HISTÒRIA I SOCIETAT


"la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys que sol un jonc hi romandrà.»


Història, vida i costums de la vila de Sant Feliu Sasserra i d'altres indrets de la Catalunya Central.

diumenge, 23 de febrer del 2014

JOSEP TORRAS I BAGES I SANT FELIU SASSERRA


Josep Torras i Bages  (Les Cabanyes, Alt Penedès 1846 - Vic, 1916)  Bisbe de Vic i representant del catalanisme catòlic. Va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa (1892) , com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. Entre les seves obres destaca  La tradició catalana, rèplica de caire conservador a l’obra de Valentí Almirall Lo catalanisme. Mantingué una estreta relació epistolar[1] amb familiars i coneguts, intel·lectuals i autoritats eclèsiastiques i civils.       En el seu epistolari apareix  Sant Feliu Sasserra per dos motius: la beatificació de Pere Almató i la correspondència que mantingué amb les germanes Mercè i Dolors Vilaclara. Reproduïm fragments d’aquestes cartes i unes fotografies, conservades a l’Arxiu Comarcal de Manresa, de gran valor perquè són testimoni de la celebració de la beatificació a la nostra vila el dia 26 d’agost de 1906.
L’any 1900 Torras i Bages fa referència a l’altar privilegiat de la capella fonda de Sant Feliu i a l’escola de monges:
            ...” per a obtenir lo privilegi d’altar privilegiat perpètuo faça lo favor de dir-me lo que encara que ja em sembla que sé, vull saber-ho amb major precisió o exactitud. 1º la capella fonda la pagà lo Pare de V.V. (a.c.s.)? 2º Ell i V.V. hi han fundat una llàntia cada u, és a dir una ell i una V.V. 3º ¿Hi ha alguna altra fundació de V.V. o d’ell?
... Si han fet alguna altra generositat envers la capella de St. Feliu també ho diran.”[2]           
“Los agraesc que pensen en l’escola de monges de S. Feliu, i de que continuen fent bé a aquell poble tan afavorit del Pare de V.V. i per V.V. Lo fer bé és lo únic sòlid que hi ha en aquest món de mentida i d’il·lusió.”[3]

Cal destacar dues cartes escrites pel bisbe a Sant Feliu. La primera, redactada l’any 1901, ve datada a la casa dels Vilaclara:
“Des d’aquesta simpàtica casa a on sota les formes noves se guarden los antics i exquisits sentiments, me complasc en escriure’ls quatre ratlles, fent a V.V. participants d’aquestes poques hores passades en la Casa Vilaclara de Sant Feliu Sasserra, en la qual l’element jove, eco de les generacions present i de la passada, guarda los principis d’amor i de respecte a lo que l’home deu amar i respectar.”[4]
La segona, de l’any 1906, va dirigida a Dolors Vilaclara:
“Apreciada Dolors: des de S. Feliu i al sortir de dir missa en la capella del S.S. Sagrament abans de sortir cap a Santa Eulàlia li vull posar quatre ratlles...                                                    
... Aquella capella és un monument de pietat i els fiels cristians sempre tindran allà un foco de devoció i d’amor a Jesucrist.”[5]
De la correspondència de Torras i Bages cal destacar les referències que fa al procés de beatificació de Pere Almató: Merceneta: agraesc molt i molt la fotografia del V. Martri Almató i lo aprofitaré per posar-lo en lloc vist...            ... Respecte del V.  Almató estic esperant de Roma los documents necessaris per a fer aquí un petit procés “non cultu” que m’escrigué lo soci del General dominicà que enviarien. Me penso que no es tardarà la beatificació del company del Pare de V.V.”[6]  “Suposo que el seu germà haurà rebut i firmat una “carta postulatòria” suplicant la declaració de martiri del P. Almató. Me sembla que s’alegrarien tots V.V. de prendre part en la glorificació del Màrtir paisà.”[7]  “No sé si els só dit que per persona enterada só sabut que la causa del P. Almató reeixirà sens tardar gaire” [8]

    El 5 de maig de 1906, de Visita Pastoral, des de Santa Maria d’Horta, escriu a Joan Maragall:
...avui, dia de Sant Agustí, sortint de l’afrau on nasqué i passà la infància lo màrtir Pere Almató (la criada de casa seva encara viu), li vull posar quatre ratlles, a V., amic dels Sants, per a dir-li si vol venir a Roma a veure la solemne beatificació d’uns màrtirs de Jesucrist. Jo hi vaig perquè es tracta d’un diocesà meu.
 La beatificació se celebrà a Roma el dia 20 de maig de 1906. Aquell mateix dia Torras i Bages escriu a Jaume Serra:
...hoy al volver del Vaticano de celebrar la solemne beatificación del Beato Pedro Almató, con sus compañeros mártires me han entregado el telegrama de V. ...              ... Delante de las imágenes de los nuevos beatos cuando han aparecido radiantes de luz encima de la Cátedra de San Pedro he pedido fervorosamente la intercesión de nuestro beato en favor de sus paisanos, del Clero y del pueblo de la Diócesis de Vic.
La vila de Sant Feliu Sasserra celebrà la beatificació els dies 24, 25 i 26 d’agost del mateix any:
...El 24, 25 i 26 habrà un solemne Triduo en San Feliu Sasserra, con motivo de la beatificación de su hijo el B. Pedro Almató y debo celebrar de Pontifical...
Lo diumenge, dia 26, si Déu vol, celebraré de Pontifical a Sant Feliu Sasserra en lo Tridu del B. Almató, i el dilluns següent 27, sortiré de dit poble a la tarda i V. Farà que a Artés hi hagi un carruatge per portar-me a Manresa[9]




[1]  Epistolari de Josep Torras i Bages. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1994-1998
[2]  A Mercè Vilaclara. Vic, 25 de febrer de 1900
[3]  A Mercè Vilaclara. Vic, 15 de juny de 1900
[4]  A Dolors i Mercè Vilaclara. Sant Feliu Sasserra, 4 de setembre de 1901
[5]  A Dolors Vilaclara. Sant Feliu Sasserra, 23 d’abril de 1906
[6]  A Mercè Vilaclara. Vic, 13 de febrer de 1903
[7]  A Dolors Vilaclara. Vic, 19 de març de 1902
[8]  A mercè Vilaclara. Vic, 15 d’abril de 1902
[9] A l’Arxipreste de Manresa, 12 d’agost de 1906

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada