SERENOR. LA IMPRENTA A
L’ESCOLA.
Avui
gràcies a la Sra.
Filomena Boatella, una d’aquelles nenes que confeccionaven la
revista, l’arxiu municipal de la nostra vila conserva i posa a disposició dels
investigadors i estudiosos nou números d’aquesta petita joia.
Célestin Freinet (Gars, Provença
1896 – Vença, Provença, 1966) inicià la seva activitat pedagògica l’any 1920 i
propicià una escola on el treball autogestionat, experimental i cooperatiu
constituí la base de tots els aprenentatges dels alumnes. Entre d’altres
tècniques introduí la impremta i la correspondència entre les escoles.
La seva obra va tenir una gran
acceptació als Països Catalans, especialment a partir de l’any 1933, any en què
Freinet participà en l’Escola d’Estiu de la Generalitat i difongué
la tècnica de l’escola activa i el cooperativisme al servei de l’escola.
Els mestres dels pobles van trobar
que les tècniques Freinet funcionaven molt bé malgrat els escassos recursos que
tenien a la seva disposició. Per mitjà de la impremta, la biblioteca i les
excursions despertaren l’interès dels alumnes i les ganes d’aprendre.
Les revistes que publicaven a
l’escola servien com a mitjà de comunicació, d’agermanament i intercanvi entre
mestres, alumnes i familiars. Quan arribaven a les llars arribava una veu que
parlava de l’escola i que traspuava la vida
de tota la població.
A Sant Feliu
Sasserra Antònia Rubiralta utilitzà aquestes tècniques a l’escola nacional de
nenes de la nostra vila. L’any 1934 començà la publicació de la revista
Serenor, de la qual es feien còpies per
als alumnes, els familiars i per intercanviar amb d’altres escoles que seguien
les mateixes tècniques. Per mitjà del text lliure
Antònia Rubiralta i les seves alumnes
les nenes ens dónen una visió de la vida a la seva
època: “El divendres al sortir de la Doctrina hi havia molt
soroll a la Plaça
i és perquè a uns pobres homes que menaven un ramat de tocinos se’ls anaven
ficant pels portals de les cases. Van entrar a la Casa de la Vila i a l’Hostal i cridaven.
Nosaltres ens vam amagar a l’entrada de l’escola i no ens van fer pas res.”[1]
Cada
mes publicaven el butlletí meteorològic, registrat a hores de classe, que els
donaven els nens de l’escola nacional com Joan Comes, C. Marbà i J. Capdevila
Les
tradicions populars també apareixen a la revista: “Hi ha res pels Romeus, una bona botifarra per l’amor de Déu. Cuando
nos han dado cosas decimos: Bona casa, bona brasa, bon tió, bona nit que Déu us
do. Si no nos dan nada decimos: Mala casa, mala brasa, mal tió, mala nit que
Déu us do”.[2]
Era
una escola dirigida a les nenes de la vila, alguna de les quals havia de
caminar tres quarts d’hora per arribar-hi, però que estava al corrent de les
últimes novetats socials i pedagògiques. Així un any, com a record de la Festa del Llibre, l’escola
compra la Història Nacional
El
Centre Excursionista de Catalunya, una de les institucions catalanes que més ha
fet per fomentar l’esport i la cultura a la nostra nació també té presència a
la nostra escola. “Tornem a tenir aquest
any com l’any passat un calendari molt bonic editat pel Centre Excursionista de
Catalunya, secció d’Esports de Muntanya. És un setmanari i cada full porta una
esplèndida fotografia.... ...Quan
arrenquem el full, la Srta. Mestra
Una
altra alumna ens diu que “El 9 de març a
Manresa amb la Sra
mestra. On diumenge vam anar al concert de l’Orfeó Manresà.[4]
Aquesta simbiosi
entre escola, família, mestra i cultura,[5]
va fer que la tasca pedagògica fos molt
valorada entre les alumnes. Així, a la revista d’abril del 1936 quan pregunten
a alumnes què volen ser de grans trobem respostes com les següents:
M’agradaria amar a la fàbrica perquè ara la mare treballa
per mi i pels germans i quan sigui gran vull ajudar a la meva mare i que ella
reposi. (Lurdes Buxadé)
Voldria ésser Mestra i tenir moltes alumnes. (Maria Cortinas)
M’agradaria estudiar la carrera de mestra i tenir una
escola d’un poble, i estimar força les nenes. (Carmeta
Coma)
No podríem acabar sense fer
referència a dues tècniques utilitzades a l’escola de nenes de Sant Feliu: els
intercanvis de revistes escolars i les
visites escolars.
