FRA VICENT FERRER. (València, 1350-Gwened (Vannes),1419)
Retalls d'una vida.
 |
| Sant Vicent. Festa dels fadrins. Nules |
 |
| Església parroquial. Nules |
 |
| Festa de Sant Vicent. Nules |
Vicent Ferrer va nàixer a
València el 23 de gener de l’any 1350. Als 17 anys ingressà al convent dels
dominicans. Estudià a València, Barcelona Lleida i Tolosa de Llenguadoc.
 |
| Un dels miracles atribuït a Sant Vicent |
Cap als 30 anys, afavorit pel
cardenal Pere de Luna, prengué partit a favor del papa d’Avinyó Climent VII, a
l’època del Cisma d’Occident. Quan Pere de Luna va ser elegit papa a Avinyó
(setembre de 1394) fra Vicent s’incorporà a la cúria de Benet XIII.
Segons una carta que Vicent
Ferrer envià a Benet XIII, el 3 d’octubre de 1398, greument malalt, tingué una
visió on se li aparegueren sant Domènec i sant Francesc agenollats davant de
Jesús. Jesús li tocà la galta, el curà i li recomanà d’anar a predicar pel món
l’exemple d’aquests dos sants, abans de la vinguda de l’Anticrist. Un any
després abandonà la cort pontifícia i es lliurà a la tasca de missioner.
Des de 1399 fins al 1412
predicà pel Delfinat, Savoia, Llombardia, Montferrat, Piemont, Suïssa, voltants
de Lió i de Gènova, Flandes, Galícia, Sevilla, Toledo, el País Basc, Catalunya,
València, Múrcia i Castella.
Vicent Ferrer, teòleg,
taumaturg, era seguit sempre per un important nombre de fidels (“la companyia”)
que el seguien en els seus llargs viatges. Alguns el seguien un temps, però un
grup de cent cinquanta a tres-centes persones l’acompanyaven sempre. Vivien de
la caritat i a la nit feien processons en les quals s’assotaven i cridaven
“Misericòrdia”.
Bernat Metge, com a secretari
reial, en nom del rei, descriu l’estada del frare dominicà a Barcelona:
“Maestre Vicent és ací, on ha
ja estat bé per sis setmanes, e diu missa alta e preïca fort meravellosament
cascun jorn, en què ha contínuament de set mil mil en vuit mil persones; e ha
preïcat e fet l’ofici ací en la Seu denant nós, e cantant ensems ab tota la gent
que hi era, la Salve Regina a altes veus; e ha seguida la processó per la
Ciutat, la qual és estada fort devota, solemne e bella, en què havia de
vint-e-cinc mil persones ensús qui la seguien. E no sap hom que jamai en
Barchinona se faés processó que per tanta gent fos seguida ne tan devotament
acompanyada”.
Una altra visió de la
popularitat de fra Vicent ens la dóna el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim:
Del
mestre Vicent Ferrer; com entrà en València. En lo dit anys de 1410,
a 23 de juny, vespra de sent Joan, entrà en València lo reverend mestre Vicent
Ferrer, frare del monestir de Sent
Domingo, lo qual se dia legat a latere
Christi; e lo dia de sent Joan sermonà en lo mercat de València, a les
espatles de la església de Sent Joan. E tots jorns lo dit mestre dia missa
cantada, ab moltes llàgrimes; e aprés missa, sermonejava, e los seus sermons
eren de tanta gràcia que totes generacions de gents l’entenien. E contínuament
lo seguien més de tres-centes persones entre hòmens e dones, on havia molts
preveres e hòmens graduats e de ciència. E lo dit mestre Vicent era natural de
la ciutat de València. E aturà en València fins a 26 d’agost del dit any.
 |
| El pare Vicent i Francesc Eiximenis |
Segons la tradició es va
produir una anècdota entre Vicent Ferrer i el franciscà Francesc Eiximenis.
Quan el franciscà va veure el gran seguici que portava al darrere el pare
Vicent, Eiximenis li va preguntar “frare Vicent, què fa la bufa? (vanitat). El
dominicà contestà: “La bufa va i ve, però no es deté”
 |
| Intents de pau entre els Centelles i els Vilaragut |
Fra Vicent va trobar una
ciutat de València amb problemes, la lluita entre els Centelles i els Vilaragut
i la successió del rei mort sense descendència.
