PRESENTACIÓ DE LA CATALUNYA REBEL

Un dels mitjans per promocionar el territori i generar flux econòmic és el turisme. A la Catalunya Central no podem oferir un turisme basat en el sol i la platja però tenim elements suficients per promoure un turisme cultural, identitari que es basa en el patrimoni històric i cultural.
El 60% del turisme a Catalunya és un turisme familiar i cal aconseguir una marca perquè els visitants facin seu el nostre patrimoni, que se sentin com a casa i que, al mateix temps, puguin gaudir de moments d'oci.
Aquesta visió la va promocionar Josep Huguet, exconseller de la Generalitat de Catalunya i es va materialitzar per mitjà del Pla de Competivitat Turística Boscos de Bruixes i Bandolers, per a la Catalunya interior. Una tercera part de la inversió anava a càrrec del Ministeri de Turisme del Govern espanyol, una altra tercera part la posava Turisme de la Generaalitat i la darrera tercera part la cobrien els ajuntaments de les poblacions que formen part d'aquest pla (Arbúcies, Viladrau, Sant Hilari Sacalm, Olost i Sant Feliu Sasserra). Un dels objectius era aconseguir que cadascun d'aquests municipis tingués un centre d'interpretació relacionat amb el tema. Sant Feliu Sasserra que ja tenia un Centre d'Interpretació de la Bruixeria ha pogut invertir el pressupost en reformes que necessitava el Centre i en l'adequació del Serrat de les Forques.

Una altra inversió (Viure al Poble) permet que s'estigui muntant a l'Ajuntament un Centre d'interpretació de l'espai de l'antiga Sotsvegueria del Lluçanès i la creació d'un itinerari històric i cultural, amb 29 punts senyalitzats al municipi. També es treballa per senyalitzar les entrades al municipi i el Serrat de les Forques.

Finalment cal destacar una altra eina per difondre el nostre patrimoni. És aquesta guia que avui presentem, la Catalunya Rebel, 13 itineraris per pobles del nostre entorn. Són pobles que tenen més de mil anys d'història, molt relacionats entre ells i que van formar part del Comtat d'Osona (excepte Avinyó i Artés, que pertanyien al Comtat de Manresa).


La Gavarresa és un curs Fluvial nascut a prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens, a uns 900m. d'altitud. Travessa el Lluçanès, passa pel Moianès, entra al Bages per Avinyó i desguassa per l'esquerra del Llobregat, dins del terme municipal d'Artés. Rep les rieres de Lluçanès i de Relat per la dreta i la d'Olói de Malrubí per l'esquerra.

Aquesta riera marcà, durant segles , als pobles del seu voltant, una xarxa de comunicacions, proveïment d'aigua i agricultura comunes.
Esdeveniments relacionats amb remences, bruixes, bandolers, occitans, pastors, traginers, soldats, rabassaires i obrers inspiren 13 rutes circulars que permeten fer un viatge a peu pels darrers set segles de la nostra història.

Qualsevol d'aquests municipis inclou totes les temàtiques de què parlem però s'ha centrat cada temàtica en una sola ruta. En el cas de Sant Feliu hem preparat una ruta al voltant d'alguns masos relacionats en el segle XVII o amb llegendes de Bruixeria: El Castellot, la Cirera, Coll de Bassa, el Pilar, Comesòlibes i el Serrat de les Forques. 3h 9,6 km.









CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA BRUIXERIA.

L'itinerari comença amb la visita al Centre d'Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra. El Centre ofereix una visió del fenòmen de la bruixeria, ressaltant-ne els aspectes més positius, present d'una manera o altra en totes les cultures i en totes les èpoques, vinculat especialment a les dones. 

Es dóna una visió històrica i antropològica, ressaltant els principals costums i creences que caracteritzen el fenòmen de la bruixeria. En aquests àmbits el marc temporal no està definit, però abasta aspectes anteriors a les grans persecucions i d'altres posteriors tal com han perviscut en la memòria popular, en alguns casos fins ben entrat el segle XX. Bàsicament centrats a Catalunya i, molt en particular, al Lluçanès.

Des de l'època medieval diversos masos ocupen les terres del municipi. Joan Traveria, rector de l'església, en una consueta de l'any 1618 ens parlava de Gorrians, Comes Vertides, Puig Sobirà, Puig Jussà, Vilaclara, Badia, Argelers, Bonells, Fontarmona, 

Arnaus, Comesòlibes, La Sala, Lluartera, Graell, Clapers, Coll de Bassa, Coll Lligó, Cabana del Barbut, Pujalt... Podem afirmar, doncs, que és a l'entorn de la pagesia de Sant Feliu Sasserra que es desenvolupa l'estructura econòmica de la vila.