Les
nenes de Sant Feliu feren intercanvi de revistes escolars amb escoles de Sant
Celoni, Olèrdola, Madrid...
“Vida Escolar” de Sant Vicens de Castellet.
“Full Escolar” de
Molins de Rei.
Avant de Vilafranca del Penedès, Claror de Valls, Cultura infantil d’Arbeca, Despertar
de Palma, Full Escolar de Molins de Rei, Inquietud de Menàrguens, L’Alegria
d’Oló d’Oló, L’escolar
de Massanet de Cabrenys, Poncells
d’Avinyó, Trabajos Escolares Vividos de Plaséncia del Monte, Travail de St. Gérand de
Vaux, Vida d’Infants de Sallent i Vida Escolar de Sant
Vicenç de Castellet.
Les excursions al voltant de la vila
i als pobles propers són constants. A més se’n fan d’altres a indrets que tenen
interès pedagògic, com Cardona. Cal destacar les visites que es feien per
compartir i difondre les noves tècniques
...Van veure com escrivíem a la impremta i els va agradar
molt. Elles també hi van escriure.
També els vam fer cine i els va fer molta gràcia.
Voldríem que tinguéssin impremta per rebrer quadern de les nenes d’Artés.”[6]
“Per
fi hem tornat la visita a les simpàtiques amiguetes d’Artés... ...Estem contentes de l’excursió d’avui
perquè hem parlat molt amb les nenes d’Artés i ens han acompanyat a veure
l’Església, hem pujat al campanar, hem vist unes caves de xampany i n’hem begut
amb porró totes. Hem anat al parc de Crusellas, que bonic! “[7]
L’any 1935 es feren unes excavacions
al voltant de l’església de Sant Marçal de Relat per recuperar unes restes
arqueològiques: “Es deia primerament que
el cementiri que es descobreix a St. Marsal podia pertànyer als ibers. Però ara
sembla que les tombes no són tan antigues.
El fet de trobar-hi unes olles fa creure que són tombes
paganes, i comensen a pensar que són pre-romanes. Res, però, s’assegura encara,
puix està en estudi. Es conta que Sant Marsal havia estat centre d’un gran
nucli de població i ara sols hi ha una Ermiteta petita. Veritat que és bonic
estudiar coses que s’ofereixen tan misterioses! “[8]
Visita a Artés (1929?) Les noies marcades amb un punt són les de Sant Feliu Sasserra
Hem donat la veu a aquelles nenes que van redactar Serenor als anys trenta. Volem que aquest article esdevingui un homenatge per a totes elles i per a tots aquells mestres que al primer terç del segle XX, i especialment en temps de
REVISTES SERENOR
SERENOR núm. 4
Desembre, 1934
SERENOR núm. 4
Desembre, 1934
SERENOR núm. 5
Gener, 1935
Gener, 1935
SERENOR núm. 6
Març, 1935
SERENOR núm. 7
Abril, 1935
SERENOR núm. 8
Juliol, 1935
LA TORRE DE LA MINYONA
Publiquem un treball de l'alumna Filomena Boatella que tracta de l'excursió que va fer a Cardona.
Dissabte 6 de juny surt cap a Manresa i diumenge, dia 7 de juny, arriba a Cardona. Dilluns dia 8 de juny escriu el primer treball Excursió a Cardona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada