LA MEDICINA A SANT FELIU SASSERRA. Segles XIX i XX
Aquest és un títol prou ampli com per poder parlar de qualsevol cosa que tingui relació amb la salut dels santfeliuencs i pot encabir qualsevol època de la història. Centrem-nos una mica, parlarem de les institucions que cuidaven dels malalts, especialmente l’hospital de Sant Feliu Sasserra i dels metges i institucions que van destacat en aquest tema al segle XIX i començaments del XX.
LLIBRE DE LA ADMINISTRACIÓ DEL
HOSPITAL DE LA VILA DE S. FELIU SACERRA DEL BISBAT DE VICH. Fet essent Rector lo Dr. Josep Trasserra
pre. Any 1708
 |
| Llibre de l'Administració de l'Hospital de la vila de Sant Feliu Sasserra. 1708-1881 |
Los administradors del Hospital
desta Vila són dos persones de la mateixa vila, quals elegeix lo Concell en lo
primer dia del any, y la elecció se publica com la dels demés administradors de
la Iglésia, en la Missa major de a festa dels Reys. Cuydan dits administradors
de la casa del dit hospital, de reparar-la si convé, de tenir roba y lo demés
que convé per los malalts; posar en ella masover, qui cuyda de governar los
malalts, y per ço és exempt de alotjaments y tales; y no admet ell malalt algun
sens llicència de dits administradors, los quals per lo governar al malalt
donan diners los que són menester, y si conexen fan una aplega per la Vila,
però si la malatia dóna lloch recórrer als Mags. Consellers, qui curan de fer
portar al malalt al hospital de Vich. Tenen caixa de la admº. En la Iglésia, en
la qual tenen bacina per acaptar en la Iglésia com los demés administradors, y
hi tenen també est llibre de la administració.
Finit lo any de la admº donan
comte de lo entrat y gastat devant del Rector y administradors nous als quals
entregant lo que ha quedat de diners, y los enseñan lo que hi ha de roba y
demés.
Any 1708. Se han elegit admrs. A
Joseph Manolvents y a Feliu Cabañeras, los quals vuy a 27 de Janer 1709
congregats en una aula desta Pa. en presència de mi Dr. Busquets admintrs.
Novament elegits, han donat comte de la admº y se han trobat que han cobrat sº
dels admtrs passats 3 £
10 Ǫs
Itt de lo que han aplegat en la
Iglésia 1 £
16 Ǫs
5 £
6 Ǫs
NOTA, per memòria, que lo acte de
la compra del Pati, haont està edificat los St. Hospital, dic y ace... hon és
lo Arxiu desta Recta. Afi de estar ben recondits y guardats.
Ita. Est. Dr. Maneja Rect.
1734-1739
HOSPITAL
RECTORS I CAPELLANS
1710 Joseph
Trasserra
1711 Joseph
Trasserra
1716 Joan
Maneja
1762 Antonius
Maneja
1821 Michael
Senmartí
1852 Ignasi
Alemany
1871 Fco. Puig
E.
1881 Fco.
Xavier Albó
 |
| Carta de Rafael Vilaclata Gibert a Josep Arnaus |
HOSPITAL DE SANT RAFAEL ARCÀNGEL
 |
| Segell de l'Hospital |
 |
| Làpida commemorativa de la fundació de l'Hospital. (Pati de Ca les Monges) |
En la Villa de San
Felio Saserra á 29 de Aosto de 1889: En esta fecha segon acta llevantada por el
Notario de la Villa de Sallent D. José Poal y Jofresa quedo constituïda la
Junta de Administración de la Capellania laïcal y del Hospital fundados en la
presente por D. Rafael Vilaclara y Euras, propietario, natural de la misma y
vecino de Barcelona, con escritura que en dicha Capital autorizó el Notario de
la misma D. Melchor Canal en 21 de Junio de 1888; cuya Junta se halla compuesta
de D. Rafael Vilaclara y Euras, Presidente, representado en este acto por su
hijo y apoderada D. Rafael Vilaclara Gibert, el Rdo. Sor D. Francisco Javier
Albó y Calvaria, Cura-Párroco de esta Villa, representado en este acto por el
Rdo. D. Jaime Vall Pbro., este último en nombre propio,
como decano de la Comunidad de Pbros. De esta Parroquia y D. José Vila y
Aubals, Profesor de instruccion primaria de S. Felio Saserra.
 |
| Família Vilaclara |
Después de
llevantada el acta notarial calendada continuo reunida dicha Junta de
Administración con asitencia de los Señores notados al márgen, se acordo por
unanimidad despues de detenida deliberación á saber:
Capellania
Laical
Que la misma
empiece á funcionar en 1º de Octubre del corriente año y en la obligación por
parte del Obtenedor de la capellania de ensenyar la Doctrina cristiana a los niños
de S. Felio Saserra y á los enfermos del Hospital, se entienda cumplida con tal
de que dicho Beneficiado por lo menos en dos distintos dias de cuaresma durante
una hora en cada uno de ellos se dedique á tal enseñanza, comunicándose dichos
acuerdos al Obtenedor.
HOSPITAL
Que el mismo
empiece á funcionar en 1º de Enero de 1890
Que se entienda
delegado al Sr. D. Francisco Javier
Albó, Cura-Párroco, para la compra y habilitación de media docena de cames de
Hierro para las sales de enfermos y para atender á las primeres necesidades de
organización de dicho Hospital con las primeres rentas del mismo que se
recauden sin perjuicio de dar oportunamente cuenta á esta Junta del resultado
de sus gestiones.
Que por igual concepto
también se entienda el mismo Señor
Cura-Párroco delegado por la Junta para contratar oportunamente la
asistencia médica del Hospital bajo el màximum de 40 pts. anuales al facultativo que se encargue de tal asistencia y para
contratar con las Hermanas Dominicas, que actualmente se hallan dedicadas a la
enseñanza en esta Villa la total asistencia á los enfermos de dicho hospital
por un plazo que no exceda de 10 años y
bajo la base de conceder a dichas Hermanas
habitación en la casa Hospital en cuanto lo consientan los Servicios del
mismo, sin pago de alquiler alguno y una cantidad anual alzada de 288 pesetas.
Que el presupuesto
anual de gestos del Hospital, sin perjuicio de modificarlo en ocasiones
extraordinarias sea el siguiente:
Por la asistencia
médica.....................................................40 pesetas
Por
medicinas.....................................................................60 “
Manutención de los
enfermos...........................................144 “
Gastos de asistencia
á los enfermos..................................288 “
Imprevistos
.......................................................................100 “
-------------------------------
TOTAL.............639 pesetas
ACUERDOS COMUNES
Que el Rdo. Sr.
Cura-Párroco de S. Felio Saserra desempeñará en la Junta el cargo de
Vice-Presidente por ser Presidente el Fundador y el Sr. Vila y Aubals el de
Secretario.
Que los valores
que constituyen el patrimonio de la Capellania y Hospital entregados á la Junta
por D. Rafael Vilaclara Gibert en representación de su Sr. Padre el fundador D.
Rafael Vilaclara y Euras quedan depositados hasta que otra cosa se acuerde en
poder del Rdo. Sr. Dr. D. Francisco Javier Albó en cuya representación
justificada en el acta de esta fecha se hace cargo de los mismos en el acto el
Rdo. Sr. Jaime Vall Pbro. Reteniendolos en su poder.
Que la Junta de
Administración deberá reunirse en S. Felio Saserra donde sea convocada por lo
menos dos veces al año, pudiendo hacerse representar en ella cualquier
individuo de la misma que se hallase ausente por medio de otro de ellos a quien
delegue precisamente por escrito. (normalment es reunien a la rectoria)
Arriben a un acord
pel qual les monges s’encarregaran de l’hospital
El 10 de juny de
1890 Fr. Xavier Albó fa costar que s’ha contractat l’assistència mèdica i de
medicina a Ignasi Cornet Palà, metge de la
vila.
18 de juny de 1890
Normes per a ser
admès a l’hospital:
1a Ha de ser un
malalt pobre i natural de Sant Feliu o domiciliat en la vila.