EL CASTELLOT

El Castellot el tenim documentat a partir del segle XIV. A Sant Feliu Sasserra hi havia una casa pairal anomenada La Sala, ubicada en el terme del Castell de Tornamira i que era una batllia del Paborde de Palau del monestir de Ripoll. Actualment s'ha identificat aquesta Sala amb el Castellot, masia on es poden observar els vestigis de la construcció medieval.

És una masia, situada aproximadament a un quilòmetre de distància de Sant Feliu, que té elements peculiars que ens recorden el seu passat medieval important. La casa actual fou edificada a sobre d'elements medievals, sobre murs i arcades originals de l'antic edifici. A l'exterior es conserva part d'un mur de defensa de l'antiga fortificació.

LA CIRERA

La masia de Sa Cirera, situada a l’extrem sud del municipi, durant els segles medievals i principi dels moderns era el Castell de Sa Cirera, documentat des de 952. Es trobava dins el terme d’Oristà, i durant el segle XI, en desaparèixer aquest va adquirir entitat pròpia; ara bé, la seva jurisdicció no sobrepassava el terme de la parròquia de Sant Julià de Sa Cirera. Les primeres notícies es remunten a l’any 952 en una venta d’un alou que limita pel costat oriental a la vila de Cirera, situat al comtat d’Osona, a l’apèndix del castell d'Oristà, al lloc de Relat.

Segons Jordi Plans, en el seu article La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès, els topònims derivats de cirera poden fer referència a indrets de caire defensiu. Aquesta etimologia que fa referància a les torres de guaita de l'època podria derivar del mot àrab dehîrassa.

Al Lluçanès es conserven com a mínim sis topònims que en fan referència:

La Cirera de Sant Feliu Sasserra. Documentada l'any 1006 com a Ciresa.
La Cirera d'Oristà. Documentada l'any 893.
Vila Cireisa de Lluçà. Documentada l'any 893.
La Cirera de Sant Boi de Lluçanès.
Can Cidera de Sobremunt.
Camps de Cal Cirera de Merlès.

L'estructura del mas actual no és anterior al segle XV. És un mas simple que possiblement es bastí després de la decadència del castell de Sa Cirera, iniciada després de la revolta remença. Presenta una part reformada al segle XIX. És de planta rectangular, amb coberta de doble vessant i dues plantes. Als baixos destaca el gran portal d'arc de mig punt adovellat. La resta de l'edifici, de gran austeritat, presenta poques obertures. El més interessant de tot el conjunt són les restes d'una torre, adossada a la part Nord, que formà part del castell de Sa Cirera. És una torre rodona del segle XI, amb murs de carreus ben tallats i polits, disposats en filades regulars, que es conserven fins a una alçada de 3,20 m. del terra, tot i que han desaparegut els murs del cantó de ponent. El diàmetre extern és de 6,10 m. i l'intern de 2,60 m.

També cal destacar l'ésglésia romànica de Sant Julià de Sa Cirera, antiga parroquial del municipi de Sant Feliu Sasserra, situada dins la demarcació històrica de Lluçà. Apareix documentada el 1034 com Sant Julià de "Ciresa". La funció com a parròquia s'esmenta en una llista de totes les del bisbat abans de 1154, com a parròquia de "ciresia". Segurament a causa de la despoblació ocasionada per la Pesta Negra del 1348, en una altra llista de parròquies del 1361 ja no hi figura. A partir d'aquest moment passà a ser sufragània o capella de la parròquia de Sant Feliu Sasserra  tal com surt reflectida l'any 1685 quan es parla de Sant Julià de la Cirera com a capella rural.  La capella s'abandonà al segle XVIII, tot i que en una visita pastoral al 1724 encara s'hi oficiava.

COLL DE BASSA

La masia de Coll de Bassa, també esmentada com Coll la Bassa i Collabassa, es troba documentada des de la baixa Edat Mitjana, quan pertanyia al prior del monestir de Lluçà, tal com veiem en un capbreu del 1434. També en aquella època , el Paborde de la seu de Vic tenia els honors que Pere Clapers posseïa entre les pertinences de la masia. tot i aquests orígens medievals, l'edificació actual no és anterior al segle XVII.

En un capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV apareixen unes peces de terra de Bernat Coll la Bassa, corresponents a la batllia del mas Serra de Sant Feliu Sasserra, com a propietat del monestir.

