HISTÒRIA I SOCIETAT


"la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys que sol un jonc hi romandrà.»


Història, vida i costums de la vila de Sant Feliu Sasserra i d'altres indrets de la Catalunya Central.

diumenge, 23 de febrer del 2014

INVENTARI DE L'ESGLÉSIA DE SANT FELIU SASSERRA.ANY 1933

INVENTARIO DE LA IGLESIA DE SAN FELIO SASERRA, ARCIPRESTAZGO DE OLOST.



I Templo parroquial

El templo parroquial es de forma rectangular. Mide 21 metros de largo por 14,45 de ancho. Consta de nave central y dos laterales, presbiterio, sacristía á la derecha; á la izquierda departamento para desembarazos, con dos armarios que contienen candelabros, alfombras, etc. Etc. Para el culto.


A continuación de la nave lateral derecha hay una capilla con dos altares, uno de S. Juan Bautista y otro de S. Isidro labrador. Mide 5,06 de largo por 3,75 de ancho. A continuación de la nave lateral izquierda hay el Baptisterio que mide dos metros de largo por 3,75 de ancho. Al lado de la nave lateral izquierda hay una puerta central con reja de hierro que da entrada á la capilla del Santísimo Sacramento, construida por el arquitecto Sr. Callés de Vich, costeada por la familia Vilaclara y bendecida solemnemente en 26 setiembre de 1880. Mide 13,60 metros de largo por 6,50 de ancho con 6 bancos al medio y 4 arrimados a la pared y en las paredes arrimaderos de madera. Al extremo inferior de la nave central hay el coro que mide 5,52 metros de ancho por 5,28 de fondo. Cuenta en conjunto con 9 altares. Fue construido este templo parroquial, de estilo gótico, en 1585 y emplazado en el lugar del primitivo, del qual solo se conserva la parte lateral de la derecha, al mediodia, bastante deteriorada en sus relieves, y arco al lado del altar de S. Isidro, en buen estado; portada y arco, de estilo románico, parece ser de por allá del siglo 10 al 12. Hay otra puerta al lado izquierdo, norte, que nada tiene de particular. En general todo en estado regular.

     
      

II. Altares y retablos.

          

                               
           
Altar Mayor, plateresco: titular, S. Felio, Africano, mártir, tiene á los lados S. Pedro y S. Pablo, S. Roque y Sta. Coloma, Sta. Bárbara y S. Francisco de Asís, en la parte superior, S. Miguel Arcángel. Fue restaurado y dorado por los Sres. Solá y Ponti, de Vich, en 1864. Altares laterales; izquierda, 1º del Beato Pedro Almató, mártir, estilo gótico, construido y dorado en 1906. 2º de Ntra. Señora del Remedio, pintado y dorado en 1855 por los Sres. Solá y Ponti, de Vich. Derecha: 1º Ntra. Sra. Del Rosario, barroco, con unos plafones ó cuadros que representan los 15 misterios, pintado y dorado en 1859 por los Sres. Solá y Ponti. 2º Ntra Sra. Del Carmen, que tiene a sus lados S. José y S. Luis Gonzaga, construido pintado y dorado en 1862. 3º El de la Inmaculada Concepción, con S. Cosme y Damián a los lados. Está pintado y dorado. 4º S. Juan Bautista fue pintado y dorado en 1861. 5º S. Isidro labrador y tiene a sus lados S. Antonio Abad y S. Antonio de Padua, restaurado por el carpintero Valentín Vila y pintado y dorado por los Sres. Solá y Ponti en 1862. Altar de la Capilla del Smo. Sacramento, gótico, hay la Imagen de Jesús crucificado con la Virgen Santísima á un lado y el Apóstol s. Juan en el otro, construido, pintado y dorado en 1880. El sagrado corazón de Jesús, bajo dosel, de damasco, sostenido y cubierto por un templete gótico, colocado en el pilar, frete al púlpito, construido en 1932. Todos los altares con su crucifijo respectivo, son de madera, excepto el crucifijo del altar del B. Almató que es de metal. El altar Mayor, del Rosario y del Remedio tienen dos juegos de sacras(?), de madera; altar del Smo. Sacramento y del B. Almató, un juego, de metal, altar de la Purísima un juego de metal y otro de madera, los demás altares, un solo juego, de madera. Candeleros: 18 de metal y 42 de madera. Frontales; todos de madera pintada, excepto el altar Mayor que lo tiene de Damasco, blanco, negro, morado y encarnado, muy usados; el altar del Smo. Lo tiene de vidrio, detrás del cual hay Jesús en el sepulcro.