2a. Només es
podran admetre els malats que tinguin una malaltia important, però no els
crònics. El metge de l’Hospital ho haurà de decidir.
3a No serà
considerat pobre per a l’admissió a l’Hospital, el malalt que per a assistència
en malalties rebi una pesseta i cinquanta cèntims, o més, diàriament de
qualsevol montepio, confraria o Associació de Socors.
7 d’octubre de
1891
El Sr. President
Rafael Vilaclara Gibert que substitueix en la presidència el seu pare que ha
mort.
La Junta fa
constar que el senyor Josep Vintró i Sala, natural de Sant Feliu i
llicenciat en farmàcia ha instal·lat un establiment amb tots els elements d’una
farmàcia ben organitzada a Sant Feliu. Per això acorden que a partir del moment
utilitzaran els serveis d’aquesta farmàcia, en les mateixes condicions que fins
aleshores els donava el farmacèutic de Prats Dr. Soler.
24 setembre 1897
Es fa un elogi al Rv. Jaume Vall, prevere ,
mort , degà de la Comunitat de Preveres
de la vila. En el seu lloc es nomena Joan Roca, degà de la Comunitat
28 de setembre de 1898
“Acto
seguido el Señor Presidente expuso graves y atinadas consideracions dirigides a
manifestar la zozobra que con relación á la Seguridad de los valores que
constituyen el patrimonio de la Capellanía y Hospital abrigaba dicho Señor por
razón de las aflictives circunstancias que está atravesando España con motivo
de las desastroses guerras coloniales y con los Estados Unidos que acaba
aquella de sostenir exponiendo que á su humilde juicio peligra gravemente la
Seguridad de dichos valores y de sus rentas por la bancarrota probable del
Estado ante la imposibilidad de saldar el espantoso cúmulo de millones que por
todos conceptos han costado al Erario espanyol dichas guerras y sus inmediatas
consecuencias de indemnizaciones, repatriación de tropas, recompensas al
ejército y otros análogos conceptos por lo que invito á la Junta a tomar
acuerdo sobre el particular á fin de salvar el patrimonio haciendo uso de las
facultades que por la fundación le están confiadas.
Sessió
17 d’agost 1904 ha mort el vicepresident Sr Francesc Albó. Es nomena vicepresident Ramon Lleopart, ecònom
de la parròquia.
ACTUAL
PATRIMONIO DEL HOSPITAL
Un
título de doce mil quinientas pessetes nominales de la referida Deuda, sèrie D,
número once mil trescientos novena y ocho.
Otro
titulo de cinco mil pessetes nominales de la misma Deuda, sèrie C, número
sesenta y un mil ciento ochenta y siete.
Y
cuatro títulos de igual Deuda de quinientas pessetes nominales cada uno, sèrie
A, números ciento ochenta y seis mil ochocientos setenta y cuatro, doscientos
ocho mil cincuenta y siete y doscientos ocho mil cincuenta y ocho.
PATRIMONIO
DE LA CAPELLANÍA
Un
titulo de la referida Deuda amortitzable de doce mil quinientas pesetas
nominales, sèrie D, número once mil trescientos novena y nueve.
Y
otro titulo de la misma Deuda de quinientas pesetas de valor nominal, sèrie A,
número ocho mil trescientos treinta y seis.
26
d’agost de 1908
Acto
seguido el propio Señor Presidente manifesto que por haver cesado en su cargo
de Cura-Ecónomo de esta Villa el Doctor Don Ramón Lleopart, ausente ya de la misma, y por haver sido nombrada Cura-Párroco
de esta localidad Don José Jané, Presbítero,
quien se halla ya en posesión de dicho cargo, corresponde dar posesión a dicho
Párroco Señor Jané, del cargo de Vice-Presicente de esta Junta, con arreglo a
los estatutos de la Fundación del Hospital...
24
d’agost 1909
Acto
seguido el propio Presidente hizo
constar que por haver fallecido el digno secretario contador de la Junta, D. José Vila y Aubals debía nombrarse un vecino de
la localidad para sustituirle en dicho cargo, hizo un caluroso elogio del
predicho D. José Vila haciendo resaltar sus relevantes cualidades de modèstia,
intel·ligència y amor al Hospital y Capellanía que le permitieron desempeñar su
referido cargo de Secretario-Contador de la Junta, desde la fundación del
Hospital de S. Rafael Arcangel en mil ochocientos ochenta y nueve á completa
satisfacción de la Villa y de los demàs individuos de la Junta de que se trata,
por lo que proposo que constase en acta, como así se acordo por unanimidad, el
sentimiento más profundo de la Junta de Administración por tan sensible
fallecimiento.
Es
proposa per substituir-lo a Sebastià Ordeig y Angalda, alcalde en aquell moment.
13 de setembre de 1909.
“En
consideración a la amarga experiència que ha proporcionado á la Junta el
vandálico movimiento revolucionario de Barcelona y otros puntós de Cataluña de
Julio próximo pasado por los incendios de Iglesias, conventos y Asilos de
dichas localidades, acuerda la Junta que las pólizas de los valores que
constituyen el patrimonio del Hospital, Capellania y Enseñanza catòlica, queden
desde hoy y hasta nueva orden en poder del Presidente en su domicilio de
Barcelona para facilitar la reclamación de tales valores en el desgraciado caso
de su incendio, lo qual fué ejecutado en el mismo acto.”
25 d’agost de 1911
El
Rdo. D. Juan Roca hizo presente á la Junta que con el objeto de ampliar la
enseñanza catòlica de esta villa actualment establecida, solo para niñas, se
estan efectuando obres de reconstrucción y transformación de la casa denominada
“Can Vall” de esta Villa pròpia del hijo del Señor Presidente D. José Maria
Vilaclara y Bladó, quien la cedió con objeto de establecer en ella una escuela
de ninos bajo la advocación del “Beato Pedro Almató”, cuyas obres eran
costeadas en parte por un generoso donanate que quería reservar el nombre y en
parte por limosnas de algunos benechores de esta Villa.
Mestre
Rv Antoni Giol Picañol, diòcesi de Vic
9 set 1911. Reunió
extraordinària per la mort de Rafael Vilaclara Gibert (mort a Barcelona el dia 1 de setembre de 1911) Passa a ser
president el seu fill Josep Maria Vilaclara i Bladó
Escola del Beat
Pere Almató. S’ha d’inaugurar el 2 de novembre 1911 L’ensenyança comprendrà:
Lectura y esciptura en Català i Castellà. Catecisme menor de la diòcesis de
Vich, en català. Rudiments d’urbanitat, en català, Gramàtica elemental en
català y castellà. Nocions d’Aritmètica, incloses las cuatre reglas de sumar,
restar, multiplicar y dividir. Nocions de Geografia General y especialment la
de Espanya y Catalunya, ab ensenyansa gràfica dels mapas de las dos ultimas.
Historia Sagrada y lleugers rudiments de la de Catalunya y Espanya. Tercera
Alefecte de lo estipulat en las dos bases anteriors seran dias de clase tots
els laborables segons la Sant Mare Iglésia Catòlica, á excepció del temps de
vacacions de estiu, cuals vacacions fixarà cada any la referida Junta d’acort
ab lo nomenat Rnt Don Antoni Giol y las hores de classe seran de 8 a 11 del
matí y de 2 a 5 de la tarde per mentres la repetida Junta no acordi variació
sobre el particular.
Giol cessà l’any
1925 per haver estat nominat vicari i mestre de Prats de Lluçanès. L’1 de
setembre de 1925 la junta nomenà per a aquest càrrec el RvRamon Gualdo. L’any 1929, el 14 de setembre,
Ramon Puigcercós és nomenat mestre de l’escola de nens, ja que Ramon Gualdo
havia estat traslladat a Carbasí (Anoia).
El mateix dia 14
de setembre de 1929, es lloga el metge Julio Altabàs per atendre els malalts de
l’hospital, ja que el Sr. Veiret havia marxat
l’any anterior. El 9 de setembre de 1930, marxa el Sr. Altabàs i la Junta
contracta l’únic metge que viu a la vila Jacinto Serrano.
