Presentació del llibre de Jordi Torres
La casa Pairal, Les estances, el foc, l'aigua i els remeis.
Biblioteca Sant Pere Almató. 28 de novembre de 2014
Bon vespre a tothom. En Jordi Torres em va demanar que digués algunes paraules per fer la presentació d'aquest llibre. No és una feina fàcil perquè el que és pròpiament la presentació la faran ell i l'editor i per altra banda no cal presentar l'autor perquè ja el coneixeu tots. De manera que he hagut de cercar altres temes relacionats per poder parlar-ne breument.
La Casa Pairal és un recull de tot allò que té a veure amb la vida en una masia i el seu entorn rural. Aquest llibre forma part de la Col·lecció Cultura Popular de l'editorial Farell, una col·lecció en què dels nou llibres publicats dos són escrits per Jordi Torres.
Ja des de l'antiguitat, i especialment des de l'època dels grecs i dels romans la llar ha estat fonamental en la vida dels humans.
"La llar de cadascú és el
seu refugi més segur”
Coke[1]
Els romans van difondre el concepte de villa rustica. Era el mas, l'edifici
central d'una explotació agrícola. Primitivament només era una cabana d'una
sola estança i un pati o corral amb una cisterna per recollir l'aigua de la
pluja. Després es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb
usos específics: menjador, els habitatges dels esclaus, els estables dels bous
i cavalls, el galliner, graners, cellers i altres moltes dependències per a
carros, eines, la premsa de vi, el molí d'oli, etc. L'amo tenia sovint una part
de la villa rustica com
a residència de camp.
Ciceró:[2]
Ciceró:[2]
“Quina cosa hi ha més
sagrada, més protegida per tots els preceptes de la religió que la llar de cada
ciutadà?...
Quin altre lloc hi ha més plaent que la pròpia
llar?”
Una casa era honorable quan
també ho era el seu propietari
“Una
casa ornada i pintada no honora el seu amo; la casa agradosa és la que honren
els costums del seu estadant”
El manteniment, conservació i millora de la llar ha estat una constant de la història. La casa és una unitat, un tot relacionat que funciona de manera ordenada.Diu un aforisme medieval que
“Tres
coses fan mal a una casa: pluja, una mala dona, fum”
Aquesta frase feta sembla misògina però en Jordi Torres ens dóna la visió positiva amb una altra dita,
“La
dona que sap administrar bé els diners fa créixer la família”
Parlem de distribució de feines: l’home guanyava els diners però la dona els administrava, a més de tenir cura dels fills, l’educació, l’escola, el vestir, l’alimentació, la iniciació en les primeres feines del manteniment de la casa...
Al llarg del temps diversos autors ens han deixat la seva obra escrita per mostrar la vida i costums del seu temps i per donar exemple de vida. Fins i tot alguns reis catalans han redactat les seves cròniques. Als Països Catalans les cròniques reials més importants són les que van escriure JaumeI, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
Jaume I escriu (o mana
escriure) el Llibre dels Feits o Crònica
de Jaume I. Un llibre per recordar els fets dels quals ha estat
protagonista i que serveixi d’exemple als seus successors. I va aconseguir el
seu propòsit com ho demostra la Crònica
e Pere el Cerimoniós “aquest digmenge, a
hora de prim so, nós encara no érem gitats e llegíem lo llibre o Crònica del
senyor rei En Jacme, tresavi nostre...”
Diversos pagesos il·lustrats dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX van redactar dietaris o fulls on anotaven les incidències del temps i els seus efectes sobre les collites o els fets polítics i anecdòtics que van viure o que van conèixer de primera mà.
Deixar
constància, per a aquell que ho escrivia, però també per a futures
generacions d’aquells fets que havien
incidit en el mas o en la vida familiar. Acostumen a detallar les males anyades
i els motius que les havien produïdes i també els preus dels productes que han
venut o han hagut de comprar. Alguns d’aquests dietaris han estat publicats
però d’altres continuen inèdits bé sigui a arxius públics o en cases
particulars.
En
alguns casos és el poble, la comunitat, el que cal unir, protegir i fixar els
costums de vilatans i . Un exemple és la Consueta de Sant Feliu Sasserra, del
1618. No és un dietari però té també un gran valor històric per a la nostra
vila.
CONSUETA[3] DE LA PARRÒQUIA DE SANT FELIU SASSERRA. 1618
Escrita per Joan Traveria, rector de la parròquia de Sant Feliu Sasserra.
CONSUETA[3] DE LA PARRÒQUIA DE SANT FELIU SASSERRA. 1618
Escrita per Joan Traveria, rector de la parròquia de Sant Feliu Sasserra.
"Lo
die de Santa Creu de maig se va ab professó al Peiró del fossar y allí se
dihuen los quatre evangelis y benedictió del terme com en lo ordinari y axí
tots los diumenges fins lo dia de Santa Creu de setembre...
Lo
primer dilluns passada la festa de la Assenció y aprés consecutivament lo
dimarts, dimecres dijous y divendres se fan professons..
...lo
dilluns se va a la Creu Scapsada que és en lo camí se va a Manresa...