Dos lámparas de metal amarillo, una en el altar del Carmen y otra en el de la Purísima. En el altar del Smo. Sacramento hay dos, también de metal amarillo. Arañas: total 6, de metal: 2 al presbiterio y 1 frente al altar Mayor; 2 capilla Smo. Sacramento y 1 frente altar del B. Pedro Almató. Todo en estado regular.

III. Baptisterio.

            Forma cuadrangular, construido en 1867. Pila de mármol, sostenida por pila de mármol, cubierta por armario de madera, en cuyo extremo superior hay un cuadro que representa el Bautismo de Jesús en el Jordán. En el cruce de los dos arcos de la bóveda, hay el Espíritu Santo en forma de Paloma Cucharon de metal blanco. A un lado, una mesita de madera cubierta por un mármol. Crismeras del Oleo Santo y Sto. Crisma, de metal blanco; la del Oleum infirmorum, de plata, son tambien de plata las tres con que se va á buscar los Santos Oleos. En buen estado.

IV. Coro.

            Forma cuadrangular. Faristol en forma de cono, con armario caja por zócalo, en el remate superior un crucifijo. Silleria con diez sillas y dos bancos, todo de madera y muy usado. Organo algo deteriorado, adquirido en 1791, Armonium adquirido en 1930-en buen estado.


V. Sacristía.

Una cómoda con 18 estantes para casullas, albas etc. etc.- 8 pequeños armarios con sus cajones para misales, rituales, vinajera, cálices etc. etc. Un armario grande para toallas, albas y demás ropa limpia, antes de usarse. Depósito de agua para lavar manos y vaso de desagüe, vulgo lavabo, de mármol.

VI. Campanario.

De forma cuadrangular con 4,90 metros por lado, cuya altura es de 19,60 metros. Hay 5 campanas; la 2ª con los nombres de Salvadora, Rafaela y Mercedes pesa 13 quintales, construida en Barcelona el 1859 por Isidro Payes. 3ª Isidorus Payes me facit =1852= no se lee nada mas. 4ª tiene los nombres de Montserrat, Rafaela, Elisa, pesa 10 arrobas, construida en Olot por B(¿)erberi en 1901= de la 1ª y la 5ª nada he podido leer. Hay reloj del que no consta por quien ni cuando fue construido. Todo en buen estado.


VII Alhajas y utensilios de culto.

Hay tres cálices de plata, 3 de sencillos, todos con su correspondiente patena y cucharilla. Custodias –1- creo que es de plata dorada, adquirida en 1897- 1 de sencilla. Una Vera-Cruz, de plata dorada con fecha 1633 y escudo de S. Feliu Sasserra en el zócalo, otra de material sencillo. Copones, 1 de plata dorada, otro de metal sencillo, además un globo para renovar la reserva y otro para llevar el Smo. Viático. Cruces procesionales; 1 de plata, con fecha 1675 y varias imágenes incrustadas, de Jesús en la cruz en una parte, en la otra, de la Virgen Maria con Jesús en brazos; de los 4 evangelistas; de S. Miguel Arcángel y S. Felio mártir etc. etc. Otra de madera.




Palmatorias: 1 de plata- 2 de latón, vinajeras: una con baño de plata- dos con plato de latón. Atriles: 1 de metal –dos de madera. Relicarios: 1 de metal y otro de madera con reliquias de S. Felio Africano adquirido el 1º en 1733; uno de metal con las reliquias de los Santos Concordio, Vidal, Uberto y Julian, mártires; el del B. Pedro Almató, de plata dorada, adquirido en 1906- un incensario y naveta de plata, adquirido en Vich, platero D. José Sala, en 1851; otro incensario naveta de latón muy usados. Portapaces: 1 de metal blanco. Bandejas: dos con la Virgen del Remedio para las administradoras, parecen ser de plata, 3 de latón. Hostiarios: 1 muy usado. Una caja de ojalata para hostias. Isopos: 1 de plata, adquirido en 1864; otro de latón, muy sencillo.

