HISTÒRIA I SOCIETAT


"la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys que sol un jonc hi romandrà.»


Història, vida i costums de la vila de Sant Feliu Sasserra i d'altres indrets de la Catalunya Central.

divendres, 14 de febrer del 2014

CONFRARIA D'ÀNIMES DE SANT FELIU SASSERRA

CONFRARIA D'ÀNIMES DE SANT FELIU SASSERRA







(Aquest document ens ha arribat gràcies a la còpia que en va fer Josep Vila i Aubals a finals del segle XIX)


Sumari de las Gràcias e Indulgèncias concedidas per nostre Santíssim Pare Clement tretse [1] als confrares y confraressas de la confraria de las Santas Ànimas del Purgatori, en la Iglésia parroquial de la Vila de
                                                               S. FELIU SACERRA
                                                               16 juriol 1767



Primeramen concedeix sa Santidat Indulgència plenaria y remissió de tots los pecats á tots los Fiels Cristians lo dia del ingrés en dita confraria que penedits y confessats rebian lo Santíssim Sagrament de la Eucaristia.
2a Altre Indulgència plenària y remissió de tots los pecats als Confrares y Confraressas de dita Confraria que penedits y confessats y rebuda la Sagrada Comunió si poden rebrerla, ó alomenos contrits en lo article de la mort invocaran lo pio nom de Jesús ab lo cor sino poden ab la boca ó donaran algun senyal de penitència.
3a Altre Indulgència plenària y remissió de tots los pecats als dits Confrares y Confraressas que confessats y combregats lo dia de la Festa principal de la dita Confraria, que és lo Diumenge dins la Octava de Sant Feliu Màrtir Africà, Patró de dita Confraria, visitaran la Iglésia Parroquial de dita Vila o lo Altar major de aquella ahont és fundada dita Confraria, desde las primeras Vespres fins a la posta del Sol del mateix Diumenge y allí pregaran a Déu per la intenció del Summo Pontífice cuan la concedí.
4a Concedeix set anys y set cuarentenas de perdó als dits Confrares y Confraressas que confessats y combregats visitaran la dita Iglésia o Altar en las festas de la Epifania que és a 6 de Janer; de S. Tomàs de Aquino a 7 de Mars;  en la festa del Esperitsan y en la de la Inmaculada Concepció de Maria Santíssima a 8 de Desembre y allí pregaran a Déu del modo sobredit.
5a Consedeix 60 dias de Indulgència per cada vegada que cualsevol Confrare o Confraressa assitirà a las Missas o altres divinos Oficis de dita Confraria o a qualsevols Professons si visitarà als Malals y acompanyarà al Viàtich, o no poden anarhi dirà agenollat lo Pare Nostre y Ave Maria; si hospedarà algun Pobre o li donarà almoina; si posarà pau entre los pròxims, o reduhirà a algun al camí de la salvació; si ensenyarà la doctrina Cristiana, si resarà sinch vegadas la oració del Pare nostre y Ave Maria per las Ànimas del Confrares y Confraressas, y finalment, totas las vegadas que executarà algun altre obra de misericòrdia Espiritual o Corporal.
6a Ab Breu de 7 de Mars 1767 consedeix sa Santedat per set anys a tots los confares y confraressas  que confessats y combregats en lo dia de la commemoració dels Difuns visitaran la dita Parroquial Iglesia y allí pregaran a Déu per la intenció del Summo Pontifice, Indulgència plenària y remissió de tots los pecats. Y si estas diligèncias faran en cualsevol dia dels set dias següens inmediats al dia de dita Conmemoració guanyaran set anys y set cuarentenas de perdó tot aplicable per las Ànimas.
7a Ab altre Breu del mateix dia y any concedeix per set anys que sempre y cuant algun Sacerdot, Secular o Regular en los dias de la Octava de la Conmemoració dels Difuns o en cualsevol divendres de cada semmana del any celebrarà Missa de Difuns en lo Altar major de dita Iglésia per la Ànima de cualsevol Confrare o Confraressa de la dita Confraria guanyia esta Ànima per modo de Sufragi la Indulgència per eixir de las penas del Purgatori.
8a Ab altre Breu del mateix dia y any també per set anys concedeix a tots los Fiels Cristians de un sexo y altre, que confessats y combregats visitaran la dita Iglésia y allí pregaran a Déu per la intenció del Summo Pontífice lo dia de la  Commemoració dels Confrares y confraressas difuns que serà lo dia feriat inmediat a la Octava de la Commemoració dels Morts, Indulgència plenària també aplicable als difuns, y que en est dia tots los Altars de dita Iglésia sian privilegiats.
9a Y finalmen ab altre Breu dels onse del mateix mes y any, concedeix a tots los Confrares y Confraressas de la dita Confraria que confessaran y combregaran lo dia de la Comunió general que serà lo primer Diumenge de cada mes, y en est dia visitaran la dita Iglésia pregan a Déu per la intenció del Summo Pontifice Indulgència plenària aplicable també per la Ànimas del Purgatori.


Advertència Per poder guanyar las sobreditas Indulgèncias y gozar de las referidas gràcias, se ha de fer Confrare o Confraressa de la dita Confraria de las Ànimas en la Iglésia de Sant Feliu Sacerra Canònicament erigida y autoritzada fense escriurer en lo Llibre de la dita Confraria, y donar de limosna per la conservació y gastos de aquella dos sous de entrada y cada any.
Y està obligada la Confraria en fer celebrar una Missa de Agonizan estan lo Confrare o Confraressa en lo extrem de sa vida, la cual Missa se assenyalarà ab alguna distinció peraque pugan assistir los Confrares a encomenarlo a Déu en sa major necessitat, y después de mort en ferli cantar un aniversari solemne. Es libre a cualsevol donar cuatre sous de entrada y anuals, y a aquest deu la Confraria ferli celebrar dos Aniversaris solemnes después de mort; y tres Aniversaris solemnes al qui voldrà donar sis sous de entrada y anuals. Pot també cualsevol perpetuarse en la dita Confraria del modo que està estipulat en sa fundació, com instruhiran los Administradors en lo temps del Novenari que se celebrarà cada any ab las solemnitats acostumadas, en sufraqgi de la pobres Ànimas, y en bé, mèrit y utilitat de sos Devots.
                                                               LAUS DEO 16 JULIO 1767





[1] Carlo della Torre di Rezzonico, nascut a Venècia l'any 1693. Amb el nom de Climent XIII va ser papa de Roma entre els anys 1758 i 1769. Va morir a Roma el dia 2 de febrer de 1769.

NOTÍCIES BREUS I CURIOSES

NOTÍCIES BREUS I CURIOSES

INNOCENTADES












Una manera de  fer innocentades al segle XVIII consistia a fer tocar les campanes a toc de mort. Un exemple el tenim l'any 1724 quan el bisbe de Vic Ramon de Marymon fa la visita pastoral a la nostra vila, una població que tenia en aquells moments 168 cases:



  Sent cosa molt impròpia la que se executa de tocar las Campanas ab toch de morts, entre las ques fan per las horas Canònicas lo Dia dels Sants Innocents, manam que de aquí al devant cessen de fer semblants Tochs perquè de la Iglésia ni cosas de ella se ha de usar per fer folga.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

