La Guerra dels Pirineus o del Rosselló, coneguda també com a Guerra Gran o
Guerra de la Convenció, es desenvolupà entre els anys 1793 i 1795 i enfrontà el
Regne d'Espanya i la República francesa, una república que es creà després del
triomf de la Revolució francesa de l'any 1789.
 |
| Guerra contra la Convenció 1793-1795 |
Un cop declarada la guerra (març de 1793), l'exèrcit espanyol comandat pel
general Antonio Ricardos conquerí diverses poblacions de la Catalunya Nord,
però no arribà a conquerir Perpinyà.
El contraatac francès (maig de 1794), comandat pel general Jacques François
Dugommier, recuperava el terreny després de la batalla del Voló. A més, al mes
de juliol el general Jacques Léonard Muller envaí el País Basc i ocupà Sant
Sebastià. Els francesos van conquerir Figueres el 28 de novembre de 1794.
 |
| General Antonio Ricardos |
 |
| El general Dugommier |
LA GUERRA DE LA CONVENCIÓ VISTA DES DE SANT FELIU SASSERRA.
LA GUERRA DE LA CONVENCIÓ VISTA DES DE SANT FELIU SASSERRA.
La Guerra dels Pirineus o del Rosselló, coneguda també com a Guerra Gran o
Guerra de la Convenció, es desenvolupà entre els anys 1793 i 1795 i enfrontà el
Regne d'Espanya i la República francesa, una república que es creà després del
triomf de la Revolució francesa de l'any 1789.
Un cop declarada la guerra (març de 1793), l'exèrcit espanyol comandat pel
general Antonio Ricardos conquerí diverses poblacions de la Catalunya Nord,
però no arribà a conquerir Perpinyà.
 |
| Castell de Bellaguarda |
El contraatac francès (maig de 1794), comandat pel general Jacques François
Dugommier, recuperava el terreny després de la batalla del Voló. A més, al mes
de juliol el general Jacques Léonard Muller envaí el País Basc i ocupà Sant
Sebastià. Els francesos van conquerir Figueres el 28 de novembre de 1794.
A Catalunya es va organitzar una defensa de soldats, miquelets i
sometens comandada pel general Urrutia
que va estabilitzar el front a l'Empordà.
 |
| Setge de Roses |
L'any 1795 els francesos conqueriren Roses i entraren a Bilbao i Vitòria.
Quan conqueriren Miranda de Ebro, Espanya capitulà i es va signar la pau de
Basilea.
D’acord amb els
termes del tractat, França tornava a Espanya els territoris que havia conquerit
i, a canvi, Espanya li cedia la part espanyola de l’illa de Santo Domingo, de
la qual els francesos dominaven la part occidental, Haití.
 |
| Sant Martí del Canigó |
 |
| Cotlliure |
Catalunya, segons
el profesor Josep Fontana, des de l’òptica francesa el particularisme català es
veu com a antiespañol i s’intentà fer veure que els francesos serien aliats per
defensar-los de la dominació de Madrid. El general Dugommier arribà a proposar
l’annexió de Catalunya a la República Francesa o la creació d’un estat
satèl·lit que actués com a Baluard de la frontera amb Espanya.
El temor a una
posible invasió francesa de Catalunya va motivar l’inici d’un procés de
militarització. Es va restablir el sometent i es va propiciar el voluntariat
per defensar els llocs fronterers.
A Sant Feliu
Sasserra tenim diversos documents que ens parlen d’aquesta guerra. Els més
importants són les actes de l’Ajuntament de l’època i un Llibre de Notes de
Josep Arnaus, veí de la vila.