VIII. Ropas u Ornamentos.

Amitos =20= en buen estado. Albas 18=. Cingulos 16= Roquetas 6= Sobrepellices 5= Roquetas, albas y manipulos con su fiador. Corporales=20 con las hijuelas= Purificadores y lavabos =90 = Toallas 2 para cada altar. Ternos. 2 encarnados, 1 blanco y 1 negro= Casullas 5 de color blanco, 6 encarnado, 4 verde- 4 negro- 3 morado- Pluviales 4 de color encarnado, 3 blanco, 2 negro- 2 morado- 1 verde- ternos, casullas y pluviales todo de damasco. Capillas para el viático. 1 Paños de hombros 3 de color blanco, 2 encarnado, 1 negro, 1 verde y 1 morado. Estolas sueltas. Una morada en cada confesonario. 1 blanca par la sagrada Comunión y 1 blanco morado para los bautizos. Todo en buen estado.

IX. Objetos Varios.

Mantoreal 1= Doseles 1 encarnado y 1 negro sencillos. Andas y carrozas, vulgo tabernacle 1. Palios 1 blanco, en estado regular, y otro muy usado. Banderas 4- Estandartes 1 de la Virgen para Hijas de Maria y 1 del B. Almató para los jóvenes. Pendones: Uno del Santísimo en que hay bordada la custodias. Gonfalones 2. Umbrela 1. Monumento 1. Urna 1. Misterios, improperios, cruces. Se lleva en la procesión del Jueves Santo la Imagen de Jesús Crucificado- la cruz a cuestas, la Virgen de los Dolores y el Santo Sepulcro de Jesús. Muebles funerarios : 1 túmulo con paños negros. Colgaduras: encarnadas para las fiestas de S. Felio, B. Almató y otras fiestas señaladas: azules para las fiestas de la Purísima y negras para los funerales de 1ª. Alfombras: 1 grande y 1 de pequeña, muy usadas. Bancos: 1 al presbiterio con tres sillones- 20 al centro de la Iglesia y 5 a los lados.

X  Arxivo parroquial.

Bautismos: 1561 al 1646 – 1647 al 1681 – 1682 al 1700 – 1701 al 23 – 1724 al 1758 – 1758 al 1785 – 1786 al 1816 – 1815 al 1852 – 1852 al 1857 – 1857 al 1882 – 1882 al 1915 y continua el tomo 1915

Confirmaciones. Tomo 1673 al 1849 – del 1856 hasta el presente.

Matrimonios: del 1565 á 1645 –1646 á 1700 – 1701 á 52 – 1752 á 1806 – 1807 á 1851 – 1852 á 1857 – 1857á 1902 – 1903 hasta el presente.

Defunciones. Del 1562 á 1699 – 1700 a 1731 – 1738 á 1786 – 1787 á 1819 – 1820 á 51 –1852 á 1857 – 1857 á 1883 – 1883 y va continuando.

Testamentos: 1516 á 1599 – 1600 á 1659 – 1660 á 1699 – 1700 á 1795 – 1800 á 1861 – 1862 y continua.

Hay depositadas en el archivo de la Rda. Comunidad algunas láminas de que se dió cuenta a su tiempo cuyos réditos sirven para el Novenario de Ánimas.
La cofradia del Rosario fue erigida en 1708, de las Animas en 1767, de las Hijas de Maria en 1925.

Cumplimiento pascual: empiezan unos cuadernos en 1760 y van continuandose hasta el presente.

Consuetas: 1 antigua y la actual.

Culto i Fábrica 1851 á 1901 – de 1902 en adelante.

Boletín : encuadernado en tomos desde el 1854 hasta el año 1931.

Varios documentos y legajos classificados y numerados como sigue:
            Manuals del 1630 á 1619.
Capítols matrimonials: 1483 á 1584 – 1885 á 1600 – 1601 á 1630 – 1631 á 1733-
Obra: 1550 á 1699 – 1700 á 1850.
Debitoris: 1400 á 1569 – 1570 á 1589 – 1590 á 1640-
Inventaris i encants: 1568 á 1743.
Testamets y capítols matrimonials: 1525 á 1599.
Botiga de Pobres i Privilegis: Un tomo.
Administracions : Un tomo.
A mas se guardan en el Archivo parroquial dos candeleros de plata con dos brocales cada uno y unos pendientes pequeñitos, dorados que creo son tambien de plata.

                 


Iglesia de Santa Magdalena.

Tiene forma cuadrangular, construida en 1762. Mide 13, 88 metros de largo por 5,45 de ancho: una sola nave, sacristia al lado izquierdo y coro al centro inferior de la nave.
Altar Mayor: Sta. Magdalena, de escultura, y pintados en tela S. Ramon Nonato y Sta. Lucia á los lados. Al extremo superior del altar hay Sto. Domingo de Guzman, tambien pintado sobre tela.
Al lado izquierdo: altar del Beato Salvador de Horta, pintado sobre tela; se guardan reliquias de dicho Beato, no se conoce auténtica, en un relicario de madera y de madera es tambien su altar.
Al otro lado, altar de Jesús en el pessebre, pintado sobre tela. Los tres altares tienen toallas para el cambio.
Además hay una silla de brazos, 14 candeleros, de madera, dos bancos, 3 lámparas de latón y una campana en la cima de la fachada.

Sacristia: hay una mesita y una cómoda, donde se guardan 3 albas, un roquete, 3 cingulos, 3 corporales con su hijuela, 2 amitos, 12 purificadores y lavabos, 1 misal, 1 atril, bandejas de latón, 2 casullas blancas de damasco, 1 encarnada y otra morada, tambien de damasco. Todo respira pobreza.

San Felio Sasserra. Setiembre de 1933.

                            Ramon Gili Pbro.



           






JOSEP TORRAS I BAGES I SANT FELIU SASSERRA


Josep Torras i Bages  (Les Cabanyes, Alt Penedès 1846 - Vic, 1916)  Bisbe de Vic i representant del catalanisme catòlic. Va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa (1892) , com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. Entre les seves obres destaca  La tradició catalana, rèplica de caire conservador a l’obra de Valentí Almirall Lo catalanisme. Mantingué una estreta relació epistolar[1] amb familiars i coneguts, intel·lectuals i autoritats eclèsiastiques i civils.       En el seu epistolari apareix  Sant Feliu Sasserra per dos motius: la beatificació de Pere Almató i la correspondència que mantingué amb les germanes Mercè i Dolors Vilaclara. Reproduïm fragments d’aquestes cartes i unes fotografies, conservades a l’Arxiu Comarcal de Manresa, de gran valor perquè són testimoni de la celebració de la beatificació a la nostra vila el dia 26 d’agost de 1906.
L’any 1900 Torras i Bages fa referència a l’altar privilegiat de la capella fonda de Sant Feliu i a l’escola de monges:
            ...” per a obtenir lo privilegi d’altar privilegiat perpètuo faça lo favor de dir-me lo que encara que ja em sembla que sé, vull saber-ho amb major precisió o exactitud. 1º la capella fonda la pagà lo Pare de V.V. (a.c.s.)? 2º Ell i V.V. hi han fundat una llàntia cada u, és a dir una ell i una V.V. 3º ¿Hi ha alguna altra fundació de V.V. o d’ell?
... Si han fet alguna altra generositat envers la capella de St. Feliu també ho diran.”[2]           
“Los agraesc que pensen en l’escola de monges de S. Feliu, i de que continuen fent bé a aquell poble tan afavorit del Pare de V.V. i per V.V. Lo fer bé és lo únic sòlid que hi ha en aquest món de mentida i d’il·lusió.”[3]

Cal destacar dues cartes escrites pel bisbe a Sant Feliu. La primera, redactada l’any 1901, ve datada a la casa dels Vilaclara:
“Des d’aquesta simpàtica casa a on sota les formes noves se guarden los antics i exquisits sentiments, me complasc en escriure’ls quatre ratlles, fent a V.V. participants d’aquestes poques hores passades en la Casa Vilaclara de Sant Feliu Sasserra, en la qual l’element jove, eco de les generacions present i de la passada, guarda los principis d’amor i de respecte a lo que l’home deu amar i respectar.”[4]
La segona, de l’any 1906, va dirigida a Dolors Vilaclara:
“Apreciada Dolors: des de S. Feliu i al sortir de dir missa en la capella del S.S. Sagrament abans de sortir cap a Santa Eulàlia li vull posar quatre ratlles...                                                    
... Aquella capella és un monument de pietat i els fiels cristians sempre tindran allà un foco de devoció i d’amor a Jesucrist.”[5]
De la correspondència de Torras i Bages cal destacar les referències que fa al procés de beatificació de Pere Almató: Merceneta: agraesc molt i molt la fotografia del V. Martri Almató i lo aprofitaré per posar-lo en lloc vist...            ... Respecte del V.  Almató estic esperant de Roma los documents necessaris per a fer aquí un petit procés “non cultu” que m’escrigué lo soci del General dominicà que enviarien. Me penso que no es tardarà la beatificació del company del Pare de V.V.”[6]  “Suposo que el seu germà haurà rebut i firmat una “carta postulatòria” suplicant la declaració de martiri del P. Almató. Me sembla que s’alegrarien tots V.V. de prendre part en la glorificació del Màrtir paisà.”[7]  “No sé si els só dit que per persona enterada só sabut que la causa del P. Almató reeixirà sens tardar gaire” [8]

    El 5 de maig de 1906, de Visita Pastoral, des de Santa Maria d’Horta, escriu a Joan Maragall:
...avui, dia de Sant Agustí, sortint de l’afrau on nasqué i passà la infància lo màrtir Pere Almató (la criada de casa seva encara viu), li vull posar quatre ratlles, a V., amic dels Sants, per a dir-li si vol venir a Roma a veure la solemne beatificació d’uns màrtirs de Jesucrist. Jo hi vaig perquè es tracta d’un diocesà meu.
 La beatificació se celebrà a Roma el dia 20 de maig de 1906. Aquell mateix dia Torras i Bages escriu a Jaume Serra:
...hoy al volver del Vaticano de celebrar la solemne beatificación del Beato Pedro Almató, con sus compañeros mártires me han entregado el telegrama de V. ...              ... Delante de las imágenes de los nuevos beatos cuando han aparecido radiantes de luz encima de la Cátedra de San Pedro he pedido fervorosamente la intercesión de nuestro beato en favor de sus paisanos, del Clero y del pueblo de la Diócesis de Vic.
La vila de Sant Feliu Sasserra celebrà la beatificació els dies 24, 25 i 26 d’agost del mateix any:
...El 24, 25 i 26 habrà un solemne Triduo en San Feliu Sasserra, con motivo de la beatificación de su hijo el B. Pedro Almató y debo celebrar de Pontifical...
Lo diumenge, dia 26, si Déu vol, celebraré de Pontifical a Sant Feliu Sasserra en lo Tridu del B. Almató, i el dilluns següent 27, sortiré de dit poble a la tarda i V. Farà que a Artés hi hagi un carruatge per portar-me a Manresa[9]




[1]  Epistolari de Josep Torras i Bages. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1994-1998
[2]  A Mercè Vilaclara. Vic, 25 de febrer de 1900
[3]  A Mercè Vilaclara. Vic, 15 de juny de 1900
[4]  A Dolors i Mercè Vilaclara. Sant Feliu Sasserra, 4 de setembre de 1901
[5]  A Dolors Vilaclara. Sant Feliu Sasserra, 23 d’abril de 1906
[6]  A Mercè Vilaclara. Vic, 13 de febrer de 1903
[7]  A Dolors Vilaclara. Vic, 19 de març de 1902
[8]  A mercè Vilaclara. Vic, 15 d’abril de 1902
[9] A l’Arxipreste de Manresa, 12 d’agost de 1906

SERENOR

SERENOR. LA IMPRENTA A L’ESCOLA.

        
     Molts són els mestres que han dedicat els millors anys de la seva vida a educar els infants de Sant Feliu Sasserra. De tot aquest col·lectiu volem destacar dues persones que han excel·lit en la seva professió: Josep Vila “El mestre” que exercí la seva docència a cavall dels segles XIX i XX i Antònia Rubiralta,  qui als anys trenta del segle XX aplicà a l’escola nacional de nenes de Sant Feliu les tècniques Freinet i fóu l’ànima de la revista Serenor.                
 Avui  gràcies a la Sra. Filomena Boatella, una d’aquelles nenes que confeccionaven la revista, l’arxiu municipal de la nostra vila conserva i posa a disposició dels investigadors i estudiosos nou números d’aquesta petita joia.


            Célestin Freinet (Gars, Provença 1896 – Vença, Provença, 1966) inicià la seva activitat pedagògica l’any 1920 i propicià una escola on el treball autogestionat, experimental i cooperatiu constituí la base de tots els aprenentatges dels alumnes. Entre d’altres tècniques introduí la impremta i la correspondència entre les escoles.
            La seva obra va tenir una gran acceptació als Països Catalans, especialment a partir de l’any 1933, any en què Freinet participà en l’Escola d’Estiu de la Generalitat i difongué la tècnica de l’escola activa i el cooperativisme al servei de l’escola.
            Els mestres dels pobles van trobar que les tècniques Freinet funcionaven molt bé malgrat els escassos recursos que tenien a la seva disposició. Per mitjà de la impremta, la biblioteca i les excursions despertaren l’interès dels alumnes i les ganes d’aprendre.
            Les revistes que publicaven a l’escola servien com a mitjà de comunicació, d’agermanament i intercanvi entre mestres, alumnes i familiars. Quan arribaven a les llars arribava una veu que parlava de l’escola i que traspuava la vida  de tota la població.
           
A Sant Feliu Sasserra Antònia Rubiralta utilitzà aquestes tècniques a l’escola nacional de nenes de la nostra vila. L’any 1934 començà la publicació de la revista Serenor, de la qual es feien  còpies per als alumnes, els familiars i per intercanviar amb d’altres escoles que seguien les mateixes tècniques. Per mitjà del text lliure    
                                                  Antònia Rubiralta i les seves alumnes

les  nenes ens dónen una visió de la vida a la seva època: “El divendres al sortir de la Doctrina hi havia molt soroll a la Plaça i és perquè a uns pobres homes que menaven un ramat de tocinos se’ls anaven ficant pels portals de les cases. Van entrar a la Casa de la Vila i a l’Hostal i cridaven. Nosaltres ens vam amagar a l’entrada de l’escola i no ens van fer pas res.”[1]
Cada mes publicaven el butlletí meteorològic, registrat a hores de classe, que els donaven els nens de l’escola nacional com  Joan Comes,  C. Marbà i J. Capdevila
Les tradicions populars també apareixen a la revista: “Hi ha res pels Romeus, una bona botifarra per l’amor de Déu. Cuando nos han dado cosas decimos: Bona casa, bona brasa, bon tió, bona nit que Déu us do. Si no nos dan nada decimos: Mala casa, mala brasa, mal tió, mala nit que Déu us do”.[2]

Era una escola dirigida a les nenes de la vila, alguna de les quals havia de caminar tres quarts d’hora per arribar-hi, però que estava al corrent de les últimes novetats socials i pedagògiques. Així un any, com a record de la Festa del Llibre, l’escola compra la Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili.
El Centre Excursionista de Catalunya, una de les institucions catalanes que més ha fet per fomentar l’esport i la cultura a la nostra nació també té presència a la nostra escola. “Tornem a tenir aquest any com l’any passat un calendari molt bonic editat pel Centre Excursionista de Catalunya, secció d’Esports de Muntanya. És un setmanari i cada full porta una esplèndida fotografia....  ...Quan arrenquem el full, la Srta. Mestra ens el rifa i la nena que li toca el guarda.”[3]
Una altra alumna ens diu que “El 9 de març a Manresa amb la Sra mestra. On diumenge vam anar al concert de l’Orfeó Manresà.[4]
Aquesta simbiosi entre escola, família, mestra i cultura,[5]  va fer que la tasca pedagògica fos molt valorada entre les alumnes. Així, a la revista d’abril del 1936 quan pregunten a alumnes què volen ser de grans trobem respostes com les següents:
M’agradaria amar a la fàbrica perquè ara la mare treballa per mi i pels germans i quan sigui gran vull ajudar a la meva mare i que ella reposi. (Lurdes Buxadé)
Voldria ésser Mestra i tenir moltes alumnes. (Maria Cortinas)
M’agradaria estudiar la carrera de mestra i tenir una escola d’un poble, i estimar força les nenes. (Carmeta Coma)
            No podríem acabar sense fer referència a dues tècniques utilitzades a l’escola de nenes de Sant Feliu: els intercanvis de revistes escolars i les  visites escolars.
Les nenes de Sant Feliu feren intercanvi de revistes escolars amb escoles de Sant Celoni, Olèrdola,  Madrid... 

Entre les revistes que van rebre l’any 1936 en destaquem:

Vida Escolar” de Sant Vicens de Castellet.
“Full Escolar” de Molins de Rei.                               
Avant de Vilafranca del Penedès, Claror  de Valls, Cultura infantil d’Arbeca, Despertar de Palma, Full Escolar de Molins de Rei, Inquietud de Menàrguens, L’Alegria d’Oló  d’Oló, L’escolar  de Massanet de Cabrenys, Poncells d’Avinyó, Trabajos Escolares Vividos  de Plaséncia del Monte, Travail de St. Gérand de Vaux, Vida d’Infants de Sallent i Vida Escolar de Sant Vicenç de Castellet.
            Les excursions al voltant de la vila i als pobles propers són constants. A més se’n fan d’altres a indrets que tenen interès pedagògic, com Cardona. Cal destacar les visites que es feien per compartir i difondre les noves tècniques
“El primer dia de la primavera van venir les nenes d’Artés amb la Sra. Mestra i una amiga seva, a fer-nos una visita per veure com treballem a la impremta. Totes anaven blanques com nosaltres i eran molt maques...
...Van veure com escrivíem a la impremta i els va agradar molt. Elles també hi van escriure.
També els vam fer cine i els va fer molta gràcia. Voldríem que tinguéssin impremta per rebrer quadern de les nenes d’Artés.”[6]
            “Per fi hem tornat la visita a les simpàtiques amiguetes d’Artés...   ...Estem contentes de l’excursió d’avui perquè hem parlat molt amb les nenes d’Artés i ens han acompanyat a veure l’Església, hem pujat al campanar, hem vist unes caves de xampany i n’hem begut amb porró totes. Hem anat al parc de Crusellas, que bonic! “[7]


                            Trobada d’escoles a Artés

            L’any 1935 es feren unes excavacions al voltant de l’església de Sant Marçal de Relat per recuperar unes restes arqueològiques: “Es deia primerament que el cementiri que es descobreix a St. Marsal podia pertànyer als ibers. Però ara sembla que les tombes no són tan antigues.
Doncs bé, troben unes olles que ja es veu que són molt antigues i el que els fa més estrany, que les troben sobre la llosa que tapa el mort. Dinstre de les olles no hi troben res i es diu que en dites olles s’hi posava menjar. El que fa més estrany que en troben unes de quatre brocs que no s’havien trobat enlloc.”
El fet de trobar-hi unes olles fa creure que són tombes paganes, i comensen a pensar que són pre-romanes. Res, però, s’assegura encara, puix està en estudi. Es conta que Sant Marsal havia estat centre d’un gran nucli de població i ara sols hi ha una Ermiteta petita. Veritat que és bonic estudiar coses que s’ofereixen tan misterioses! “[8]
            “Han vingut els nens de Sallent amb el Sr. Gil, el seu Mestre. Hem disfrutat molt perquè hem anat amb el seu auto a Sant Marçal. I també ha vingut el Sr. Metge i jo amb 5 nenes més vaig anar                     amb l’auto del Sr. Metge. M’he fixat que aquells nens mostraven molt d’interès amb les coses i prenien molts apunts. Nosaltres ja hi havíem anat a St. Marsal a visitar les excavacions que fan.”[9]
           








Visita a Artés (1929?) Les noies marcades amb un punt són les de Sant Feliu Sasserra

Hem donat la veu a aquelles nenes que van redactar Serenor als anys trenta. Volem que aquest article esdevingui un homenatge per a totes elles i per a tots aquells mestres que al primer terç del segle XX, i especialment en temps de la Generalitat republicana, van lluitar per aconseguir una escola pública de qualitat i arrelada a la realitat del país.



REVISTES SERENOR




SERENOR núm. 4
Desembre, 1934


















SERENOR núm. 5
Gener, 1935














SERENOR núm. 6
Març, 1935















SERENOR núm. 7
Abril, 1935















SERENOR núm. 8
Juliol, 1935























LA TORRE DE LA MINYONA

Publiquem un treball de l'alumna Filomena Boatella que tracta de l'excursió que va fer a Cardona.
Dissabte 6 de juny surt cap a Manresa i diumenge, dia 7 de juny, arriba a Cardona. Dilluns dia 8 de juny escriu el primer treball Excursió a Cardona.



















[1] Montserrat Pont. Serenor núm. 7
[2] Montserrat Pont. Serenor núm. 6
[3] Josefa Coma, Maria Casals V., Maria Conangla. Serenor núm. 5
[4] Montserrat Prat. Serenor núm. 6
[5]  El pare, la mare i la germana ja m’estimen; mentre m’estimin la mare, el pare i la Mestra i la germana ja en tinc prou.Montserrat Pont Sala. Serenor núm. 7
[6] Maria Conangla T. Serenor, 6
[7] Maria Conangla Tertiñà
[8]  Teresina Arnaus. Serenor, núm. 9
[9] Rosalina Sala G. Serenor, núm. 9