Josep Vila i Aubals
(1833-1909)
Apartar-se del mal i practicar el
bé; buscar la pau i unir-se ab Déu, és el gran fet de l’home en
esta vida.
Josep Vila i Aubals. Sant
Feliu Sasserra. 20 d’agost de 1908.
Qui fou aquest mestre,
aquest personatge que avui, cent anys després de la seva mort
recordem?
Josep Vila i Aubals va
néixer a l’Estany, on fou batejat el dia 15 d’octubre de 1833.
Els seus pares, Josep Vila i Llussià i Francesca Aubals, es van
establir a Sant Feliu Sasserra
Va tenir una bona
formació religiosa (segurament va estudiar al seminari de Girona) i
humanística. Obtingué el títol de magisteri als vint-i-cinc anys
(1858) i l’any següent, el 3 de febrer, fou nomenat mestre de
l’escola pública de nens de Sant Feliu Sasserra. La Junta Local
d’Ensenyament li’n donà possessió el
10 de febrer de 1859.
Home profundament
religiós, conservador, meticulós, ens ha deixat una gran quantitat
de manuscrits; qualsevol tros de paper, per petit que fos li servia
per anotar tot allò que volia recordar o que volia transmetre.
D’aquests manuscrits
cal remarcar els que tenen temàtica pedagògica, religiosa, social,
familiar i personal. En aquest escrit destacarem només alguns dels
seus autògrafs que tracten temes socials i pedagògics.
Escrits de temàtica
social
Són nombrosos els
escrits de Josep Vila que tracten sobre la societat de l’època:
El 21 d’octubre de 1894
fa referència al missatge dels bisbes espanyols al rei:
“los prelados
reunidos dan a V.M. público testimonio de fiel sumisión, respeto y
consideración. Se complacen en secundar las expresiones del venerado
Papa, elogiando vuestra piedad, virtudes y relevantes dotes de
gobierno que no pueden ser empañadas por maliciosas insinuaciones, y
hacen votos al cielo en demanda de prosperidades y benediciones para
la nación española.
El 12 d’octubre de
1898 diu: “He leido de si la guerra actual nos costaba una masa
de oro de treintaisiete mil quintares.
En els seus escrits
comenta els fets que esdevingueren a Barcelona el 17 de febrer de
1902 quan es declarà una vaga general en què hi participen més de
100.000 obrers per demanar la jornada de 8 hores. El dia 17 es
produiren enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestants.
El govern respongué amb l’estat de guerra, el tancament de les
societats obreres i l’empresonament de més de 300 dirigents
sindicals. El dia 24 els treballadors tornaren a la feina.
De tarannà catalanista i
conservador, Josep Vila veu el problema en els governs de Madrid que
actuen sempre des d’un punt de vista centralista i uniformista.
Romanones decretà que l’ensenyament de la doctrina s’havia de
fer en castellà. Davant d’aquest abús de poder, Josep Vila, treu
del Cu-cut del 4 de desembre de 1902 el comentari
següent:
“Qui xerra sempre a
tot drap. Qui tot vol fer-ho e res sap, cau en terra, es trenque’l
cap o’l fan ministre”.
Un altre polític
espanyol que mereix els seu comentari és Lerroux a qui anomena
“gusano de carronya”.
Les relacions entre
Catalunya i Espanya ja eren tenses en aquell moment. En un dels
papers del mestre hi trobem:
Pastanagas!
Oy que qualsevol diria
que’ls polítics de Madrid s’empenyan en fer-se odiosos a la gent
d’aquest país? El decret de Romanones em guardarà de mentir”.
Parla de Joaquim Miquel
Artal, autor de l’atemptat a Maura1,
com a un barceloní, criat al carrer Ample, número 35 i que fins
aquell moment havia semblat un noi tímid i de bona conducta.
També ens explica la
intervenció a la cambra espanyola de Puig i Cadafalch, l’any 1907
on narra el conte del pastor condemnat a mort qui amb la seva flauta
va evitar la mort fent ballar a tots.
“nosaltres tenim la
flauta que és l’esperit regionalista del país. Indiferent en la
forma gobernant, desitjós de traballar y ferm propòsit de lograr lo
que’s demana. May ens ajaurem a mans de Morfeo o sia de dormir,
impropi del poble català”.
L’any 1908 mor Salmerón
autor de la frase “la cura de l’ànima deu passar del
sacerdot, ministre de la fe, al mestre d’escola, ministre de la
rahó”. El citat estadista ha mort a Pau.(
Setembre del 1908)
Un altre aspecte social
que no descuida és tot allò que fa referència a la vila de Sant
Feliu Sasserra;
Des de l’any 60 al
96 hi ha hagut les alteracions següents:
Rectors
2 de morts i 2 de vius Total
4
Vicaris
4 16
20
Beneficiats 6
3 9
Alcaldes 8
4 12
Jutges 6
4 10
Farmacèutics 1
2 3
Metges 4
9 13
Secretaris 3
5 8
Mestres (dones) 4
prop. 2 interines 6
Mestres (homes) 1
prop. 1 interí 2
(Sant
Feliu Sasserra 10 de novembre de 1894)
Escrits de temàtica
pedagògica
Des del 1859 exerceix de
mestre a Sant Feliu Sasserra. És un mestre que està al corrent de
les noves tècniques pedagògiques que s’estan introduint a
l’escola catalana del seu temps i que es difon en diaris i
revistes. El Monitor el posa al dia d’articles,
disposicions i novetats.
