HISTÒRIA I SOCIETAT


"la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys que sol un jonc hi romandrà.»


Història, vida i costums de la vila de Sant Feliu Sasserra i d'altres indrets de la Catalunya Central.

dimarts, 22 d’abril del 2014

JOSEP VILA I AUBALS (1833-1909)


Josep Vila i Aubals (1833-1909)




Apartar-se del mal i practicar el bé; buscar la pau i unir-se ab Déu, és el gran fet de l’home en esta vida.
Josep Vila i Aubals. Sant Feliu Sasserra. 20 d’agost de 1908.

Qui fou aquest mestre, aquest personatge que avui, cent anys després de la seva mort recordem?
Josep Vila i Aubals va néixer a l’Estany, on fou batejat el dia 15 d’octubre de 1833. Els seus pares, Josep Vila i Llussià i Francesca Aubals, es van establir a Sant Feliu Sasserra
Va tenir una bona formació religiosa (segurament va estudiar al seminari de Girona) i humanística. Obtingué el títol de magisteri als vint-i-cinc anys (1858) i l’any següent, el 3 de febrer, fou nomenat mestre de l’escola pública de nens de Sant Feliu Sasserra. La Junta Local d’Ensenyament li’n donà possessió el
10 de febrer de 1859.
Home profundament religiós, conservador, meticulós, ens ha deixat una gran quantitat de manuscrits; qualsevol tros de paper, per petit que fos li servia per anotar tot allò que volia recordar o que volia transmetre.
D’aquests manuscrits cal remarcar els que tenen temàtica pedagògica, religiosa, social, familiar i personal. En aquest escrit destacarem només alguns dels seus autògrafs que tracten temes socials i pedagògics.

Escrits de temàtica social

Són nombrosos els escrits de Josep Vila que tracten sobre la societat de l’època:
El 21 d’octubre de 1894 fa referència al missatge dels bisbes espanyols al rei:


los prelados reunidos dan a V.M. público testimonio de fiel sumisión, respeto y consideración. Se complacen en secundar las expresiones del venerado Papa, elogiando vuestra piedad, virtudes y relevantes dotes de gobierno que no pueden ser empañadas por maliciosas insinuaciones, y hacen votos al cielo en demanda de prosperidades y benediciones para la nación española.
El 12 d’octubre de 1898 diu: “He leido de si la guerra actual nos costaba una masa de oro de treintaisiete mil quintares.
En els seus escrits comenta els fets que esdevingueren a Barcelona el 17 de febrer de 1902 quan es declarà una vaga general en què hi participen més de 100.000 obrers per demanar la jornada de 8 hores. El dia 17 es produiren enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestants. El govern respongué amb l’estat de guerra, el tancament de les societats obreres i l’empresonament de més de 300 dirigents sindicals. El dia 24 els treballadors tornaren a la feina.

De tarannà catalanista i conservador, Josep Vila veu el problema en els governs de Madrid que actuen sempre des d’un punt de vista centralista i uniformista. Romanones decretà que l’ensenyament de la doctrina s’havia de fer en castellà. Davant d’aquest abús de poder, Josep Vila, treu del Cu-cut del 4 de desembre de 1902 el comentari següent:
Qui xerra sempre a tot drap. Qui tot vol fer-ho e res sap, cau en terra, es trenque’l cap o’l fan ministre”.
Un altre polític espanyol que mereix els seu comentari és Lerroux a qui anomena “gusano de carronya”.
Les relacions entre Catalunya i Espanya ja eren tenses en aquell moment. En un dels papers del mestre hi trobem:
Pastanagas!
Oy que qualsevol diria que’ls polítics de Madrid s’empenyan en fer-se odiosos a la gent d’aquest país? El decret de Romanones em guardarà de mentir”.

Parla de Joaquim Miquel Artal, autor de l’atemptat a Maura1, com a un barceloní, criat al carrer Ample, número 35 i que fins aquell moment havia semblat un noi tímid i de bona conducta.
També ens explica la intervenció a la cambra espanyola de Puig i Cadafalch, l’any 1907 on narra el conte del pastor condemnat a mort qui amb la seva flauta va evitar la mort fent ballar a tots.
nosaltres tenim la flauta que és l’esperit regionalista del país. Indiferent en la forma gobernant, desitjós de traballar y ferm propòsit de lograr lo que’s demana. May ens ajaurem a mans de Morfeo o sia de dormir, impropi del poble català”.
L’any 1908 mor Salmerón autor de la frase “la cura de l’ànima deu passar del sacerdot, ministre de la fe, al mestre d’escola, ministre de la rahó”. El citat estadista ha mort a Pau.( Setembre del 1908)
Un altre aspecte social que no descuida és tot allò que fa referència a la vila de Sant Feliu Sasserra;
Des de l’any 60 al 96 hi ha hagut les alteracions següents:
Rectors 2 de morts i 2 de vius Total 4
Vicaris 4 16 20
Beneficiats 6 3 9
Alcaldes 8 4 12
Jutges 6 4 10
Farmacèutics 1 2 3
Metges 4 9 13
Secretaris 3 5 8
Mestres (dones) 4 prop. 2 interines 6
Mestres (homes) 1 prop. 1 interí 2
(Sant Feliu Sasserra 10 de novembre de 1894)