LLADRES A L'AJUNTAMENT


L'Esquella de la Torratxa 6 de gener de 1911

El final d'any de 1910va ser una mica accidentat: la nit del 29 al 30 de desembre va ser robada la caixa  on es guardaven els fons municipals. L'alcalde informà el governador i ... Seguidamente fuí a dar parte también al Sr.
Juez Municipal, acompañado del Secretario, que fué el primero que advirtió la falta de dicha caja, y del depositario Juan Arola; todo al objeto de que se instruyeran las oportunas diligencias criminales para el esclarecimiento de tan escandaloso hecho. Puse asimismo en conocimiento del Sr. Cabo de Somatén de este pueblo D. Antonio Arnaus lo ocurrido, quien después de practicar los servicios que creyó del caso con algunos individuos á su mando, me notificó que habian hallado completamente destrozada debajo de una alcantarilla de la carretera de Sabadell a Prats de Llusanés y en el punto denominado "Clot de matacans", la caja de referencia, con varias herramientas y algunos papeles alrededor de la misma... ... Por último supe por manifestación del Sr. Juez Municipal, que entre la caja destrozada y varios talonarios antiguos de repartos locales, se habia hallado el libro de contabilidad, el cual examinado y pasado balance de sus partidas, resulta que la cantidad robada asciende á quinientas treinta y ocho pesetas, dos céntimos...



No era la primera vegada que passava una cosa així. El 27 de maig de 1809 els francesos van envair la vila con tanta prontitud como consta en el Auto que hiso llevar el Baÿle ÿ Ayuntamiento de esta Villa por Rafael Curas Fiel de Fechos por falta de Escrivano, con fecha 29 de maÿo de 1809, que tiene archivado el Ayuntamiento.
El document assenyala que no s'ha pagat aquest any als regidors i síndics de la vila perquè els francesos van robar els diners que se habia cobrado poco ace depositado en la Arca de tres llaves en la invasión hicieron los Franceses en la manyana del dia 27 de mayo de 1809 con tanta rapidez ÿ por esto se les queda a pagar su salario..

___________________________________

MEMÒRIES CURIOSES (1609-1651) DE MOSSÈN VICENT TORRALBA

L’HERMAFRODITA JUSEPICA

L’autor es complau a alternar la narració d’esdeveniments que ell considera importats amb d’altres més vulgars, entre els quals destaquem el de l’hermafrodita sogorbina Jusepica, el qual després d’haver tingut un fill amb una criada, es posà a treballar de sastre i parí una filla


Una muchacha hermafrodita embaraçó a una criada que dormía con ella.

Sea memoria cómo oy, a 29 de abril, día de san Pedro Mártir, año 1645, se descubrió el suceso siguiente: truxeron a Valencia una muchacha natural de Segorbe y la afirmaron por criadica   en casa del señor de Gilet. Andando el tiempo, como yva la chica entre las criadas y dormía con ellas, amaneció una criada preñada, la qual parió un hijo. Hizieron las diligencias para saber qué hombre avía llegado, y la parida asegurava que ningún hombre avía llegado a ella ni la avía tocado, sino que Jusepica dormía con ella, y ella lo avía hecho. Por lo que dixo la criada, pusieron a Jusepica en la cárcel. (Hizieron relación los cirujanos que podía casarse por hombre, pues prevalecía en ella este sexo). Hízose visura, la qual la hizo Castro, un gran cirujano de nuestros tiempos, con otros dos, Giner y Navarro, y dieron relación; que podía cassar, porque era más para hombre que para mujer. (Murió luego la parida, y sacaron de la cárcel al hermafrodita, y tomó ofició de sastre). Y tuvo tanta ventura que la parida murió dentro de ocho días y quedó el hijo, que hoy es vivo. Por lo qual salió de la cárcel y púsose a tomar oficio de sastre. (Después que vestido de hombre trabaxava de sastre, parió una niña. Consta por auto en la curia eclesiástica) Al cabo de cinco años que yva vestida de hombre y trabaxava con los demás mancebos en casa del maestro, parió una hija, que ha dexado espantados a todos los de Valencia, por ser cosa que jamás habían visto, como es que un hermafrodita fuese tan poente como este fue para entrambas cosas. Esto consta por auto recibido en el tribunal del arçobispo, por Vicente Ayerve,, escrivano de ladicha curia eclesiástica en dicho día, mes y año. De lo qual se ha seguido que a los sastres los dan culebra, y ellos sienten mucho que se brlen y, como no pueden negar el suceso, han de sufrir la chansa y callar,


--------------------------------------------------------------------