El dia 5 de
setembre de 1793 es reuniren a la Plaça de Dalt (Plaça Major), a la casa de la
vila el Batlle Joan Cornellas , els regidors Llucià Vall i Oliva, Joan Prat,
Joan Traveria, Miquel Vilapudua i Feliu Rocabirol i el síndic Rafael Soler:
“Attendiendo el peligro conque se hallaba de internarse
en este Prado. (Principado) el enemigo Francés inciguiendo las ordenes de la superioridad dho. (dicho)
Honorable Juan Cornellas, Baÿle dio
Orden ÿ mandó comparecer todos los vecinos de dta. (dicha) Villa ÿ su término, llamándoles por Barrios
proponisiéndoles que qual quier vezino que quesiese hir voluntariamente al
cordón se avia formas a la frontera de Francia, les daría ÿ pagaría la mesma
Villa quinze sueldos diarios, y habiéndose ofrecido en primero lugar Juan
Traveria otro de les regidores, Rafael Soler Síndico gl. (general) los dos ante ÿ a otros del expresado
Aÿuntamiento, Jayne Altesm, Juan Vall sastre, Josep Sallés, Josep Vall ÿ Soler,
Juan Baÿlina, hijo de Franco. Baÿlina, Juan Baÿlina, hijo de Antonio,
Segismundo Puigsecós, Antonio Cruz texedor, Joseph Comes als. Enguera ÿ
Sagismundo Parra ÿ quienes deberán estar quince días al Cordón ÿ quienes
deberán estar quince días al Cordón ÿ revelándoles complidos otros quinse días
con otros tantos sugetos…
La formació del
sometent va crear dubtes a les autoritats municipals. Conservem un esborrany
del 2 de febrer de 1794:
La Junta Particular de la Villa de Sn. Felio Sacerra, con
la Maÿor veneración expone que hallándose algunas dudas, necesita que ce le
aclaren para mejor proceder en el servicio de los ometenes y consisten…
Demanen si les
autoritats municipals han de ser excloses com també els cirurgians i els metges
i els encarregats del pa, la carn, l’oli, i la pesca salada, a més dels
adolescents.
Una nova sessió de
l’Ajuntament, de data 23 de març de 1794 torna a parlar de la guerra. El batlle
continua sent Joan Cornellas, però ara els regidors són Feliu Vilaclara, Josep
Fàbregas, Benet Bruch, Pau Puigsecós i Francesc Vall. El síndic general és ara
Joseph Vila:
Attendiendo ÿ considerando el sitado Ayuntamiento que en
la convocatoira de sinco septiembre del año próximo pasado de mil siete cientos
noveinta ÿ tres jª (ya) escrita se avia deliberado donar â los quienes saldrían de esta Villa ÿ
su término para la guardia del cordón ÿ frontera de Francia 15tf (sueldos) diarios â cada uno esto es saliendo por
cuenta de dha. (dicha) Villa ÿ
Término, ÿ hallándose al presente el ante dho. (dicho) Baÿle ÿ Ayuntamto. con estresxas
Ordenes de la Superioridad de aumentar esta Villa hasta veinta ÿ quatro
Paÿsanos la guardia a dho. Cordón, por lo que no puede sostener dha. Villa dar
los 15tf (sueldos) diariosâ quiscún
Paÿsano. Mandó dho. Honorable Baÿle, de acuerdo con el Aÿuntamiento llamar por
Barrios los vecinos de dha. Villa y Término proponiéndoles salir todos al tocar
el turno dándoles un real de vellón â quiscuno por quiscún dia, â más del pan ÿ
prest del Reÿ, y habiendo acordado, ÿ deliberado todos en general hacer dha.
Servitud como está â riba narrado.
El Ayuntamiento de la Villa de Sn Felío Sacerra cantón 5º
del corregimiento de la ciudad de Manresa bajo escrito certifica que en virtud
de lo prevenido en el capº ocho de la circular de fecha 6 de junio próximo
pasado que el muy Illtre Señor Governador de la misma ciudad se cervió(¿)
remitir para que se expresase la distancia de leguas haÿ de esta Villa a la
llanura de la Serdaña, dicen distan esta prnte. Villa al llano de la Serdaña
veinte horas. Y para se así lo firma y sella en la propia Villa a 13 julio de
1794.
Juan
Cornellas, Baÿle
Felio
Vilaclara, Reg.
Joseph
Fabregas, Reg.
Benito
Bruch, Reg.
Pablo
Puigsercós, Reg.
Franco.
Vall, Reg.
Joseph Vila ,
Síndico.
Perafita dista de la Frontera de Fransa 18 oras
Joan
Martí Farrer. Comissionat.
Sn Agustí dista de la frontera de Franse 17 oras
Jph.
Prat. Comissionat.
Santa Maria de Olo dista de la frontera de Fransia 22
oras
Ysidro Vila desa. Comisionat.
St. Martí del Bas dista de la
frontera de Francia 18 oras
Antoni Almató. Comissionat.
Se ha de remetrer copia de la
del Sor. Alcalde a San Agustí.
No obstante de las muchas
ordenes que se han pasado de los Pueblos de este partido, para que las relevas
de los Paysanos, que sirven en la Frontera de este Corregimto. Se executen de
treinta, en treinta dia, se experimenta, que muchos de ellos no han cuidado de
ponerlo en practica, siguiéndose de esto, perjuicio a los intereses del Rey,
con las frequentes subidas y bajadas: por lo que mando â todos los Pueblos de
este canton, que interin, que separan las ordenes de poner fijos los 487
hombres y tener prontos los 97 de reten, que cupieron â este Partido, remitan
dichas relevas por el tiempo de treinta días, sin contar los de hida y vuelta,
en inteligencia de que de lo contrario no se les pagará subidas ni bajadas, a
cuyo fin passo la correspondiente orden al Comandante Caxero de Bagá.