En la relació d'entitats dedicades a l'atenció als malalts es contenen dues institucions que funciones a Sant Feliu Sasserra. La primera és la Societat de Socors Mutus, fundada el 30 de juny de 1887 per socórrer els socis malalts i la segona és l'Hospital de Sant Rafael creat amb l'objectiu d'atendre els malalts pobres, fundada el dia 21 d'agost de 1889.
En la relació d'entitats dedicades a l'atenció als malalts es contenen dues institucions que funciones a Sant Feliu Sasserra. La primera és la Societat de Socors Mutus, fundada el 30 de juny de 1887 per socórrer els socis malalts i la segona és l'Hospital de Sant Rafael creat amb l'objectiu d'atendre els malalts pobres, fundada el dia 21 d'agost de 1889.
MONTEPIO DE SOCORS MUTUS.
ACTA DE CONSTITUCIÓ DE LA SOCIETAT.
En S Felio Saserra á 10 de Mayo de 1893, reunidos los individuos que forman la Sociedad Montepio de socorros mútuos, en el local de la casa la Villa, bajo la presidencia de D. José Iglesias, y actuando de Secretario el infrascrito, el Sr. Presidente anunció que el objeto de la reunión era la constitución definitiva de la Sociedad, prévia lectura y aprobación de los Estatutos y Reglamento que presentados oportunamente en las Oficinas del Gobierno Civil de la Provincia fueron devueltos con la firma del Gobernador y el sello de dicho Gobierno en fecha 8 Marzo de 1893.
Acto continuo el Sr. Presidente dio lectura á los susodichos Estatutos y Reglamento siendo aprobados por unanimidad.
Inmediataente y en cumplimiento del artº 6 del Reglamento, procedióse al nombramiento de la Junta Directiva siendo elegidos por los respectivos cargos los Sres. Siguientes:
Presidente D. José Iglesias Guardiola
Vice-presidente D. Mateo Comas y Comas
1er. Enfermero de turno D. José Carbonell Santamaría
2º Enfermero de turno D. Juan Vilá Coma
Depositario D. Ramon Comasolivas
Secretario-interventor D. José Vintró y Sala
 |
| Reglament de la Societat de Socors Mutus |
Acto continuo el Sr. Presidente declaró constituida la Sociedad.
[...]
OBJETO DE ESTA SOCIEDAD
Artículo 1º. El objeto de esta sociedad es socorrerse los asociados, con los auxilios que marca este reglamento.
NÚMERO INGRESO Y CIRCUMSTANCIAS DE LOS SOCIOS
Artículo 2º El número de socios será ilimitado
Artículo 3º Para ingresar en esta Sociedad deben reunirse las condiciones siguientes:
1ª Ser vecino de este pueblo ó feligrés de la parroquia del mismo.
2ª Disfrutar y haber disfrutado de buena salut.
3º Tener la edad de 16 años sin haber cumplido los 35. Esta condición no es aplicable a los sócios fundadores.
GOBIERNO Y DIRECCIÓN DE LA SOCIEDAD
Artículo 4º La Sociedad reunida en Junta general, resolverá todos los casos dudosos é imprevistos en este Reglamento.
Artículo 5º Presidirá dichas Juntas la autoridad local; y si esta renunciase, el Presidente ó en su defecto el Vice-presidente de la Junta directiva.
Artículo 6º Para hacer cumplir los acuerdos de dichas Juntas y gobernar esta Sociedad, se nombrará una Junta directiva compuesta de un Presidente, un Vice-presidente, un Interventor-secretario, un Depositario y dos Enfermeros.
Artículo 7º Todos los cargos de la Junta directiva son obligatorios y gratuitos.
Artículo 8º Los que hayan de servir los referidos cargos, serán elegidos en Junta general, debiendo reunir cada uno, la mayoría relativa de votos. De esta elección se dará conocimiento al Sr. Gobernador de la provincia.
Artículo 9º Los cargos de referencia, se ejercerán durante un año y los individuos que resultaran elegidos, tienen la facultad de renunciarlo, como igualmente los que tengan 60 años de edad.
Artículo 10º Cuantas entradas y salidas de caudales ocurran, así como los acuerdos de las Juntas, se anotarán en libros foliados y rubicados por la Junta directiva.
Artículo 10º Cuantas entradas y salidas de caudales ocurran, así como los acuerdos de las Juntas, se anotarán en libros foliados y rubicados por la Junta directiva.
SALVI ALMATÓ I EURAS (1800 aprox.-1862)
 |
| Núm. 24 Salvi Almató |
 |
| Registre de Cèdules |
 |
| Salvi Almató, metge, amb residència al carrer Major de Sant Feliu Sasserra |
 |
| La mateixa casa vista des d'un altre angle |
 |
| Casa del Doctor Almató |
Salvi Almató i
Euras, nascut a Sant Martí d’Albars vers l’any 1800, és metge a Olesa i,
després, a Sant Feliu Sasserra on mor el 1862
Al Cens municipal del1854 apareix com a:
Almató y
Euras Salbio casado
medico c. Mayor
I en la Partida de Baptisme de Pere Almató (1 nov. 1830) també hi figura com a metge:
... fill llegítim y natural del Dr. Salvi Almató metje de esta Vila y de la
Sra. Antonia Almató y Ribera conjuges...
El canonge Jaume Collell en el seu llibre Vida y martiri del Beato Pere Almató ens parla del pare del beat:
El canonge Jaume Collell en el seu llibre Vida y martiri del Beato Pere Almató ens parla del pare del beat:
Son pare, que era fill de la casa payral, Almató, de la parròquia de Sant
Martí del Bas, fou un tipo perfet de aquells metges antichs que fins en lo port
exterior de la persona manifestavan la serietat de carácter y la noblesa de
sentiment que tan escauen als qui exercexen la medicina. En tot lo Llussanès
tenia fama lo Dr. Salvi Almató, que era cridat a consulta en tota la rodalia,
veyentsel sempre ab son apropiat vestuari y barret alt y ab un llibre a la mà,
per millor aprofitar lo temps quan feia el torn de visites. Ben acompanyat
estava lo Doctor per sa muller la senyora Antònia Ribera, filla de una
honradíssima famílila de Cervera...
Ademés del nostre mártyr, tingueren un altre fill major, Salvi, qui també seguí la carrera de metje, y quatre germanes Antonia, Teresa, Josepha y María, de les quals dues , Teresa y Josepha prengueren estat de matrimoni i la Antonia y María entraren religioses.
[...] La casa hont nasqué'l Beato Pere es la senyalada actualment ab lo número 15 del carrer Major y encara avuy s'anomena "a cal metje" per recort del Doctor Salvi. Es un edifici modest que la pedra llindar pporta ja molt borrosa la inscripció Tomás Maneja, 1782, y es propieta encara de la familia Almató.
Com a membre de la Junta de Beneficència es dirigeix, l'any 1854 a l'alcalde de la vila per sol·licitar que el cementiri sigui traslladat fora del poble:
També apareix a la proposta de membres de la Junta de Sanitat:
Ademés del nostre mártyr, tingueren un altre fill major, Salvi, qui també seguí la carrera de metje, y quatre germanes Antonia, Teresa, Josepha y María, de les quals dues , Teresa y Josepha prengueren estat de matrimoni i la Antonia y María entraren religioses.
[...] La casa hont nasqué'l Beato Pere es la senyalada actualment ab lo número 15 del carrer Major y encara avuy s'anomena "a cal metje" per recort del Doctor Salvi. Es un edifici modest que la pedra llindar pporta ja molt borrosa la inscripció Tomás Maneja, 1782, y es propieta encara de la familia Almató.
Com a membre de la Junta de Beneficència es dirigeix, l'any 1854 a l'alcalde de la vila per sol·licitar que el cementiri sigui traslladat fora del poble:
També apareix a la proposta de membres de la Junta de Sanitat:
A més de metge, Salvi Almató, exercí també de jutge de pau a Sant Feliu:
Salvi Almató i Euras morí el 15 de mars de 1862, quan encara no se sabia la
mort del seu fill.