Lo
dimarts se va... a la Creu del Pla de la Riba... y de aquí passan a la Creu de
Gorrians
Lo
dimecres... a la creu prop Santa Magdalena...
Lo
dijous se va... a la Creu del Puig Sobirà... y se passa a la Creu del Pla dels
Terròs(?)
Lo
divendres ... se va a la Creu de Comes Òlibes ... y tornant-se’n a la Creu dita
de n’Anglada..."
L’obra de referència
del segle XVII que tracta de l’organització d’una casa pairal és el LLIBRE DELS SECRETS D’AGRICULTURA, CASA
RÚSTICA I PASTORIL de Miquel Agustí (1560?-1630). Fou prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem a Perpinyà i agrònom. El 1617 va escriure aquest llibre, una de les contribucions a l'agronomia, escrites en català,més significatives.
L'obra està dividida en tres llibres, al primer tracta del que han de saber el pare i la mare de la casa d'agricultura: herbes, flors, fruita, empelts d'arbres, blats, forments i altres grans. Al segon parla de laa vinya i el vi, licorsi de com mesurar les peces de terra i al tercer de la casa rústica, animals del mas i dels efectes del Sol i la Lluna en les coses rústiques.
Alguns dels remeis que dóna, avui poden semblar peculiars:
Si alguna serp serà entrada dins del cos de algú dormint ab la boca uberta a la campanya, no y ha cosa millor ni més eficàs remey per fer-la exir fora que rebre ab un embut per la boca lo fum del perfum fet de alguna sabata vella; perquè la Serp odia sobretot aquella olor, y és cosa experimentada.
CALAIX
DE SASTRE DEL BARÓ DE MALDÀ 1769-1816.
Rafael d'Amat i de Cortada (Barcelona, 1746-1819), passà a la posteritat peer ser autor d'un immens dietari, escrit en 60 volums, redactat entre 1769 i 1819, que duu el títol de Calaix de Sastre.
El baró explica tot allò que veu i viu. Els seus viatges foren constants. Ens consta que en un d'aquests viatges, un 19 d'abril, arribà a la nostra vila: "Al cap de dos hores, vegérem cerca al poble, a no vila, de Sant Feliu Sasserra. Entràrem que serien tres quarts d'onze. Mentres que passàvem lo carrer i cap a la plaça, nos isqueren los senyors i senyores de casa Càrcer..."
Un altre exemple de la seva prosa ens parla del viatge als Pirineus:
"A la eixida de la Junquera presenta-se de frente la fortalesa del Pertús a lo alt de una montanya, y Bellegarde immediat, divisió que és allí la carretera de España y Catalunya ab lo condat de Rosselló, antes de España y al present del reyne de Fransa. Luego hom topa ab los Pirineus, pujant casi a lo més encumbrat de ells, que causa horror al mirar des de sa altura sa profunditat, deixant a la part esquerra a la montanya del Canigó, prou alta y coberta de neu, a la qual nomènan també la de les Bruxas, per las moltes tempestats que se hi forman".
Rafael d'Amat i de Cortada (Barcelona, 1746-1819), passà a la posteritat peer ser autor d'un immens dietari, escrit en 60 volums, redactat entre 1769 i 1819, que duu el títol de Calaix de Sastre.
Un altre exemple de la seva prosa ens parla del viatge als Pirineus:
"A la eixida de la Junquera presenta-se de frente la fortalesa del Pertús a lo alt de una montanya, y Bellegarde immediat, divisió que és allí la carretera de España y Catalunya ab lo condat de Rosselló, antes de España y al present del reyne de Fransa. Luego hom topa ab los Pirineus, pujant casi a lo més encumbrat de ells, que causa horror al mirar des de sa altura sa profunditat, deixant a la part esquerra a la montanya del Canigó, prou alta y coberta de neu, a la qual nomènan també la de les Bruxas, per las moltes tempestats que se hi forman".
JOAN
FÀBREGA DE CEREROLS ( Súria, 1660-1732) Llibre
de coses que han succeït a Catalunya
Joan Fàbrega parla de coses que va viure com la plaga de llagosta, del 1687-1688,
de les revoltes de la Plana de Vic (1688) i de la Guerra de Successió.
Transcrivim un fragment del seu
llibre:
“L’any 1676 s’encarí el blat
a Catalunya, i pujà a sis lliures la quartera a la ciutat de Manresa. A
Granollers a vuit lliures. Això començà el mes de desembre. I l’any 1677, el
mateix. Això fou per tota Catalunya.
El 16 de març de l’any 1678
va fer una gran nevada, i el 17 el mateix, i el 18 el mateix. Tres dies arreu.
Cosa grandíssima.
L’any 1678 rendiren els
gavatxos la vila de Puigcerdà, i espatllaren les muralles. I vingueren fins a
Bagà i espatllaren el castell. I arribaren a Guardiola i se’n tornaren. Era
virrei de Catalunya el comte de Monterrey.
L’any 1678, el 29 d’octubre,
s’eclipsà la lluna, a la nit, i es tornà tan roja que era cosa d’espant. I es
va tapar quasi tota, i durà quatre hores. Cosa de gran consideració.”
