sant i els tres dies següents, fins dimecres després de Pasqua, sant Marc, la tarda de la vigília de sant Andreu, el matí del dia dels morts, sant Nicolau, santa Llúcia, la tarda de la vigília de Nadal i la resta de dies fins passat l'1 de gener.
Còpia de la Consueta entra paròquia y mestra de Oristà feta en Oristà dia 23 de desembre de 1753
Consueta
en qe. constarà (adperpetuam rei memoriam) los càrechs y obligasions del
mestre de minyons del lloc y paròquia de St Andreu de Oristà, Bisbat de Vich y
castell de Tornamira y los rètdits y salaris y profits, qe. tindrà y persibirà
la persona qe. exsersirà dit ofisi y magisteri feta en dit lloch de Oristà als
23 de dbre de 1753, per los administradors dels emolomens de dit lloch y parra.
de St. Andreu de Oristà y Castell de Tornamira, elegits per los hòmens y
singulars personas de dit lloch y parra. y en est nom Patrons certs,
legítims e indubitats de dit magisteri. Com lo pacte de dits administradors y
patrons ab lo exsersint lo ofici de mestre és un contracte innominat ........ es
se li donaran los rètdits perqe. cumple en son càrech sos obligacions tindran
uns y altres; y estaran obligats a las següents capitulacions.
Càrrechs
y obligasions del mestre:
Primerament
tinga y tindrà lo mestre lo càrech y obligació per la bona educasió y ensanyansa
de sos dexebles fills de lloc y parròquia y forasters, asistir y tenir estudi
dos oras al matí y dos oras a la tarde tots los dias del any, exseptuant las
festes y aquells dias feriats de alguns sans patrons del estudi q. regularment
se exseptan en los estudis de minyons, qe. baix se trobaran y no altrement.
Item
lo qui exsersirà lo ofisi de mestre tinga lo càrech de ensenyar lo llegir y
escriurer de gramàtica, ço és de Antoni, Arasma, Elegantias, Siseró y demés
autors consernents a la perfeta intel·ligènsia de la llengua llatina y de
prosòdia y Virgili en lo any quart si hi aurà dexeples qe. vullan a pendrer y
estudiar poesia per exir perfets gramàtichs com y també aritmètica.
Item.
Serà a càrech del mestre ensenyar y sens exgigir mesa ... dels fills de
lloch y paròquia de Oristà y castell de Tornamira; per lo qe. se li donan y
donaran per dits administradors de dits emolumens quaranta lluras Barsalonesas
anualment a dit mestre de dits emolumens pagadoras per tersos; los dexeples
emperò qe. dit mestre tindrà en son estudi qe. no seran fills de dit lloch y
parq. li agen den pagar masadas y paga exgigir de ells lo qe. baix se
expreserà.
Item.
A més de la educasió de las lletres humanas per la conveniensia y bé espiritual
de las ànimas, tindrà lo càrech dit mestre y serà en son cuydado instruir y
ensenyar sos dexeples en son estudi certs dias per ell desincnats (màcsime) en
los disaptes a la tarde) los primers rudiments de la fe y doctrina cristiana
peraq. en la edat pueril és quant importa aficionar-se per lo camí de la virtut
y sempre y quant se ensenyarà la doctrina cristiana en la iglésia o en la plasa
y carers tinga lo càrech dit mestre de assistir-i perq. ab son bon exsemple
asistiran y los minyons als quals se y han de preguntar.
Item.
Per ser consuatut lloable la devosió y resitasió del rosari de Maria Santísima
en totas las paròquias serà del càrech y obligasió de dit mestre lo dir y
resitar dit rosari tots los dias de la semana menos los diumenges y dias de
feste de presepte en lo altar de nostra Sa del Roser de la iglésia paroquial de
dit lloc de Oristà, al vespre, a ser galan... un poch antes per congregar-i sos
dexeples y per avisar los devots vullan dir-lo y resitar-lo.
Salaris,
rètdits, profits y emolumens del mestre.
Primerament
perq. a tot treball es consigna la remunerasió tindrà lo mestre y exgigirà de
dits administradors quaranta lliuras barselonesas per lo treball de aver
de ensenyar sens mesadas los fills dell lloch y paròquia com està dit, tant los
minyons de llegir y escriurer, com los minyons, com y los qe. estudiaran
gramàtica y arismètica los que als quaranta lliuras li pagaran per tersos de
dits emolomens dits administradors.
Item.
Prevehent lo qe. lo Dr. Antoni Xipell pre. y rector qe. fou de la paroquial
iglésia de dit St. Andreu de Oristà de quanta importànsia és qe. los fills dit
lloch y pa. de Oristà tingan sufisient literatura aplicant-se des de la edat
pueril al estudi per ser àbils després per lo culto divino y servey de la
iglésia llega a dit mestre y a la persona qe. exsersirà dit magisteri trenta
lliuras Bas. (qe. reduïdas del sinch atres per sent se ha reduït al número de
vuyt de divuit) de pia causa per lo ministere de ajudar a ben morir; y ensenyar
la doctrina cristiana del modo y forma qe. consta y és de veurer en lo acte de
fundasió de ditas y altres cosas per son legítim pdr. feta en poder del
Rnt. Isidro Povti(?) pre. y notari de la Cúria del vicariat Iglesiàstich de
Vich als 20 de g .... 1685.
Item.
puga lo mestre per sus lucros y profits exigir mesadas dels dexebles qe. no
seran fills de dit lloch y paròquia com lo número no sia exsesiu qe. perjudicàs
la ensenyansa de dits fills de dit lloch y pa. y peraq. per ser exsesivas no se
impedisca lo curs dels forasters per so se asigna qe. dels petits qe. sols apendran
de llegir ecgigesca dos sous dels qe. ensenyarà de llegir y escriurer quatra
sous y dels gramàtichs sis sous per quiscun mes.
Item y
finalment dit mestre y sos dexebles ademés dels dias de fete de presepte
deuran fer los feriats següens:
Don...
lo dia de St. Sebastià a 20 de gener
Im. lo
dia del dijous llarder
Item
los tres dias de carnastoltas
Item
la llisó del matí del primer dia de quaresma.
Item
lo dia de St. Tomàs de Aquino a 7 de mars
Item
la llisó de la tarda del dimecras sant y los tres dias següens fins lo dimecres
pasat la Pasqua.
Item.
Lo dia de St. March a 25 abril
Item
la llisó de la tarda de la vigília de St. Andreu apòstol patró de esta para.
Item
la llisó del matí del dia dels morts.
Item
lo dia de St. Nicolau, a 6 de desembre.
Item
lo dia de Sa. Llúsia, a 13 de desembre.
Item
la llisó de la tarda de la vigílila de Nadal y fins pasat lo dia 1 de gener.
Item
sàpia lo mestra qe. si altres fariats, altra dels sobra espresat age de
poseir lo consentiment de dit administrador, a qui toca lo cuydado del bé comú
y particolar del estudi.
Feta la prt. consueta en lo lloch de Oristà, als 23 de dbre. de 1753.
Joan
Fransech Cormina administrador.
Joseph
Crespi administrador.
Joan
Solà Sagalés administrador
Joseph
Cella administrador.
Francisco
Fontcuberta de Vall administrador.
Andreu
Posa administrador.
Bonaventura
Puigrobí y Quintana administrador.
Jauma
Riba administrador
Joan
Rosell administrador.