Fill de Salvi Almató i
d’Antònia Ribera, neix a Olesa de Montserrat el 16 de març de 1827. El pare,
Salvi Almató i Euras, nascut a Sant Martí d’Albars vers l’any 1800, és metge a
Olesa i, després, a Sant Feliu Sasserra on mor el 1862. Germà seu és sant Pere
Almató (1830-1861), dominic esdevingut màrtir al Vietnam i canonitzat el 1988.
Del 1844 al 1851, Salvi Almató
fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, obtenint el
grau de llicenciat en Medicina el 9 de juliol.
Pere Almató, en una de les seves cartes, datada l'11 de juny de 1851, manifesta la seva alegria perquè el seu germà hagi acabat la carrera.
En el llibre Metges, cirurgians i apotecaris d'Olesa de Montserrat apareixen pare i fill , Salvi Almató i Euras i Salvi Almató i Ribera com a metges relacionats amb la població.
Salvi primerament fa de metge a Vic, ciutat en la qual té un destacat paper social i cultural. És membre fundador, i molt actiu del Cercle Literari de Vic, entitat creada l'estiu del 1860. És vocal de la seva junta directiva fins al 1864, quan és elegit secretari. Hi pronuncia diverses conferències. Uns anys abans, el 1861, esdevingué director de la primera caixa d'estalvis de la capital d'Osona.
En l'àmbit sanitari destaquen dos aspectes concrets que tingueren una
ampla significació social; els temes relacionats amb la Higiene i les
malalties infeccioses:
Utilidad higiénica
de la gimnasia. Salvi Almató i Ribera (30.05.1864).
Maravillas de la
naturaleza. Salvi Almató i Ribera (25.06.1865).
L'any 1866, marxà de Vic i, després d'una breu estada a Manresa, passà a exercir la medicina a Arenys de Munt. En aquesta vila del Maresme, un fill seu es posà malalt de diftèria i el va guarir l'homeòpata Nicolau Guañabens, llavors resident a Mataró. Aquest fet el motivà a practicar i difondre la medicina homeopàtica.
Uns anys després, s'instal·là a Barcelona, on destacà com a homeòpata. El 1865, durant l'epidèmia de còlera de la ciutat, aconseguí la curació de molts malalts. Igualment va intervindre en l'epidèmia de febre groga del 1870, actitud que li va ser reconeguda amb la medalla d'Argent de l'Ajuntament de Barcelona.
Va ser director d'Archivos de la medicina homeopática i d'El consultor homeopático. A més va col·laborar a la Revista homeopática catalana. En totes aquestes revistes va publicar nombrosos articles de la seva especialitat. L'any 1888 el van nomenar soci d'honor de la Sociedad Hahnemanniana Matritense.
Va morir a Barcelona el dia 1 de març de 1889.
L'any 1866, marxà de Vic i, després d'una breu estada a Manresa, passà a exercir la medicina a Arenys de Munt. En aquesta vila del Maresme, un fill seu es posà malalt de diftèria i el va guarir l'homeòpata Nicolau Guañabens, llavors resident a Mataró. Aquest fet el motivà a practicar i difondre la medicina homeopàtica.
Uns anys després, s'instal·là a Barcelona, on destacà com a homeòpata. El 1865, durant l'epidèmia de còlera de la ciutat, aconseguí la curació de molts malalts. Igualment va intervindre en l'epidèmia de febre groga del 1870, actitud que li va ser reconeguda amb la medalla d'Argent de l'Ajuntament de Barcelona.
Va ser director d'Archivos de la medicina homeopática i d'El consultor homeopático. A més va col·laborar a la Revista homeopática catalana. En totes aquestes revistes va publicar nombrosos articles de la seva especialitat. L'any 1888 el van nomenar soci d'honor de la Sociedad Hahnemanniana Matritense.
Va morir a Barcelona el dia 1 de març de 1889.
ALFRED CANAL I COMAS (1884-1942)
Nascut a Granollers el 19 de desembre de 1884. Va començar a estudiar la
carrera de Medicina a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i l'últim curs
el va fer a l'Hospital Clínic, que s'acabava d'inaugurar. Mentre cursava la
carrera va treballar d'ajudant de farmàcia. Es llicencià el 1907, i aquest
mateix any va començar a exercir de metge rural a Sant Feliu Sasserra, fins a
finals de 1911, any en què tornà a Granollers i obrí una consulta de medicina general.
Va ser nomenat metge auxiliar de Beneficència Municipal el 1913; metge municipal i inspector local d'higiene de la prostitució el 1914; metge forense interí del Jutjat de Primera Instància de Granollers el 1916; el
Joan Garriga i Andreu publicà l'any 2016 Cartes sense adreça al doctor Alfred Canal. En aquesta obra rememora l'estada d'Alfred Canal a Sant Feliu:
Amic Alfred, em pelo de fred, em peten les dents, i amb entrebancs i solitari recito aquests versos adreçats a la llunyania:
"Plau-me seguir els camins que els camps parteixen, / ignorant cap on van / amarats de terra molla / i d'un errívol cant [...]".
El dia és clar. Els camps coberts d'un llençol de neu em deixen embadalit mirant enllà, enllà, mentre faig voltes sobre mi mateix, amb els braços oberts, fins que les vistes panoràmiques s'han enganxat a la retina i és com una pel·lícula de color que engego i aturo a la velocitat que vull.
M'ha passat un xic de tremolor.
Davant meu, Sant Feliu Sasserra. Hi he pujat en un dia com el que m'imaginava que hi havies arribat ara fa molts anys. Primera destinació professional com a metge rural. No sé pas com devies trobar aquell any 1907 un poble petit -encara és petit-, una gent de camp, un món tancat, i no he pogut aclarir com et reberen els seus vilatans. A mi, t'ho asseguro, m'han rebut càlidament: hem parlat d'històries llunyanes, de noms propis, hem resseguit padrons, llegit documents, circulars i, sobretot, actes municipals. Volia trobar el teu nom. Ara, t'escric abrigat, amb guants, i mira que és difícil fer-ho, amb una jaqueta valenta i tapat de cap, i també amb un somriure, no de fred sinó d'un que se', fot de si mateix. Però escolta'm, el primer descobriment que he fet: no arribares a Sant Feliu a l'hivern. Ho feres a l'estiu. Ja sé, és clar, que ho sabies, però jo no. El dia 30 de juny de 1907 fas els tres darrers exàmens i els aproves, i el dia 14 d'agost, en una acta de la Junta de l'Hospital de Sant Rafael Arcàngel i Capellania Laïcal de Sant Feliu Sasserra, hi apareix per primera vegada el teu nom:
"[...] y dé cuenta a la Junta [...] la asistencia médica y farmacéutica de los enfermos del Hospital, el médico titular de esta Villa Alferdo Canals [sic] [...]".
[...] Per quines raons anares a raure en un lloc amb poques famílies i un xic més de 500 habitants? En Carreras Candi anotava a la seva Geografia, apareguda el 1909, el següent, que ben segur afirmaries:
Sant Feliu Sasserra. Poble que amb algunes cases escampades pel seu terme, ne reuneix 173 ab 559 habitants de fet y 549 de dret [...] y a 523 metres d'altitud / Correspon al Bisbat de Vich, té una Església parroquial dedicada a Sant Feliu, servida per un rector, un vicari y una comunitat de preveres; una altra de Santa Magdalena y una tercera a la casa del Senyor de Cirera; una costura y un estudi municipal; un convent de germanes Dominiques, que tenen un col·legi; un hostal y cotxe diari a Prats de Lluçanès y a Manresa y un cabo de sometent / [...] Té tres fàbriques de teixits de cotó [...] és muntanyós y de clima templat y saludable; produeix blat, blat de moro, llegums, vi i patates; s'hi cria bestiar".
[...] I tu, Alfred, feres peu aquí, jove brillant i un xic iconoclasta, rebut i col·locat en terres del Bisbat de Vic -poca broma-, entre capellans, preveres, germanes dominiques, un hostal i un cotxe diari, que no podies fer servir perquè la teva feina diària era fer de metge. Anaves a acomiadar-lo alguna vegada? Francament, t'imagino enmig d'aquest paisatge pagès,amb alguns treballadors del teixit controlats uns i altres per un quants terratinents, i amenaçats per pecats i perdonats i pregats que pugessin al cel per una colla de capellans i monges ajudats per un caporal del sometent.
[...] A Sant Feliu Sasserra i als seus voltants, on havies d'acudir per tractar els malalts, de feina, no te'n faltà des del primer dia. Crec que d'entrada ja hagueres d'assistir a tres malalts de tifus, i que sovint havies d'anar a passar visita a dalt de cavall, ja que el terreny era difícil i les distàncies llargues.
[...] Anem al començament. Arribes. T'instal·les. Convenim que si no em dius la causa d'aital canvi d'aires difícilment no en sabré mai el perquè. Els teus descendents tampoc no ho saben del cert. No cal donar-hi més voltes. Arribes a Sant Feliu. Feina segura i veurem què passa. Ni cuplets ni massa gatzara. Pedres, portalades, vestigis de l'antigor. Ja t'anirà bé fins a un punt, és clar. Les cartes enviades a la família mostren un metge amatent a la feina, però també constaten un cert avorriment en un lloc "on no passava mai res", excepció feta de les trompades que hi van haver durant el Carnestoltes de l'any següent i que t'obligaren a intervenir professionalment. Home, això ja prenia un altre caire. Gent brava, la de Sant Feliu.
[...] Era, deies, una vila "on no passava mai res", mentre tu feies i refeies camins amb la vista a la Plana i al Vallès enllà, i tal vegada intentaves aixoplugar-se sota el comunidor a prop de l'església, quan t'agafava de cop la pluja.
[...] Continuo acumulant problemes. Ara amb més dits d'una mà. Però per entrebancs els teus en una vila on havies arribat i on segons tu mai no hi passava res.
[...] Doncs mira, segur que topares amb uns quants cacics, i això, de sempre, fa malastrugança. Una acta municipal assenyala que el mes de maig de 1910, any de molts paranys, hi va haver una reunió entre membres de l'Ajuntament i els representants dels caps de família del poble. De l'acta es dedueix que algun sector de la població no devia estar d'acord amb el teu tarannà o amb les teves activitats professionals, tan allunyades de la dita que diu "Bruixots i curanderos, papadinerus". Aportaves idees liberals i una nova manera de practicar la medicina i segur que també per això finalment s'acordava per unanimitat revocar les gestions que alguns havien fet per canviar de metge. En sorties finalment ben parat però havia començat la caça de bruixes. Ja veus que anem entrant en el tema. Un extracte de l'acta és aquest que he transcrit avui mateix en unes notes que he pres:
"Reunidos en la sala de sesiones de los Concejales anotados, bajo la presidencia del señor Alcalde interino Miguel Orriols, en sesión extraordinaria se expone que a petición de la Junta respectiva se convoca a los Cabezas de familia, para tratar de los asuntos del Médico Alfredo Canal. Estando presentes los Cabezas de familia y los de la Junta se expone que habiendo tenido noticia de que algunos Sres. proponían verificar el cambio del Médico, para lo cual se habían practicado gestiones al efecto. Oída la oposición acérrima que la mayoría de vecinos ponen a tal proyecto [...] el Sr. Presidente preguntó en voz alta a los concurrentes si deseaban continuar con dicho Médico. Discutido el asunto, se acordó por unanimidad, revocar todas las gestiones que se hayan realizado con el propósito de llevar a cabo el proyecto de verificar el cambio de Médico y continuar pagando a D. Alfreso Canal Comas, en calidad de Médico Municipal, por trimestres vencidos, durante el año actual, la Titular Médica que se halla presupuestada, mientras continúe residiendo y ejerciendo su carrera en la localidad. Se levanta la sesión.
Quedava clar. Victòria esclatant amb el suport sense esquerdes dels caps de família. I, a més, garantia de confiança fins que t'estiguessis a Sant Feliu. Fes fred o calor. Clar, quedava clar, però, que un grup de persones et feien la guitza. Amb algunes notes a la mà sobre la vida de Sant Feliu em penso que per alguns devies ser com una pedra a la sabata. El control no es podia perdre. Els qui tenien por, com sempre, eren els que més poder tenien. No en tinc gaire més dades i ben poques coses estan escrites. Suficients, tanmateix, per veure per on anaven els trets, mai millor dit. El teu fill Pius escrivia que, a la vista dels esdeveniments que tenien lloc, sospitava que tenies una fracció del poble en contra -això és evident- i que s'atrevia a considerar que era la "constituïda pels propietaris dretans, oposats a l'esquerranisme i irreverent agnosticisme religiós".
No ho puc afirmar de manera tan dràstica, però enmig d'aquell panorama ple de polaines, fusta i senyors i ciris i encens i capellans i monges, tampoc no m'estranya que fossis una espècie d'ovella negra ben vista tan sols pels del tros i pels de les màquines de filar, o sigui, si fa o no fa, els mateixos. La crònica de sempre.
He pres nota d'una alta acta en la qual apareix el teu nom: 19 de maig de 1911. Es dóna constància del nomenament de la Junta de Protecció de la Infància i d'Extinció de la pobresa. És un acte formal en desplegament d'una disposició del Govern central, on alcalde, jutge, capellà, tres contribuents i tu, com a metge, accepteu el càrrec. O sigui, que continues tenint la confiança, només faltaria, del poble. Ara bé, el teu fill fa referència a una carta que enviares a una de les teves germanes en què deies que:
"[...] de noves per aquí dalt només una: en Tianet, ha dimitit del seu càrrec d'alcalde com ho demostra la interinitat de l'actual alcalde Orriol. Queden avui a l'Ajuntament una col·lecció d'incongruents que prompte m'avorriran i m'obligaran a prendre una determinació dintre de poc. L'abril proper vindré a Granollers i en parlarem tots plegats".
No sé en quina data la vas redactar, però sí que he llegit a l'acta del 4 d'agost de 1912 que s'havien convocat els caps de família per tractar dels assumptes referents al nou metge titular, Joan Veiret Amat.
[...] Pel que m'han explicat a Sant Feliu, per les anotacions que he fet aquest matí, no devies ser l'únic que devia topar amb murs difícils d'esbotzar. Aquell metge, en Veiret, també sortí escaldat.
M'ha passat un xic de tremolor.
Davant meu, Sant Feliu Sasserra. Hi he pujat en un dia com el que m'imaginava que hi havies arribat ara fa molts anys. Primera destinació professional com a metge rural. No sé pas com devies trobar aquell any 1907 un poble petit -encara és petit-, una gent de camp, un món tancat, i no he pogut aclarir com et reberen els seus vilatans. A mi, t'ho asseguro, m'han rebut càlidament: hem parlat d'històries llunyanes, de noms propis, hem resseguit padrons, llegit documents, circulars i, sobretot, actes municipals. Volia trobar el teu nom. Ara, t'escric abrigat, amb guants, i mira que és difícil fer-ho, amb una jaqueta valenta i tapat de cap, i també amb un somriure, no de fred sinó d'un que se', fot de si mateix. Però escolta'm, el primer descobriment que he fet: no arribares a Sant Feliu a l'hivern. Ho feres a l'estiu. Ja sé, és clar, que ho sabies, però jo no. El dia 30 de juny de 1907 fas els tres darrers exàmens i els aproves, i el dia 14 d'agost, en una acta de la Junta de l'Hospital de Sant Rafael Arcàngel i Capellania Laïcal de Sant Feliu Sasserra, hi apareix per primera vegada el teu nom:
"[...] y dé cuenta a la Junta [...] la asistencia médica y farmacéutica de los enfermos del Hospital, el médico titular de esta Villa Alferdo Canals [sic] [...]".
 |
| Casa dels Arnaus a Sant Feliu Sasserra |
[...] Per quines raons anares a raure en un lloc amb poques famílies i un xic més de 500 habitants? En Carreras Candi anotava a la seva Geografia, apareguda el 1909, el següent, que ben segur afirmaries:
Sant Feliu Sasserra. Poble que amb algunes cases escampades pel seu terme, ne reuneix 173 ab 559 habitants de fet y 549 de dret [...] y a 523 metres d'altitud / Correspon al Bisbat de Vich, té una Església parroquial dedicada a Sant Feliu, servida per un rector, un vicari y una comunitat de preveres; una altra de Santa Magdalena y una tercera a la casa del Senyor de Cirera; una costura y un estudi municipal; un convent de germanes Dominiques, que tenen un col·legi; un hostal y cotxe diari a Prats de Lluçanès y a Manresa y un cabo de sometent / [...] Té tres fàbriques de teixits de cotó [...] és muntanyós y de clima templat y saludable; produeix blat, blat de moro, llegums, vi i patates; s'hi cria bestiar".
[...] I tu, Alfred, feres peu aquí, jove brillant i un xic iconoclasta, rebut i col·locat en terres del Bisbat de Vic -poca broma-, entre capellans, preveres, germanes dominiques, un hostal i un cotxe diari, que no podies fer servir perquè la teva feina diària era fer de metge. Anaves a acomiadar-lo alguna vegada? Francament, t'imagino enmig d'aquest paisatge pagès,amb alguns treballadors del teixit controlats uns i altres per un quants terratinents, i amenaçats per pecats i perdonats i pregats que pugessin al cel per una colla de capellans i monges ajudats per un caporal del sometent.
[...] A Sant Feliu Sasserra i als seus voltants, on havies d'acudir per tractar els malalts, de feina, no te'n faltà des del primer dia. Crec que d'entrada ja hagueres d'assistir a tres malalts de tifus, i que sovint havies d'anar a passar visita a dalt de cavall, ja que el terreny era difícil i les distàncies llargues.
[...] Anem al començament. Arribes. T'instal·les. Convenim que si no em dius la causa d'aital canvi d'aires difícilment no en sabré mai el perquè. Els teus descendents tampoc no ho saben del cert. No cal donar-hi més voltes. Arribes a Sant Feliu. Feina segura i veurem què passa. Ni cuplets ni massa gatzara. Pedres, portalades, vestigis de l'antigor. Ja t'anirà bé fins a un punt, és clar. Les cartes enviades a la família mostren un metge amatent a la feina, però també constaten un cert avorriment en un lloc "on no passava mai res", excepció feta de les trompades que hi van haver durant el Carnestoltes de l'any següent i que t'obligaren a intervenir professionalment. Home, això ja prenia un altre caire. Gent brava, la de Sant Feliu.
 |
| Alfred Canal signa el certificat de la mort del mestre Josep Vila i Aubals, secretari de la Junta de l'Hospital de Sant Feliu Sasserra |
[...] Era, deies, una vila "on no passava mai res", mentre tu feies i refeies camins amb la vista a la Plana i al Vallès enllà, i tal vegada intentaves aixoplugar-se sota el comunidor a prop de l'església, quan t'agafava de cop la pluja.
[...] Continuo acumulant problemes. Ara amb més dits d'una mà. Però per entrebancs els teus en una vila on havies arribat i on segons tu mai no hi passava res.
[...] Doncs mira, segur que topares amb uns quants cacics, i això, de sempre, fa malastrugança. Una acta municipal assenyala que el mes de maig de 1910, any de molts paranys, hi va haver una reunió entre membres de l'Ajuntament i els representants dels caps de família del poble. De l'acta es dedueix que algun sector de la població no devia estar d'acord amb el teu tarannà o amb les teves activitats professionals, tan allunyades de la dita que diu "Bruixots i curanderos, papadinerus". Aportaves idees liberals i una nova manera de practicar la medicina i segur que també per això finalment s'acordava per unanimitat revocar les gestions que alguns havien fet per canviar de metge. En sorties finalment ben parat però havia començat la caça de bruixes. Ja veus que anem entrant en el tema. Un extracte de l'acta és aquest que he transcrit avui mateix en unes notes que he pres:
"Reunidos en la sala de sesiones de los Concejales anotados, bajo la presidencia del señor Alcalde interino Miguel Orriols, en sesión extraordinaria se expone que a petición de la Junta respectiva se convoca a los Cabezas de familia, para tratar de los asuntos del Médico Alfredo Canal. Estando presentes los Cabezas de familia y los de la Junta se expone que habiendo tenido noticia de que algunos Sres. proponían verificar el cambio del Médico, para lo cual se habían practicado gestiones al efecto. Oída la oposición acérrima que la mayoría de vecinos ponen a tal proyecto [...] el Sr. Presidente preguntó en voz alta a los concurrentes si deseaban continuar con dicho Médico. Discutido el asunto, se acordó por unanimidad, revocar todas las gestiones que se hayan realizado con el propósito de llevar a cabo el proyecto de verificar el cambio de Médico y continuar pagando a D. Alfreso Canal Comas, en calidad de Médico Municipal, por trimestres vencidos, durante el año actual, la Titular Médica que se halla presupuestada, mientras continúe residiendo y ejerciendo su carrera en la localidad. Se levanta la sesión.
Quedava clar. Victòria esclatant amb el suport sense esquerdes dels caps de família. I, a més, garantia de confiança fins que t'estiguessis a Sant Feliu. Fes fred o calor. Clar, quedava clar, però, que un grup de persones et feien la guitza. Amb algunes notes a la mà sobre la vida de Sant Feliu em penso que per alguns devies ser com una pedra a la sabata. El control no es podia perdre. Els qui tenien por, com sempre, eren els que més poder tenien. No en tinc gaire més dades i ben poques coses estan escrites. Suficients, tanmateix, per veure per on anaven els trets, mai millor dit. El teu fill Pius escrivia que, a la vista dels esdeveniments que tenien lloc, sospitava que tenies una fracció del poble en contra -això és evident- i que s'atrevia a considerar que era la "constituïda pels propietaris dretans, oposats a l'esquerranisme i irreverent agnosticisme religiós".
No ho puc afirmar de manera tan dràstica, però enmig d'aquell panorama ple de polaines, fusta i senyors i ciris i encens i capellans i monges, tampoc no m'estranya que fossis una espècie d'ovella negra ben vista tan sols pels del tros i pels de les màquines de filar, o sigui, si fa o no fa, els mateixos. La crònica de sempre.
He pres nota d'una alta acta en la qual apareix el teu nom: 19 de maig de 1911. Es dóna constància del nomenament de la Junta de Protecció de la Infància i d'Extinció de la pobresa. És un acte formal en desplegament d'una disposició del Govern central, on alcalde, jutge, capellà, tres contribuents i tu, com a metge, accepteu el càrrec. O sigui, que continues tenint la confiança, només faltaria, del poble. Ara bé, el teu fill fa referència a una carta que enviares a una de les teves germanes en què deies que:
"[...] de noves per aquí dalt només una: en Tianet, ha dimitit del seu càrrec d'alcalde com ho demostra la interinitat de l'actual alcalde Orriol. Queden avui a l'Ajuntament una col·lecció d'incongruents que prompte m'avorriran i m'obligaran a prendre una determinació dintre de poc. L'abril proper vindré a Granollers i en parlarem tots plegats".
No sé en quina data la vas redactar, però sí que he llegit a l'acta del 4 d'agost de 1912 que s'havien convocat els caps de família per tractar dels assumptes referents al nou metge titular, Joan Veiret Amat.
[...] Pel que m'han explicat a Sant Feliu, per les anotacions que he fet aquest matí, no devies ser l'únic que devia topar amb murs difícils d'esbotzar. Aquell metge, en Veiret, també sortí escaldat.
El 26 de setembre de 1909 Alfred Canal entra a formar part de la Junta directiva per a la
conducció d’aigües a Sant Feliu (fundada l’any 1907).
El 19 de març 1911 Canal forma part de la Junta de Protección de la infància i extinción de la
mendicidad.
1915.
Pàg. 65 de Cartes sense adreça al doctor Alfred Canal:
 |
| Alfred Canal i Anita Anfres. Madrid 1915 |
i a la proposta de Canal que els casés el cosí capellà que vivia pels
verals de Sant Feliu Sasserra. La idea no prosperà en els Anfres. Finalment, el
casament el beneiria un altre sacerdot a l'església de la Parròquia Major de
Santa Anna de Barcelona el dia 15 de desembre de 1915.