Aquestes obres es poden
incloure dins de les memòries personals que aporten dades familiars i que poden
tenir diverses formes: memòries, cròniques, dietaris, llibretes, llibres de
notes... L’Arxiu de la Memòria Personal, base de dades sobre documentació
personal escrita dels Països Catalans ens permet fer-nos una idea de la
importància d’aquests documents.
Voldria acabar aquesta
presentació parlant d’altres llibres de
notes, del nostre entorn, relacionats amb la vila de Sant Feliu Sasserra, que
també han deixat constància del seu temps.
1. LLIBRE DE NOTES DE JOSEP ARNAUS
Recull exhaustiu de la vida familiar i interessos de Josep Arnaus i Farreras, pare d’Anton Arnaus de qui també parlarem del seu llibre de notes. A l’obra recull les diferències entre els pagesos i els vilatans de Sant Feliu als segles XVIII i començaments del XIX. Cal també remarcar la relació del que ha de pagar la vila de Sant Feliu pel cadastre implantat el 1716 després de la Guerra de Successió.
2. LLIBRE DE NOTES D’ANTON ARNAUS
“Llibre de notes de Anton
Arnaus y Casamitjana, hisendat del terme y Parròquia de Sant Feliu Sasserra,
fill de Josep Arnaus i Farreras, també hisendat de dit terme y Parròquia y de
Maria Casamitjana atanen per en lo Sagrament del Baptisme y est fou lo dia 12
de març de 1797. Me posaren de noms: lo primer Jaume, lo segon Anton y lo
tercer Francisco.
Est llibre lo he escrit per
mon govern y después de ser jo mort per al govern dels meus marmessors, als
quals la mia voluntat que después de la mia mort ... y se donia crèdit a tot lo
contingut d’ell.
Sant Feliu Sasserra 11
d’agost 1815.
Anton
Arnaus y Casamitjana”
“En atenció a que haja
vastant puesto en est llibre de notes de mon Pare, he pensat ampliar-lo a
continuació del modo que està avui dia
l’administració del reverend Joan Arnaus, Causa Pia, Benefici y los demés
deutes de la casa dels Arnaus seguint los capítols del indice de est llibre,
tota vegada que en ells constan la Administració de mon Pare, las fundacions y
escrituras a elles corresponents.
Y també per mon govern y
dels hereus de la Casa dels Arnaus, yo compliré tot quant podré que tot ho
notaré y firmaré als finals de mos escrits. Vull que mon hereu donia verdader
crèdit a mas firmas y cumplia a la major brevetat tot lo que jo deixia complir”
3.
LLIBRE
DE NOTES DE JOSEP CRESPI (XVII-XVIII)
Tracta
de fets relacionats amb la família Crepi des de mitjans del segle XVII fins a
mitjans del segle XVIII
“Nota
que mon germà fou testament lo hereu, Crespi pagès de la pa. de Sant Andreu de
Oristà en sa casa pròpia y en poder del Dr Hierònim Puiol, notari de la vila de
St. Feliu Sasserra als 22 del mes de maig del any del Senyor 1697, lo qual
testament es ja tret y clos per dit notari.”
4. NOTES D’ANTON PUIG I SALLÉS (CAL XICÓ)
“Llyvreta de la viña de la
vaga que he comprat a deu de favrer del añ 1888. El matex añ ne e tret trenta
set cargas y mitja de vi vengut a ...”
“Nota del dia que ha nascut
el noi segon. Ha nascut al dia sis de juriol al punt de las onsa de la nit del
añ 1859 y se ha vatejat al dia 8 a la parròquia de Sa Faliu sasera y se li a
pusat per nom Anton y Juan y Fransesg. Fag lo present perquè recordia jo lo
Anton Puig i Sallés”
Podríem comparar Jordi
Torres amb aquestes fonts històriques de què acabo de parlar?
A un cert nivell penso que sí
que ho podem fer perquè en les seves
obres ens transmet aquesta antiga saviesa adquirida del grans i dirigida i
difosa als joves.
Com diu en jordi,
“Moltes
de les vivències dels nostres padrins ja són irrecuperables, perquè se n’han
anat amb ells. Precisament aquest ha estat un altre del motius que m’han empès
a escriure aquest llibre.”
Referint-se a les
entrevistes realitzades a les persones que li han aportat informació, ens diu:
“puc
afirmar que aquelles llargues estones varen ser un gran goig i una excel·lent i
inigualable lliçó d’història i coneixement d’una cultura forjada en l’esforç,
el treball, el sacrifici, l’observació i la memorització de la vida diària”.
En Jordi ha donat testimoni
d’una cultura en vies de desaparició i deixa el seu llegat a les noves
generacions. En aquest aspecte vull remarcar la dedicatòria que fa als seus
néts: “Oriol, Marc, Maria i Octavi, néts meus, us deixo aquest llibre com a
penyora.”
Què els deixa?, els deia la
vida, el treball, la ciència, d’unes generacions passades, una forma d’entendre
el país i la vida. I un exemple de conducta.
Josep
Romero
Biblioteca
de Sant Feliu Sasserra, 28/11/2014