Para tomar las providencias convenientes y evitar
desordenes, me conviene saber las cantidades, que les han hecho pagar en la
caxa de Bagá â varias relevas de los Pueblos de este Canton, por rason de
algunos Pasaportes ô
Drechos impuestos sin noticia, ni consentimiento mios de
lo que me darán puntual noticia con la mayor brevedad.
Cuya
Orden harán Vml. Circular â los Pueblos de este Canton, y a fin de que no
puedan alegar ingnorancia, deberán firmarse todas las Justicias al pie de esta,
devolviéndomela por medio de esta Junta.
D(ios)
G(uarde) â Vml. M(uchos) a(ños) Manresa y Dbre. 27 de 1794.
Domingo
de Jobar
Sres de la Junta particular de Sn. Felio Sacerra. Canton
5º.
El corregiment de Manresa estava dividit en cinc cantons. El cantó primer amb el centre a Manresa, el cantó segon tenia el centre a Navarcles, el tercer a Moià, el quart a Sallent i el cinquè a Sant Feliu Sasserra.
El cantó núm. 5 tenia el centre a Sant Feliu i el formaven les poblacions següents:
El corregiment de Manresa estava dividit en cinc cantons. El cantó primer amb el centre a Manresa, el cantó segon tenia el centre a Navarcles, el tercer a Moià, el quart a Sallent i el cinquè a Sant Feliu Sasserra.
El cantó núm. 5 tenia el centre a Sant Feliu i el formaven les poblacions següents:
Sant Feliu Sasserra (155 cases), Sant Joan d'Oló (19 cases), Oló (99
cases), Olost (154 cases), Perafita (97 cases) Sant Agustí de Lluçanès (23
cases), Sant Martí d'Albars (30 cases), Salselles (30 cases), Lluçà (53 cases),
Prats de Lluçanès (80 cases), Sant Martí de Merlès (16 cases), Pinós (19
cases), Gaià (30 cases) i Castelladral (18 cases). En total 823 cases.
Una visió de la guerra ens la dóna Josep Arnaus, pagès de Sant Feliu Sasserra en un llibre de notes. Els llibres de notes, a l'igual que els llibres de comptes, les cròniques, les memòries, dietaris, autobiografies, etc. mostren les memòries personals, els resums de fets viscuts pels seus autors i són una font de primer ordre per estudiar una època determinada.
Nota de lo que passà en lo 1793 y 94 y fins a la fi que són
los treballs més grosos que se an vist los que són al món.
En lo any 1793 a 3 de mayx se varen ave de fer Conboys per
anà ha portà provisió al Cam que teníam parat per gonyà lo castell de Bella Garda
[1]y
lo gonyarem a forsa de Armas y se gonyà al mes de Juliol.
Lo general que teníam era Ricardos,[2]
que no va fe altra funció y murí ha Madrit
de un xaco del mateix Rey y lo que és sert que de cop de balas. No va
perdre gaire gen però la feu perde de fam se pot dir tota la tropa y se
suspitava molt que era tan gavayx com ells.
En lo any 1794 en lo mes de abril nos arriba general nou y
era lo comta de Lunión[3]
y era lome més estimat de tots los paisans. Per no aver sentit a dir se li agés
esprimentat cap falsedat contra la Espanya ni contra los catalans. Al fin totom
lo alababa molt y se veyé ab las sebas prevensions.
Però fou tanta la sua fortuna que loego que fou arribat al
Cam que teníem parat al Boló[4]
que tots que al avian vist deyen era ynpusible al gonyar-lo los gavayxsla y
prengueren al cap de dos dies de ser-i
la y prengueren y bon goyx que ell pugés escapar y tot se atribuyí a la
malísia de alguns que pretenian ser generals y aquells per fer-li aquexa donaran
pas als francesos y se’n passaran molts ab ells lo que tots los dies són més de
la Semleya (?) que los de Fransa y per eyxò penso que a no trigà serm tots
gavayxs. Lo que déu no ho permeti. Antas nos permeti lo murí ab amistat sua.
Y en no ser que los matexos
paisans nos puguessem defensà estem tots perduts nosaltres y los béns.