Escrits de temàtica pedagògica


Des del 1859 exerceix de mestre a Sant Feliu Sasserra. És un mestre que està al corrent de les noves tècniques pedagògiques que s’estan introduint a l’escola catalana del seu temps i que es difon en diaris i revistes. El Monitor el posa al dia d’articles, disposicions i novetats.
Cal destacar la relació de Josep Vila amb Agustí Rius, sabadellenc i un dels precursors més ferms de la renovació educativa que va sorgir amb força a Catalunya a l’inici del segle XX. Rius defensa que hi ha una pedagogia de tradició catalana a partir de les figures de Ramon Llull, Lluís Vives, Baldiri Rexach i Jaume Balmes.
Josep Vila segueix aquesta pedagogia catalana, basada en principis que continuen vàlids en la pedagogia actual: metodologia activa, formació de la personalitat moral, educació física i higiene, ensenyament en català i del català i atenció a les dificultats d’aprenentatge.
Diu Agustí Rius:”Salvo, pues, el debido acatamiento a lo que está ordenado, sostengo que es rémora de la pública educación y un absurdo que la ciencia pedagógica condena el pensar o disponer que se eduque a los niños hablándoles o haciéndoles hablar una lengua para ellos desconocida” (El clamor del Magisterio, 1886)


La relació entre Agustí Rius i Josep Vila la tenim documentada des de l’any 1885. Josep Vila li escriu el 12 d’agost i li explica els problemes que hi havia a Sant Feliu amb una mestra. L’any 1861 Rius va escriure una carta al mestre de Sant Feliu, datada el 15 de maig, on parla de l’escola superior que obrirà a Sabadell, l’informa que està imprimint uns cartells i un llibre de lectura i li envia un programa perquè prepari i es presenti a les oposicions.
Josep Vila utilitzà a l’escola llibres de lectura d’Agustí Rius com ho demostra una factura del 21 de novembre de 1871 on consten 12 llibres de lectura Rius. La relació personal va ser important. Rius vingué a Sant Feliu i Josep Vila també s’estatjà amb la família Rius. Una carta del rector de Sant Feliu Francesc Xavier Albó ens ho constata: “mis saludos al Sr. Rius y família ...” (1 de juliol de 1894) D’altres cartes van datades els anys 1905 a l’igual que una nota que escriu Josep Vila: “Agustí Rius en l’Acadèmia Pedagògica Catalana del carrer del Paradís, 10 y 30 Abril 905, ha desarrolat el tema de que ha de procurar-se que l’ensenyança catalana en siga pedagògica y educativa”.
La inquietud per traslladar correctament els coneixements als seus alumnes el porta a preparar tot un seguit de fulls il·lustrats que poden facilitar l’aprenentatge dels deixebles. Conservem una vintena de fulls que tracten de geografia, matemàtiques i llengua.
L’aritmètica, les operacions matemàtiques, els nombres fraccionaris, el sistema decimal, les mesures, els problemes d’interès... tot és presentat de manera pulcra i entenedora.
El lèxic castellà l’ensenya a partir de les formes catalanes:
Com diem de la ma? La mano. Dels dits? Los dedos. De aquest gros? El pulgar. D’estos altres? Indice, mayor, anular, miñique. Del jech? La jaqueta. De l’armilla? El chaleco. Del mucado? El pañuelo. D’un ganivet? El cuchillo. D’una furquilla? Un tenedor. Del rebost? La despensa. De la comuna? La letrina...

Als 57 anys , després de 31 anys de servei, demana la jubilació per malaltia, jubilació que li concedeixen el 1r d’octubre de 1890. A partir d’aleshores intensifica la seva tasca social a favor del municipi, així consta la seva intervenció en la Confraria d’Ànimes, en la de Sant Josep i en l’Hospital de Sant Rafael. En aquest Hospital actuà com a secretari de la Junta, des del 1889, data de la fundació, fins a la seva defunció:
Acto seguido el propio Sr. Presidente hizo constar que por haber fallecido el digno Secretario-contador de la Junta, D. José Vila y Aubals debió nombrarse un vecino de la localidad para sustituirle en dicho cargo, hizo un caluroso elogio del predicho D. José Vila haciendo resaltar sus relevantes cualidades de modestia, inteligencia y amor al Hospital y Capellania que le permitieron desempeñar su referido cargo de Secretario-Contador de la Junta, desde la fundación del Hospital de San Rafael Arcangel en mil novecientos ochenta y nueve a completa satisfacción de la Villa y de los demás individuos de la Junta de que se trata, por lo que propuso que constase en acta, como así se acordço por unanimidad, el sentimiento más profundo de la Junta de Administración por tan sensible fallecimiento.

El Rdo. Sr. Vice-Presidente D. José Jané hizo presente que á raiz de la muerte de D. José Vila, en cumplimiento de acuerdos de esta Junta anteriormente recaidos, se celebró ya, un solemne Oficio funeral para el eterno descanso de dicho Señor á costa de la propia Junta de Administración.”
La mort se l’endugué, segons l’acta de defunció que es conserva a la Casa de la Vila el dia 12 de març de 1909 i consta a l’arxiu parroquial que fou enterrat el dia 14 del mateix mes.

Haud igitur rediit ad nihilum res ulla. (Res no torna al no res)
Lucreci 1, 248



1 12 d’abril de 1904

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada