FRA VICENT FERRER; RETALLS D'UNA VIDA.

FRA VICENT FERRER.  (València, 1350-Gwened (Vannes),1419)

Retalls d'una vida.

 

Sant Vicent. Festa dels fadrins. Nules

Església parroquial. Nules

Festa de Sant Vicent. Nules

                                                                                          

Vicent Ferrer va nàixer a València el 23 de gener de l’any 1350. Als 17 anys ingressà al convent dels dominicans. Estudià a València, Barcelona Lleida i Tolosa de Llenguadoc.

Un dels miracles atribuït a Sant Vicent

Cap als 30 anys, afavorit pel cardenal Pere de Luna, prengué partit a favor del papa d’Avinyó Climent VII, a l’època del Cisma d’Occident. Quan Pere de Luna va ser elegit papa a Avinyó (setembre de 1394) fra Vicent s’incorporà a la cúria de Benet XIII.

Segons una carta que Vicent Ferrer envià a Benet XIII, el 3 d’octubre de 1398, greument malalt, tingué una visió on se li aparegueren sant Domènec i sant Francesc agenollats davant de Jesús. Jesús li tocà la galta, el curà i li recomanà d’anar a predicar pel món l’exemple d’aquests dos sants, abans de la vinguda de l’Anticrist. Un any després abandonà la cort pontifícia i es lliurà a la tasca de missioner.

Des de 1399 fins al 1412 predicà pel Delfinat, Savoia, Llombardia, Montferrat, Piemont, Suïssa, voltants de Lió i de Gènova, Flandes, Galícia, Sevilla, Toledo, el País Basc, Catalunya, València, Múrcia i Castella.

Vicent Ferrer, teòleg, taumaturg, era seguit sempre per un important nombre de fidels (“la companyia”) que el seguien en els seus llargs viatges. Alguns el seguien un temps, però un grup de cent cinquanta a tres-centes persones l’acompanyaven sempre. Vivien de la caritat i a la nit feien processons en les quals s’assotaven i cridaven “Misericòrdia”.

Bernat Metge, com a secretari reial, en nom del rei, descriu l’estada del frare dominicà a Barcelona:

“Maestre Vicent és ací, on ha ja estat bé per sis setmanes, e diu missa alta e preïca fort meravellosament cascun jorn, en què ha contínuament de set mil mil en vuit mil persones; e ha preïcat e fet l’ofici ací en la Seu denant nós, e cantant ensems ab tota la gent que hi era, la Salve Regina a altes veus; e ha seguida la processó per la Ciutat, la qual és estada fort devota, solemne e bella, en què havia de vint-e-cinc mil persones ensús qui la seguien. E no sap hom que jamai en Barchinona se faés processó que per tanta gent fos seguida ne tan devotament acompanyada”.

Una altra visió de la popularitat de fra Vicent ens la dóna el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim:

Del mestre Vicent Ferrer; com entrà en València. En lo dit anys de 1410, a 23 de juny, vespra de sent Joan, entrà en València lo reverend mestre Vicent Ferrer, frare del monestir  de Sent Domingo, lo qual se dia legat a latere Christi; e lo dia de sent Joan sermonà en lo mercat de València, a les espatles de la església de Sent Joan. E tots jorns lo dit mestre dia missa cantada, ab moltes llàgrimes; e aprés missa, sermonejava, e los seus sermons eren de tanta gràcia que totes generacions de gents l’entenien. E contínuament lo seguien més de tres-centes persones entre hòmens e dones, on havia molts preveres e hòmens graduats e de ciència. E lo dit mestre Vicent era natural de la ciutat de València. E aturà en València fins a 26 d’agost del dit any.

El pare Vicent i Francesc Eiximenis

Segons la tradició es va produir una anècdota entre Vicent Ferrer i el franciscà Francesc Eiximenis. Quan el franciscà va veure el gran seguici que portava al darrere el pare Vicent, Eiximenis li va preguntar “frare Vicent, què fa la bufa? (vanitat). El dominicà contestà: “La bufa va i ve, però no es deté”

Intents de pau entre els Centelles i els Vilaragut

Fra Vicent va trobar una ciutat de València amb problemes, la lluita entre els Centelles i els Vilaragut i la successió del rei mort sense descendència.

A finals del 1412, uns mesos després de la resolució del Compromís de Casp, fra Vicent torna a València, sol·licitat pels Jurats de la ciutat per pacificar nous aldarulls que es produïen entre els Centelles i els Vilaragut. El motiu de les noves disputes era el resultat del Compromís de Casp. El pare Vicent predicà a València tota la Quaresma d’aquell any. A finals d’abril sant Vicent abandonà la capital del Regne.

Plaça de Nules

Una vegada abandonada la ciutat de València, Vicent Ferrer va continuar predicant per terres de la Plana, els Ports i el Maestrat.

Morella

 Influí directament en la sort de corones reials i de tiares pontifícies. Fou cridat per molts pobles i ciutats per resoldre els seus problemes. Un exemple el tenim a la ciutat de Vic:

La ciutat estava dividida entre dues jurisdiccions des del segle XII. Per una part hi havia la part del Bisbat, la qual posteriorment va formar part de la jurisdicció reial i per una altra banda la que pertanyia a la família Montcada i que després va dependre de la família Foix.

Vicent Ferrer va arribar a Vic al maig de 1409 i tot seguit predicà a la ciutat. El punt culminant de la seva predicació es produí el dia 31 de maig a la plaça del Mercadal, davant d’unes deu mil persones. El resultat fou immediat, l’endemà se signà una concòrdia entre les parts enfrontades.

Plaça Major. Vic

Una capelleta del sant, situada a la balconada des d’on segons la tradició predicà fra Vicent, recorda aquests fets. L’acompanya una làpida que diu:

TIMETEU DEUM

DIVENDRES TRENTA HU MAIG

ANY MILQUATRECENTS Y NOU

AQUEST MERCADAL CONCLOU

QUE EN EL PREDICÁ AB DESPAIG

SANT VICENS FERRER QUE MOU

DIAG. C. XVII IN VITA S.

El Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim descriu els darrers dies de la vida del frare Vicent:

En lo any de 1418, a 5 d’abril, fonc en la ciutat de Vannes, en terra del duc de Bretània, e en la dita ciutat morí e trespassà d’esta vida present lo dit mestre Vicent. E lo duc lo tenc en molt gran estima e veneració en vida e en mort.

Porta de Sant Vicent.Gwened (Vannes)

Sant Vicent als carrers de Gwened

Catedral de Gwened

Imatges de la vida de Sant Vicent. Catedral de Sant Pere. Gwened

Sant Vicent. Reliquiari

Reliquiari de Sant Vicent. Catedral de Gwened.

Porta de sant Vicent. Gwened

Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim:

En lo any 145, a 29 de juny, dia de sent Pere e de sent Pau, fonc canonitzat lo gloriós sant, sent Vicent Ferrer,  en la dita ciutat de Vannes on fonc lo cardenal de Avinyó, legat, e foren set bisbes més...

Calixt III va canonitzar Sant Vicent Ferrer

Ressuscitaren.En lo dit dia que fonc canonitzat foren fets molts miracles. Lo seu cos e hàbit e capa fonc trobat així net e sencer com lo dia que fonc soterrat. E fent lo ofici e solemnitat de la missa, tenint lo cos devant l’altar, li foren mès dos hòmens morts davall la capa e, ans que la missa fos acabada, foren ressuscitats e tornats de mort a vida, e açò present tota la multitud de les gents. E un parent del duc, qui era llebrós, de continent que hac tocat lo cos del sant gloriós, fonc sanat e guarit; e un orb a natura cobrà la vista, e molts altres miracles que foren fets per lo sant beneït aquell dia de la sua canonització, que fon cosa de gran admiració.