Ytem. En lo mes de setembre en lo dia 19 vax avé de anà ha
fer sentinella al Coll del Pal[5]
y no vàrem veure cap gavayx en tot lo
tems que y vàrem està, gràcies a déu.
Era lo any 93.
Ytem. En lo mesde abril de 1793 feram anà una mula als
conboys que aveliada velia en pèl 19 doplas[6]
y los gornimens 2 y la cobrarem ab lo que se avia de pagà de mols gastos.
Yem. En lo tems de la
guerra quada dia passavan ordes y moltes encara que se volguesen obeyí no se
pudia perquè quant se avia determinat fer lo que manavan ja en venia una altra
que ho capgirava tot y no posaven pas anobeyí sinó pena de la vida que tothom
té per pagà.
En lo any 93 lo Rey demanà graciosament que se fessen soldats
y ha St. Feliu se’n feran dos. Lo para los promaté per tres anys de segida 2
passetas cada mes y era lo que pagava més de tots. Lo rectó y los capellans no
donaren res.
Dia 12 juny de 1794 los gavayxs varen entrà ha Ripoll y luego se axeca sumaten. Tots los
corregiments, Manresa, Vich, Berga y altres peratges . De St. Feliu nos
arrencàrem 56 y nos hapusentàrem demun
de Porta Veya y nos y estarem 6 dias esperan lo avís per anar-los a
envestir y mai ningú no·n va dir res ne conegeran ningú per amo fins que los
gavaixs foren fora de Ripoll y en sen fora
passà lo general que era Loquendo y lo gubernadó de Vich y nos diguera
que·ns si acostessin quan no perillàvem de veuren cap nosaltres anàrem fins a
Ripoll y verrem que los gavayx ja eran fora dos dies. Avia determinaren tots
los poples de Lusanès de tornan-se’n perquè veyen no se’n acabaria res de encalsar-los que ja
ne(?) asseguranvan enran a Fransa.
En ex sumaten me alegiren a mi y al Euras pr comendar perquè
jo no vas voler estar comandat de ningú però costa lo comandà gen de vila y de
poch més ho menos y mal contents de altre part, però val més comandà boyxchs
que no pas que boyxs comandin.
Per mantení eyx somaten ho pagaran los més richs més que
ningú y nosaltres més que cap.
Ytem. En lo dia 7 de juliol se apuntaren 15 poplas a san
Feliu perquè San Feliu era cap de cantó, per allegí conmisionats y se allegí lo
Grau de Prats y lo Vall de Vilaramó y per síndich o Caxe me alegiran ha
mi.Ytem. En lo dia 8 de desembre de 1794 se tingué una junta per feer un fondo
per mantení un somatèn en cas se agés manasté.
Nosaltres promaterem 2 qs de blat déu vulla no se age manasté . Per part
de ex somaten allegiran lo Rafelet Euras lo que ell ho desitjava . Molt li
promateran 4 passetas cada dia y de
allegir-lo ho feran los conmisionats del cantó. Y tot esò provenia del dia 18
de setembre de aver de entregà lo Castell de Bella garda.
Y de matà lo comta del ýnion y de entregà la plasa de St.
Farnando de Figueras que tots ho pagaren, lo Castell de Figueras lo entregà lo
Marquès de las Amarillas lo que sempre se avia dit no era res de Bo y lo comta
del Unión lo mataran los nostres que se digué lo tenian ha preufet de mata·l y
era perquè ell era bo y los dolents no podian obrà.
La
traïdoria se descobrí luego que fou entregat lo Castell de Figueras que lo
general Vivas se’n tingué po y anà ha Rosas y regonaxé los canons y los trobà
tots caregats de pólvora y fora y ell y posà matralla y en matà mols.
Nota de lo que ha pagat la casa del Prat per mantení lo
Cordó a Montanya en lo temps que Joan Munget y va està en lo any 1793 y 94.
Entretot puja 14₤ 19 £ ʅ
Los mosos que ha St. Feliu prengueren per soldats en lo any
1793 que lo Rey ho demanava graciosamen eran Manuel Soler y Nofra Tarradas. Los
prengueren ha Manresa prometen-los mija paseta cada dia ha cada un per lo espay
de 3 anys lo pare los promaté 2 pasetas cada mes per lo espay dels 3 anys si
vivian y Manuel Solé luego lo mataran lo
que no se deu pagar quan demanaran los dinés y la seva paga per tots dos alguns
mesos y després les ho suspengueren. Però ab lo tems ja ho demanaran.