A finals del 1412, uns mesos
després de la resolució del Compromís de Casp, fra Vicent torna a València,
sol·licitat pels Jurats de la ciutat per pacificar nous aldarulls que es
produïen entre els Centelles i els Vilaragut. El motiu de les noves disputes
era el resultat del Compromís de Casp. El pare Vicent predicà a València tota
la Quaresma d’aquell any. A finals d’abril sant Vicent abandonà la capital del
Regne.
 |
| Plaça de Nules |
Una vegada abandonada la
ciutat de València, Vicent Ferrer va continuar predicant per terres de la
Plana, els Ports i el Maestrat.
 |
| Morella |
Influí directament en la sort de corones
reials i de tiares pontifícies. Fou cridat per molts pobles i ciutats per
resoldre els seus problemes. Un exemple el tenim a la ciutat de Vic:
La ciutat estava dividida
entre dues jurisdiccions des del segle XII. Per una part hi havia la part del
Bisbat, la qual posteriorment va formar part de la jurisdicció reial i per una
altra banda la que pertanyia a la família Montcada i que després va dependre de
la família Foix.
Vicent Ferrer va arribar a Vic
al maig de 1409 i tot seguit predicà a la ciutat. El punt culminant de la seva
predicació es produí el dia 31 de maig a la plaça del Mercadal, davant d’unes
deu mil persones. El resultat fou immediat, l’endemà se signà una concòrdia
entre les parts enfrontades.
 |
| Plaça Major. Vic |
Una capelleta del sant,
situada a la balconada des d’on segons la tradició predicà fra Vicent, recorda
aquests fets. L’acompanya una làpida que diu:
TIMETEU DEUM
DIVENDRES TRENTA HU
MAIG
ANY MILQUATRECENTS Y
NOU
AQUEST MERCADAL CONCLOU
QUE EN EL PREDICÁ AB
DESPAIG
SANT VICENS FERRER QUE
MOU
DIAG. C. XVII IN VITA
S.
El Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim descriu els darrers dies
de la vida del frare Vicent:
En lo any de 1418, a 5
d’abril, fonc en la ciutat de Vannes, en terra del duc de Bretània, e en la
dita ciutat morí e trespassà d’esta vida present lo dit mestre Vicent. E lo duc
lo tenc en molt gran estima e veneració en vida e en mort.
 |
| Porta de Sant Vicent.Gwened (Vannes) |
 |
| Sant Vicent als carrers de Gwened |
 |
| Catedral de Gwened |
 |
| Imatges de la vida de Sant Vicent. Catedral de Sant Pere. Gwened |
 |
| Sant Vicent. Reliquiari |
 |
| Reliquiari de Sant Vicent. Catedral de Gwened. |
 |
| Porta de sant Vicent. Gwened |
Dietari
del capellà d’Alfons el Magnànim:
En lo any 145, a 29 de juny,
dia de sent Pere e de sent Pau, fonc canonitzat lo gloriós sant, sent Vicent
Ferrer, en la dita ciutat de Vannes on
fonc lo cardenal de Avinyó, legat, e foren set bisbes més...
 |
| Calixt III va canonitzar Sant Vicent Ferrer |
Ressuscitaren.En lo
dit dia que fonc canonitzat foren fets molts miracles. Lo seu cos e hàbit e
capa fonc trobat així net e sencer com lo dia que fonc soterrat. E fent lo
ofici e solemnitat de la missa, tenint lo cos devant l’altar, li foren mès dos
hòmens morts davall la capa e, ans que la missa fos acabada, foren ressuscitats
e tornats de mort a vida, e açò present tota la multitud de les gents. E un
parent del duc, qui era llebrós, de continent que hac tocat lo cos del sant
gloriós, fonc sanat e guarit; e un orb a natura cobrà la vista, e molts altres
miracles que foren fets per lo sant beneït aquell dia de la sua canonització,
que fon cosa de gran admiració.
