EL LLUÇANÈS; PASSAT PRESENT I FUTUR

EL LLUÇANÈS: PASSAT, PRESENT I FUTUR

El Lluçanès diuen que no és una comarca. Em voleu dir què és, doncs, una comarca?¹

«El Lluçanès és com un tascó posat entre la Plana de Vic a llevant i la comarca de Berga a Ponent»²

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de l'any 2006 estructura la divisió territorial del país en municipis, vegueries i comarques. La vegueria ha de regular l'àmbit territorial el govern intermunicipal de cooperació local i és la divisió territorial que ha d'adoptar la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. Segons l'Estatut la comarca ha cedit rellevància a favor de la vegueria.

La divisió comarcal ha tingut a Catalunya una tradició històrica important malgrat que no haver estat reconeguda de manera oficial fins al 1936. L'any 1931 la Generalitat va crear la Ponència de la Divisió Territorial. Els principis en què es basà aquesta Ponència a l'hora de fer la divisió territorial foren el d'establir el menor nombre possible de demarcacions, que des de cada poble es pogués anar i tornar en un dia a la seva capital i que les demarcacions fossin equilibrades quant al nombre d'habitants, o bé que l'extensió compensés les diferències. El primer projecte es va presentar el dia 13 de setembre de 1932. Catalunya quedava estructurada en trenta-vuit comarques i nou vegueries. L'aprovació definitiva no es va fer fins a l'agost de 1936, quan ja els militars feixistes havien començat la guerra civil. Aquesta divisió va ser oficial entre el 1936 i el 1939. Després de la dictadura, l'any 1987, es van restaurar les comarques. El Lluçanès no fou reconegut com a comarca i els seus municipis quedaren repartits entre Osona, el Berguedà i el Bages. No tenir una capital antiga definida i la presència de tres centres importants extracomarcals (Vic, Manresa i Berga) van incrementar les tendències centrífugues i van dificultar el reconeixement de la comarca.

Quan apareix el Lluçanès? El territori del Lluçanès adquireix una importància estratègica i política a partir de finals del segle VIII. Si ens fixem en èpoques anteriors ens trobem amb unes terres pràcticament despoblades, a causa de la desintegració de la societat hispanogoda, agreujada, a més, per les incursions sarraïnes.

Al segle IX es desenvolupa un sistema de repoblació, al comtat d’Osona, basat en l’”aprisio” (colonització agrària) protagonitzat per petits propietaris lliures que provenien de la muntanya. Guifré el Pilós reorganitza les noves terres conquerides des del punt de vista polític i eclesiàstic.

El comtat d’Osona s’organitzà de forma prioritària als segles IX i X. Tenia com a centre la ciutat de Vic i s’estenia per la pla de Vic i les terres veïnes. Comprenia la conca mitjana del riu Ter, les valls del riu Congost, la riera d’Osor i les conques de la riera Gavarresa i de la riera del Lluçanès.

El Lluçanès es dividí en dos nuclis: un de central que depenia dels senyors de Lluçà i un altre al voltant de l’antic terme del castell d’Oristà que comprenia Oristà, Olost, Sant Feliu Sasserra, la vall de Relat i Sant Amanç de Pedrós.

La demarcació i castell d’Oristà desaparegueren al segle XI i, aleshores, Sant Feliu Sasserra passà a dependre dels senyors dels castells de Tornamira i de Lluçà.

L’any 1376 Ramon de Peguera, senyor de Tornamira i d’Olost comprà la baronia de Lluçà, de manera que, gran part del Lluçanès depengué d’una mateixa autoritat.

La reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim concedí un privilegi l’any 1445 on reconeixia autonomia a la comarca i instaurava una sotsvegueria que tindria dos centres, Sant Feliu Sasserra i Perafita. Aquest privilegi fou revocat pel rei l’any 1452.

La baronia del Lluçanès fou venuda el 5 de febrer de 1611 pel baró Francesc d’Agulló a la universitat del Lluçanès per 7.000 lliures. Llavors es creà la sotsvegueria del Lluçanès, la cúria o centre administratiu de la qual s’instal·là a Sant Feliu Sasserra, l’única vila que en aquell moment hi havia al Lluçanès. Formaven la sotsvegueria Sant Feliu Sasserra, Santa Eugènia de Relat, Sant Marçal de Relat, Santa Maria de Lluçà, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Santa Maria d’Olost, Sant Julià de la Cirera, Santa Eulàlia de Pardines, Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, Sant Andreu de Llanars, Sant Pau de Pinós, Santa Maria de Salselles, Santa Creu de Jutglars, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Perafita, Sant Cristòfol de Borrassers, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Genís del Pi.