EL PILAR

La masia del Pilar, propietat de la família dels Fàbregas, va ser construïda dins de les terres del mas Cirera. Documentada des de la baixa Edat Mitjana, en un capbreu del monestir Santa Maria de l'Estany datat entre finals del segle XIV i principis del XV on apareixen unes peces de terra del mas Fàbrega que hipotèticament podria correspondre a l'actual Pilar, corresponents a la batllia del mas Serra de Sant Feliu i a la batllia del mas Casanova, al castell de Merlès.

És a partir del segle XVII que la família Fàbregas, investida més endavant amb el títol nobiliari de "ciutadans honrats" de Barcelona, adquireix prestigi social. En un inventari de la masia de 1625 s'hi recullen, entre d'altres, la dotació d'un celler de grans magnituds, la qual cosa fa pensar que l'esplendor de la masia anava lligada al conreu de la vinya, que perdurà fins a l'arribada de la filoxera a finals del segle XIX. La llinda de la porta principal de la masia  porta la data de 1680.

La força econòmica  del mas es reflecteix en la construcció de la capella dedicada a Sant Julià i Santa Bàrbara l'any 1673.

COMESÒLIBES

És una masia  de planta rectangular allargada amb planta baixa, pis i golfes, que presenta diferents etapes constructives. La part més antiga és el cos situat a la dreta de l'actual porta principal, de pedra irregular i morteer, està refosa amb la segona construcció la qual, actualment, és el cos central de la casa. Aquesta segona fase està datada el 1768 segons la inscripció que es troba a l'escala de l'entrada, a la que s'hi accedeix per un portal adovellat. La tercera construcció correspon a l'allargament de la casa amb corts a la part baixa, porxo amb arcades al pis i golfes recentment reformades. A aquesta última reforma correspon també la porta d'accés pel darrere de la casa.

La creu de les Comesòlibes i l'aparició del jove galant

Un dia, dues noies de Sant Feliu Sasserra tot caminant per un corriol, explicaven que quan passejaven per la creu de les Comesòlibes, els apereixia un jove molt elegant, vestit de blanc. El noi se'ls posava al costat i les acomanyava sense dir res uns 50 metres. El moment en què veia les primeres cases, desepreixia. Si les dues joves anaven acompanyades, aquest no apareixia. Les persones murmuraven que això era obra de la bruixa Gallifa, ja que se l'havia vist fent alguns encanteris prop de la masia. -Na Gallifa: La bruixa Felipa Gallifa, és una de les que el 1618, vàren ser penjades al serrat de les forques, durant l'època de cacera de les bruixes a la comarca del Lluçanès. L'amo de les Comesòlibes va posar una creu per evitar que la bruixa anés a fer malvestats a la casa, ja que era el camí que feia quan anava a la font a buscar l'aigua per fer els encanteris. La Gallifa, vestida amb túnica morada i amb una burra a cada costat, apereixia al cim del Serrat de Comes de Bernat, a tocar del lloc on apareixia el jove galant. La font on anava Na Gallifa a buscar aigua, encara avui es coneix amb el nom de la font de la Bruixa.

GLORIETA DEL SERRAT DE LES FORQUES

La glorieta Vilaclara està situada al capdamunt del Serrat de les Forques dominant el poble de Sant Feliu Sasserra i amb vistes a gran part de la Catalunya Central.






És un edifici de reminiscències modernistes, de dimensions reduïdes (5 x 5 m. aproximadament) amb planta octogonal. Les vuit parets són iguals: tenen una gran finestra que es tanca amb porticons, emmarcada en pedra formant senzilles motllures, i amb una petita espiral feta amb teula al damunt. Cada paret acaba en punxa,  i es transforma en una teulada a doble vessant (en conjunt són vuit teulats) que es reuneixen al centre des d'on arrenca una coberta piramidal de sis costats. El joc de teulats és la part més interessant de l'edifici. La coberta és coronada per un penell de ferro amb unes figures que representen l'arcàngel sant Rafael i Tobies. La paret que s'orienta al NW és la que conté la porta d'entrada; al cim hi ha una creu de ferro. A la coberta, els careners de la piràmide són de ceràmica vidriada de color blau.

Es tracta d'una glorieta o mirador particular, lloc adient per anar-hi a gaudir de la vista ( des d'aquest indret es domina tot el poble, El Pirineus...). L'origen de la glorieta va lligat a la Torre Vilaclara. L'edificí el construí a finals del segle XIX Rafael Vilaclara i Gibert. L'arquitecte va ser Rafael Puig i Puig.