Ytem. En lo dia
15 de jané de 1795 se tractà ab lo general a Girona que era Urutia y tot
Catalunya que se desnunciaria tota la gen per veure la que y avia a Catalunyia
per veure si se poria defensà o no. Se tracta que Catalunya posarian 20 mil
omas, Aragó 20 mil y València 20 mil y fora tots los castellans de Espanya que
tots y són traydós y altre tans de reserva per un somatén si convé. Estos los
volen tots voluntaris y los donan de sou 11£ ʅ Cada dia y lo Pre del rey y se·n trovan prou bundància se·n
llistaran 5 de St. Feliu y penso se’n lliureran més.
Per pagar estos soldats vindrà un nou repartimen que per exò
volan saber la gen que y ha y totas las rendas que y ha per tot, però feyna
tindran
Cada dia y lo Pre del rey y se·n trovan prou bundància se·n
llistaran 5 de St. Feliu y penso se’n lliureran més.
Per pagar estos soldats vindrà un nou repartimen que per exò
volan saber la gen que y ha y totas las rendas que y ha per tot, però feyna
tindran
Dia 15 de Mars de 1795. Se va posà en exsacusió lo cobrà lo
valor de las mulas que han fet anà a St. Feliu als conboys, y se determina
desta manera ab junta. Primerament tots pagaran una tersa de Catastro y
desprenses quy qunysi(?) animal gros que paguin 2 duros y los que cryin burro 2
pasetes.
Nosaltres nos ha costat entra tor 32£ 13 ls y ho vas pagà
jo, Joseph Arnaus, pagès.
Y és dir per la tersa del Catastro 17£ 18 6ϕ 6
Per tres mules que
teníam 11£ 5ϕ
Per lo personal del
Para 15ϕ
Per lo meu 8ϕ
4
Per lo del xisquet,
moso 8ϕ 4
Per lo de Pasqual
Lladó, moso 8ϕ 4
Per dos buros que
teníam 1£
10ϕ
Suma totes 32£ 13ϕ 6
Dia 25 de Mars de 1795 vingué orda de Manresa per fer
miquelets nous. Ha St. Feliu nos ne tocan 36 y ne anem fen alguns.
En los dia 18 Abril de dit any tornà a venir orda que dins 3
dias aguésem complert los miquelets pena de sen lliures y ales oras ne teníem
18 de fets.
[1]El
castell de Bellaguarda és una fortalesa al coll de Panissars, punt estratègic que
separa el Vallespir de l'Alt Empordà, i que es va lliurar a França en el
Tractat dels Pirineus, un cop acabada la Guerra dels Trenta Anys. Al
començament de la Guerra Gran (1793) va ser conquerit per les tropes del
general Ricardos les quals el mantingueren fins al 17 de setembre de 1794,
després de resistir 134 dies de setge.
[2]Antonio
Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz (Barbastre, 1727 - Madrid 1794) Quan Espanya va declarar la guerra a la República francesa després de l'execució de Lluís XIV, va ser nomenat Capità General de Catalunya. Amb aquest càrrec va comandar l'exèrcit que va envair el Rosselló durant la Guerra Gran. Entre abril i setembre del 1793 va conquerir Arles i la vall del riu Tec. Va vèncer els francesos en les batalles del Mas Deu i de Trullars i va conquerir l'alt del Panissars i el castell de la Bellaguarda. Per manca de mitjans retirà les tropes i viatjà a Madrid per demanar suport. Morí en aquesta ciutat l'any 1794.
[3]Luis
Firmin de Carvajal, (Lima (Perú), 1752 -
Sant Llorenç de la Muga, 20 de novembre de 1794) . Carles III d'Espanya li va
concedir el títol Conde de la Union. Governador del Castell de Sant Ferran de
Figueres, va participar en la Guerra Gran. Després de la mort del general
Antonio Ricardos va ser nomenat general en cap de l'exèrcit de Catalunya per la
campanya de 1794. Durant la Batalla del
Roure, una unitat de cavalleria espanyola rebel·lada li va disparar i morí en
l’acció.
[4]Municipi
del Rosselló. El 1794, durant la Guerra Gran tingué lloc la batalla del Voló entre les tropes espanyoles comandades pel general Ricardos i les franceses que estaven a les ordres del general Jacques François Dugommier. La batalla acabà amb victòria francesa.
[5]El
Coll de Pal, a Bagà, fa de divisió natural entre les comarques del Berguedà i
la Baixa Cerdanya.
[6]La
dobla era una moneda utilitzada pels almohades i introduïda després en el
sistema monetari castellà.