La sotsvegueria del Lluçanès la formaven pobles que pertanyien a la corona. No tingué mai pobles de senyoriu. Sobremunt era feu del bisbe de Vic, Alpens del monestir de Ripoll i Santa Maria i Sant Martí de Merlès del comte d’Aranda i de Lluís de Merlès respectivament. Alguns municipis de reialenc com Oristà, Sant Bartomeu del Grau i Sant Boi de Lluçanès no s’incorporaren a l’autoritat del sotsveguer i van continuar vinculats a Manresa o a Vic.

La sotsvegueria va desaparèixer després del Decret de Nova Planta del 1716 però la identitat del territori ha perdurat fins avui. Entre la divisió en corregiments (1716) i la de partits judicials (1834) el lluçanès va tornar a tenir reconeixement administratiu sota l’ocupació francesa (1810).

La divisió administrativa del bisbat de Vic sempre ha reconegut la singularitat lluçanesa. Actualment la componen els arxiprestats de Vic, Ripollès, Ter-Collsacabra, Lluçanès, Guilleries-Congost, Moianès, Manresa, Bages Nord, Bages Sud i Anoia-Segarra.

L'any 2001 es constitueix el Consorci del Lluçanès, amb l'acord dels tretze ajuntaments (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

Els serveis que ofereix el Consorci es basen en l'atenció a les persones (atenció social, educació comunitària, xarxa d'espais de dia, programes de reforç per a infants i joves, cursos i tallers, beques esportives...) i en el desenvolupament econòmic local (ocupació, empresa, turisme, desenvolupament rural...)

Entre el març i l'octubre de 2010, 12 ajuntaments del Lluçanès van fer una sol·licitud per aconseguir la creació de la comarca del Lluçanès. D'aquests, nou demanaven la creació de la comarca i formar-ne part i tres demanaven que es creés la comarca però manifestaven la voluntat de fer una consulta a la població en el moment de decidir si en formaven part.

El reconeixement oficial i administratiu de la comarca permetrà tenir més capacitat de gestió, més seguretat en l'execució de projectes, més independència de gestió, el desplegament de competències de la Generalitat al territori i més estabilitat financera, amb un pressupost molt més alt que l'actual que permetrà invertir més en el territori.
Avui el Parlament i el Govern de Catalunya ens donen la oportunitat de superar la història dels darrers tres-cents anys i aconseguir de nou el reconeixement oficial del nostre territori, una comarca que no es basi únicament en el passat sinó que miri cap al futur, amb l'objectiu de dinamitzar i millorar la prestació dels serveis que reben els ciutadans.
Desenvolupament econòmic, borsa d'ocupació, ajuts i dinamització a les empreses, acompanyament als emprenedors... Aquestes qüestions les podrem oferir a través del consell comarcal. A banda, un consell té competències per poder fer moltes coses més que van molt més enllà del que estem fent a través del Consorci. Podrem mantenir els serveis actuals, tindrem noves competències per poder prestar-ne de nous i tindrem capacitat per poder accedir a recursos per aplicar aquestes polítiques. I aconseguirem el reconeixement de subjecte polític i jurídic, cosa que ens permetrà fer d'interlocutors amb les altres administracions. Tot són eines per als ciutadans i per al territori.

Els alcaldes del Lluçanès han decidit que el procés participatiu es farà el dia 26 de juliol. Es fa a iniciativa del govern de la Generalitat. Legalment no caldria fer-lo per proclamar la nova comarca perquè la llei no el contempla, però és una oportunitat perquè la gent del Lluçanès faci costat a la creació de la comarca.
Una nova comarca no ha de generar més despesa ni més burocràcia. No es tracta de crear més estructures administratives ja que substituiria el consorci actual, ara amenaçat per la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), pel Consell Comarcal. La comarca ha de tenir competències per optimitzar recursos, donar eines al servei del territori, de les empreses, dels ciutadans.

La creació de la nova comarca no abasta tots els àmbits. L'educació, la justícia, la sanitat etc. no depenen dels consells comarcals i per això no hi ha d'haver canvis. Cadascú podrà continuar rebent aquests serveis on els rep actualment.

Recordem que les comarques tenen per objectiu mancomunar els serveis dels pobles que la formen. Cal tenir present que és més fàcil mancomunar serveis de tretze municipis que no d'altres realitats comarcals molt més extenses on hi ha pobles molt separats geogràficament.

1 Lluís Casassas i Simó (1922-1992). Geògraf. Col·laborà amb el geògraf sabadellenc Pau Vila. És autor de l'obra El Lluçanès, evolució entre 1950 i 1970 (1975). Aquesta pregunta la dirigí als assistents a una conferència seva a Cervera.

2Josep Pla a Guia de Catalunya.