JOAN VEIRET I AMAT
 |
| Mossèn Ramon Arnaus Canal, cosí d'Alfred Canal. |
JOAN VEIRET I AMAT
Joan Veiret i Amat nasqué a Barcelona l’any 1888. En aquell moment la
capital tenia
530.000 habitants i era la segona ciutat de l’Estat en el pla polític i
la primera en activitat
industrial. Travessava una etapa de creixement demogràfic i prosperitat
econòmica amb
forts desequilibris socials. El fet més important de l’any va ser
l’Exposició Universal de
1888, celebrada entre el 8 d’abril i el 9 de desembre, període en el què
va rebre un total
de 2.300.000 visitants, 400.000 dels quals procedents de tot el món. Per
preparar
aquell magne esdeveniment la ciutat efectuà moltes obres prèvies i un
gran canvi urbà
dirigit per l’alcalde Francesc Rius i Taulet. Es construí l’Arc del
Triomf, el Parc de la
Ciutadella, Colom, el Mercat del Born, el Palau de Belles Arts i altres
estructures de no
menor importància.
El 1888, Alfons XIII tenia dos anys i actuava com a reina regent Maria
Cristina d’Habsburg
– Lorena, vídua d’Alfons XII, que havia mort el 1885. El president del
consell de ministres
era Práxedes Mateo Sagasta. Era l’època del primer catalanisme polític,
del qual Valentí
Almirall n’havia editat el 1886 el corpus doctrinal, el seu llibre “Lo
catalanisme”. L’any
següent, el govern
de Madrid va iniciar una crua repressió d’aquest moviment
Com he dit suara, Joan Veiret i Amat va néixer a Barcelona el 1888, al
si d’una família
benestant. El seu pare, fill major d’Esteve Veiret i Serra i Joana Anna
Font, fou Joan
Veiret i Font, nat a Palma de Mallorca l’any 1831; fou capità de la
marina mercant i com
a tal feia viatges transatlàntics sovintejant les Antilles, i també pel
Mediterrani. Casat
amb Caterina Fresquet i Sastre, aquesta morí el 31 d’agost de 1865 en
plena epidèmia
de còlera. Casat posteriorment en segones núpcies amb M. Àngels Amat i
Ferrer (1854 –1930) a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, fixaren
la seva residència a
l’Havana entre 1877 i 1887, on hi van crear un negoci d’importació i
exportació de
mercaderies diverses. També van fundar-hi “un ingenio”, és a dir una
indústria sucrera i
també del cacau, productes locals cotitzats a Europa. A l’Havana hi
tenen dos fills,
Esteve Veiret i Amat, nascut el gener de 1881, i Eulàlia, el 1884.
Embarassada la mare, el matrimoni torna a Barcelona a finals de l’any
1887, preocupats
per la deficient situació sanitària de la capital cubana, amb la
intenció de tenir el nou fill
amb majors garanties d’higiene i expertesa professional. El 6 de gener
de 1888 neix el
nostre protagonista, Joan. Posteriorment, el 12 de novembre de 1893, en
Carles, el
menor dels quatre germans. D’aquests, l’Esteve, el gran, fou enginyer
químic; la professió el dugué a treballar a Itàlia, Suïssa i altres països
d’Europa, i va ser director de Can Batlló. La segona, l’Eulàlia, esdevingué una
pianista destacada, deixeble d’Isaac Albéniz. El quart, Carles, fou advocat i
exercí sempre a Barcelona.
Acabat el batxillerat amb 14 anys, va entrar a treballar a la panyeria
Oriol, un establiment
de Barcelona
situat a la Rambla de Catalunya entre la Plaça de Catalunya i la Gran Via.
Dos anys després, el 1906, pren la determinació d’estudiar Medicina,
iniciant la carrera
al nou edifici de la Facultat de Medicina de Barcelona, al carrer de
Casanovas, on s’havia
acabat de traslladar l’activitat docent procedent del seu antic
emplaçament del carrer
del Carme, on ara
hi ha l’actual seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
A la capital acaba els estudis mèdics a primers del 1912. El document de
Madrid que ho
acredita diu que el “Ministro de Instrucción Pública y Bellas Artes”
dóna el títol de
“Licenciado en Medicina y Cirugía” a Joan Veiret Amat, de 24 anys
d’edat, per haver fet
constar la seva suficiència a la Universitat de Barcelona el 29 de gener
de 1912. El 17 d’octubre de 1905 s’havia aprovat per decret el reglament del
nou Cos de Metges
Titulars i arreu es convocaven places de cobrir-les interinament o en
propietat. Assabentat Veiret de que existia una vacant de metge titular en un
poble de la demarcació barcelonina anomenat Sant Feliu Sasserra, sol·licità la
plaça i li fou concedida, juntament amb la d’Oristà i els seus agregats. En
pren possessió l’any 1912 i comença la seva vida de metge rural i una llarga
trajectòria en petits pobles.
 |
| El doctor Veiret al carrer de la Plaça de Baix (avui Avinguda de Catalunya) |
EL METGE RURAL. SANT FELIU SASSERRA
Aleshores Sant Feliu Sasserra
tenia una població de 570 habitants que ocupaven
un territori de 23,14 km2, amb una densitat de 24,63 habitants per km2,
una població
bastant dispersa. A Oristà hi havia 1.239 habitants que residien en un
municipi de 68,88 km2 i una densitat de població de 17,98 habitants per km2,
molt esparsa. Aquests pobles eren típics del sector agrari, amb camps de conreu
de secà mediterrani de cereals, vinya - malmesos per la fil·loxera des de 1885-
i olivera, i boscos abundants amb masies aïllades.
En arribar, Veiret s’instal·là en un pis ubicat a la Plaça de Baix, a
l’actual carrer de
l’Arquebisbe Badia, on vivia i hi tenia el consultori. Exercint en aquells
paratges es va
trobar amb dos problemes nous per a ell: un, la disseminació de la
població; l’altre, la
manca de productes farmacèutics pel tractament dels pacients.
Quan tot just començava a tenir un mínim d’experiència de la professió i
del partit mèdic, es va enfrontar amb l’epidèmia de verola de 1914 i més tard
amb el grip de 1918 i, com tots els metges del moment, va fer el que va poder,
malgrat no ser resolutiu.
Les dificultats per aconseguir medicaments comercialitzats va fer que
aprofundís les
seves nocions generals de farmacologia i n’adquirís de galènica i, dotat
d’un petit
laboratori que anà incrementant amb el pas del temps, ell mateix
preparava molts fàrmacs i remeis diversos que administrava als seus pacients.
A Sant Feliu Sasserra s’enamorà d’una jove que vivia davant de casa
seva, Dolors Arnaus
Canal, nada al poble el 2 de juny de 1888 – tenien la mateixa edat -,
filla del pagès
benestant Antoni Arnaus i d’Àngela Canal, propietaris del mas Els
Arnaus, tres masoveries i d’una casa a la Plaça de Baix, ca l’Arnaus. La Dolors
tenia 6 germans. El matrimoni tingué lloc el 9 de juny de 1918 al poble de
Llívia, perquè un germà d’ella estava fugit a França després de desertar de la
mobilització de tropes feta en ocasió de la guerra del Marroc.
Joan Veiret i Amat era un metge culte, amant de la natura i de la seva
atenta observació.
En els seus desplaçaments professionals, feia fotografies de tot allò
que li cridava
l’atenció. Després, a casa seva, entrava al laboratori, dotat de cambra
fosca, les revelava
i en feia ampliacions i còpies. Va arribar a fer-ne de gran qualitat
sobre temes de natura, de persones i d’activitats del camp; en general cal dir
que les seves plaques tenen un
interès naturalista i antropològic. De la seva estada a Sant Feliu han
quedat una bona
quantitat de plaques fotogràfiques de vidre, de bromur de plata, de 9 x
12 cm. En l’àmbit de les ideologies i creences, era un catòlic practicant,
sense estridències, i un home de pensament conservador i monàrquic. Entre els
seus amics s’hi comptava Joan Perelló i Pou, bisbe de Vic.
Per les seves qualitats personals fou designat jutge de pau de Sant
Feliu, càrrec que
desenvolupà des de juny de 1920 fins desembre de 1923.
El 30 de març de 1924, el Govern Civil instà la constitució d’un nou
consistori a Sant Feliu
Sasserra. Fou elegit per a presidir-lo Joan Veiret i Amat, en
substitució de l’alcalde
primoriverista Josep Crespí i Ciuró. En aquella època, presidida la vila
pel caciquisme i
els grups d’interessos, preocupaven els santfeliuencs diversos
problemes, entre els
quals l’abastament i higiene de l’aigua de consum, i la necessària
electrificació progressiva del poble, ja iniciada. El seu caràcter decidit i
resolut donà un nou tarannà a la gestió municipal, que sota el seu mandat
millorà considerablement.
La gestió pública de Veiret vindria marcada per dos fets. El primer, el
plantejat per la
fàbrica de Joan Vila, que havia envaït i s’havia apropiat il·legalment
de l’espai d’un camí
del poble que era molt necessari i transitat i l’havia fet de peatge,
per lucre personal, la
qual cosa produí moltes queixes a l’Ajuntament. Resolgué el problema
obrint-lo com a
nou carrer, avui conegut com de Santiago Rusiñol, que comunica el carrer
de Catalunya
- antic Plaça de
Baix - amb la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès. Per a facilitar-ho,
fins i tot va cedir terrenys de la seva propietat.
El segon fet a destacar del mandat va ser el projecte de conducció d’aigües potables a
la vila, indispensable des de la seva perspectiva de metge higienista i d’Inspector
Municipal de Sanitat, ja que fins aleshores els seus habitants havien de
recollir la de la pluja, en cisternes, i la freàtica, en pous. Posant-hi tota
la seva energia, intentà dur aigua al poble des de la font de la Farinera de la
Pedragosa que nodria la riera del Bassí; la
separaven del poble uns sis quilòmetres. Signà el contracte amb la
propietària de l’indret
i confià cegament amb el suport econòmic del govern de Madrid per a
sufragar les obres,
però aquell ajut
no arribà mai i tot quedà sense fer.
A la primeria de juny de 1928, el seu cunyat Josep Arnaus i Canal pren
possessió de la
Secretaria de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. Davant d’aquest fet i
probablement
també per altres raons, el Dr. Veiret el dia 4 del mateix mes presenta
la seva renúncia a
l’alcaldia, al·legant una incompatibilitat sustentada per la llei de
règim local.
Temporalment ocupà l’alcaldia el seu segon tinent d’alcalde, Miquel
Oriols i Casadesús,
al què poc després substituirà com alcalde el seu enemistat Joan Vila i
Prat, que com a
venja anul·larà i
desqualificarà bona part de les actuacions del seu predecessor.
L’any 1928, Veiret i la seva família es van traslladar a Sant Vicenç de
Castellet, després
d’haver-li estat atorgada la plaça de metge titular que havia demanat.
En aquell moment
el municipi, ben agrupat, tenia uns 3.000 habitants i experimentava un
fort creixement
demogràfic. L’electrificació de la línia Terrassa – Manresa, efectuada
entre 1926 i 1929
havia donat una bona empenta a l’activitat humana del poble, en especial
comercial24, i la generada en l’explotació de pedreres, per bé que encara
conservava un gran perfil
agrícola. El 14
d’octubre de 1928 era Inspector Municipal de Sanitat de Sant Vicenç.
L’any 1933, s’interessa per la plaça de metge de les mines de Súria
perquè el seu germà
Carles li havia comunicat que hi havia una vacant. Eren uns nous temps
de progrés social
però també de convulsió i revoltes. L’1 de novembre de 1933 entra a
treballar de metge de “Minas de Potasa de Suria”, que explotava l’empresa
Solvay. Li donen habitatge a la Colònia Santa Maria, un xalet de tipus 6, el
número 527.
LA JUBILACIÓ
Es jubila l’any 1953, en complir els 65 anys d’edat i 41 de professió.
Com que l’habitatge
en què residia era el del metge d’empresa i l’havia d’abandonar, el
matrimoni decideix
traslladar-se a la ciutat nadiua d’ell, a Barcelona, on adquireix un pis
a la Ronda de
Guinardó, 11, 5è- 3ª.
El 4 de setembre de 1960, el matrimoni va urgentment a Vic a veure
Ignasi Arnaus, germà de la Dolors, que estava greu. En arribar a casa seva,
ella, angoixada, es troba sobtadament malament i mor abans de poder veure’l. El
germà mor l’endemà i ella és enterrada a Sant Feliu Sasserra.
Temps després es casa en segones núpcies amb la germana petita de la
Dolors, Maria
Remei Arnaus, que esdevé la seva fidel acompanyant en la vellesa.
El Dr. Joan Veiret i Amat mor a Barcelona el dia 24 d’abril de 1969, als
81 anys d’edat.
Seguint les seves darreres voluntats, és conduït a Sant Feliu Sasserra,
on se celebren les
solemnes exèquies que corresponen a un il·lustre personatge local i
exalcalde, i és
enterrat a la vora de la seva primera esposa.
Alta en 1912
Juan Veiret
Amat Jefe 25
Barna S. Médico Plaza Abajo 11 sí
sí Domiciliado
4 d’agost de 1912
1912 Junta (control
del metge)
24 de desembre de
1929 Actes de l’Ajuntament:
Nombrar a D. Manuel Grilló Serra para que vaya a
Porrera, provincia de Tarragona para tomar informes del Médico D. Jacinto
Serrano Proz, que procedente de dicho lugar (según noticies) se ha venido á
esta recientemente; todo ello á fin de saber su conducta, por si se presenta,
nombrar-lo ó no Médico titular con acierto; y que los gestos de este viaje se
satisfagan con cargo al presupuesto vigente.
Finals de l’any
1929. Actes municipals:
Nombrar al
Concejal D. Felio Casas Mas para efectuar un viaje á Barcelona con objeto de
gestionar la busca de un medico que según
referencias reune inmejorables
condiciones profesionales y estaria dispuesto a venir á esta, y que se
satisfagan los gestos del viaje con cargo al capítulo 2º articulo 1º del vigente presupuesto.
14 de gener de
1930 Actes 1927-31
Pedida la palabra
por el primer teniente Alcalde D. Manuel Grilló Serra , le fué concedida y
expuso que había ido a Porrera, tomando informes del Médico D. Jacinto Serrano
Proz, las que no satisfacieron mucho, pues según le habian manifestado algunes
autoridades y otras persones, el Sr. De referencia està muy afecto al
alcoholisme, en virtud de lo cual incluso tuvo que pasar varios meses al
Manicomio de Reus y completamente aliendo, lo cual entiende es un peligro
constante para el vecindario y sobre todo para los enfermos; en su
consesecuencia el Ayuntamiento podrà ya
obrar con conocimiento de causa sobre el asunto objeto del presente
informe.
11 de febrer de
1930
Seguidamente
manifesto el Sr Alcalde que se havia recibido noticia de que el Médico Sr.
Veiret se hallaba indispuesto y que no era probable pudiese venir a efectuar el
próximo Domingo el reconocimiento de mozos, por lo cual procedía buscar otro
medico que lo realice, por ser dicho dia señalado. Se discutió el asunto y se
acordo que el Secretario D. José Arnaus mire de que venga el de Avinyó D.
Atilano Herms, pagándole los honorarios y gestos de viaje en cargo al Capítulo
1º del vigente presupuesto.
18 de febrer de
1930 Actes 1927-31
... el Sr. Alcalde
manifesto:
Que había recibido
aviso del Sr. Veiret diciendo que probablemente vendrà á esta el próximo dia
veinticuatro o veinticinco para presentar la dimisión de su cargo de Médico
titular e Inspector municipal de Sanidad
interino de este pueblo y á percibir á la vez la cantidad
correspondiente que por dicho concepto le corresponde por los dies de Servicio
que tiene prestados durante el presente año, puesto que se le hace impossible
poder complir bien su cometido, dada la distancia larga que media desde San
Vicente donde reside a ésta. Discutióse brevemente este asunto y se acuerda
unànimement aceptar la dimisión en el acto que la presente y satisfacerle el
haver que le corresponda.