Cal destacar la relació
de Josep Vila amb Agustí Rius, sabadellenc i un dels precursors més
ferms de la renovació educativa que va sorgir amb força a Catalunya
a l’inici del segle XX. Rius defensa que hi ha una pedagogia de
tradició catalana a partir de les figures de Ramon Llull, Lluís
Vives, Baldiri Rexach i Jaume Balmes.
Josep Vila segueix
aquesta pedagogia catalana, basada en principis que continuen vàlids
en la pedagogia actual: metodologia activa, formació de la
personalitat moral, educació física i higiene, ensenyament en
català i del català i atenció a les dificultats d’aprenentatge.
Diu Agustí Rius:”Salvo,
pues, el debido acatamiento a lo que está ordenado, sostengo que es
rémora de la pública educación y un absurdo que la ciencia
pedagógica condena el pensar o disponer que se eduque a los niños
hablándoles o haciéndoles hablar una lengua para ellos desconocida”
(El clamor del Magisterio, 1886)
La relació entre Agustí
Rius i Josep Vila la tenim documentada des de l’any 1885. Josep
Vila li escriu el 12 d’agost i li explica els problemes que hi
havia a Sant Feliu amb una mestra. L’any 1861 Rius va escriure una
carta al mestre de Sant Feliu, datada el 15 de maig, on parla de
l’escola superior que obrirà a Sabadell, l’informa que està
imprimint uns cartells i un llibre de lectura i li envia un programa
perquè prepari i es presenti a les oposicions.
Josep Vila utilitzà a
l’escola llibres de lectura d’Agustí Rius com ho demostra una
factura del 21 de novembre de 1871 on consten 12 llibres de lectura
Rius. La relació personal va ser important. Rius vingué a Sant
Feliu i Josep Vila també s’estatjà amb la família Rius. Una
carta del rector de Sant Feliu Francesc Xavier Albó ens ho constata:
“mis saludos al Sr. Rius y família ...” (1 de juliol de
1894) D’altres cartes van datades els anys 1905 a l’igual que una
nota que escriu Josep Vila: “Agustí Rius en l’Acadèmia
Pedagògica Catalana del carrer del Paradís, 10 y 30 Abril 905, ha
desarrolat el tema de que ha de procurar-se que l’ensenyança
catalana en siga pedagògica y educativa”.
La inquietud per
traslladar correctament els coneixements als seus alumnes el porta a
preparar tot un seguit de fulls il·lustrats que poden facilitar
l’aprenentatge dels deixebles. Conservem una vintena de fulls que
tracten de geografia, matemàtiques i llengua.
L’aritmètica, les
operacions matemàtiques, els nombres fraccionaris, el sistema
decimal, les mesures, els problemes d’interès... tot és presentat
de manera pulcra i entenedora.
El lèxic castellà
l’ensenya a partir de les formes catalanes:
Com diem de la ma? La
mano. Dels dits? Los dedos. De aquest gros? El pulgar. D’estos
altres? Indice, mayor, anular, miñique. Del jech? La jaqueta. De
l’armilla? El chaleco. Del mucado? El pañuelo. D’un ganivet? El
cuchillo. D’una furquilla? Un tenedor. Del rebost? La despensa. De
la comuna? La letrina...
Als 57 anys , després de
31 anys de servei, demana la jubilació per malaltia, jubilació que
li concedeixen el 1r d’octubre de 1890. A partir d’aleshores
intensifica la seva tasca social a favor del municipi, així consta
la seva intervenció en la Confraria d’Ànimes, en la de Sant Josep
i en l’Hospital de Sant Rafael. En aquest Hospital actuà com a
secretari de la Junta, des del 1889, data de la fundació, fins a la
seva defunció:
“Acto seguido el
propio Sr. Presidente hizo constar que por haber fallecido el digno
Secretario-contador de la Junta, D. José Vila y Aubals debió
nombrarse un vecino de la localidad para sustituirle en dicho cargo,
hizo un caluroso elogio del predicho D. José Vila haciendo resaltar
sus relevantes cualidades de modestia, inteligencia y amor al
Hospital y Capellania que le permitieron desempeñar su referido
cargo de Secretario-Contador de la Junta, desde la fundación del
Hospital de San Rafael Arcangel en mil novecientos ochenta y nueve a
completa satisfacción de la Villa y de los demás individuos de la
Junta de que se trata, por lo que propuso que constase en acta, como
así se acordço por unanimidad, el sentimiento más profundo de la
Junta de Administración por tan sensible fallecimiento.
El Rdo. Sr.
Vice-Presidente D. José Jané hizo presente que á raiz de la muerte
de D. José Vila, en cumplimiento de acuerdos de esta Junta
anteriormente recaidos, se celebró ya, un solemne Oficio funeral
para el eterno descanso de dicho Señor á costa de la propia Junta
de Administración.”
La mort se l’endugué,
segons l’acta de defunció que es conserva a la Casa de la Vila el
dia 12 de març de 1909 i consta a l’arxiu parroquial que fou
enterrat el dia 14 del mateix mes.
Haud igitur rediit ad nihilum res ulla. (Res no torna al no
res)
Lucreci 1,
248
1
12 d’abril de 1904
