Mata de jonc : CANVI DEL TIMBRE DE L'ESCUT DE LA VILA DE SANT FELIU SASSERRA.

VILA DE SANT FELIU SASSERRA

El canvi del timbre de l'escut de Sant Feliu Sasserra comunicat a l'Ajuntament el proppassat dia 6 de juliol pel Departament de Governació i Relacions Institucionals justifica que fem una petita història de l'ús de segells i escut per part de la nostra vila.

Els escuts de les poblacions apareixen a Catalunya a partir del segle XIII. Només les poblacions més importants utilitzaven escuts. Els municipis normalment utilitzaven segells, amb un senyal propi, un senyal "parlat" que indicava el nom o part del nom de la població.

Al segle XIX el ministeri espanyol de governació va ordenar que la forma dels segells havia de ser ovalada. Dues ordres del ministeri datades el 16 de juliol de 1840 i el 30 d'agost de 1876 intentaren posar ordre al desgavell existent en aquell moment. A més van demanar que tots els municipis enviessin a Madrid una imatge dels seus segells amb una explicació del senyal. Aquests fets van motivar que incorrectament s'identifiqués el senyal ovalat amb l'escut.

Al llarg del temps Sant Feliu Sasserra ha utilitzat diversos segells i sempre apareix en ells la serra com a element identificador. Podem veure'n diversos exemples:

Segle XVIII

L'any 1981 la Generalitat de Catalunya va obtenir el traspàs de la competència per oficialitzar els escuts municipals i va recomanar la utilització d'escuts caironats, molt utilitzats a l'edat mitjana als Països Catalans.

Revisem la història de l'adopció de l'escut municipal de Sant Feliu:

Amb data de 3 de juny de 1988 el Ple presidit per l'alcalde Joan Badia debat l'afer de l'escut oficial:

6.-ESCUT OFICIAL DE SANT FELIU SASSERRA.
Seguidament es donà compte de la proposta de l'Escut heràldic d'aquest municipi, que proposa la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat, en virtut del dictamen de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'estudi de l'Heraldista Sr. Armand de Fluvià.
Vista l'esmentada proposta, després d'una àmplia del·liberació i considerant que no es disposa encara per part de l'Ajuntament de les suficients dades que permetin decidir amb uns mínims criteris objectius, s'acordda deixar pendent de resolució la qüestió fins a la propera sessió.

La informació que Sant Feliu Sasserra havia de tenir el reconeixement del títol de vila la va fer el Sr. Xavier Cortada i Jordà, aleshores regidor de cultura de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès,el 2 de març de 1998.
Cortada afirma que en el memorial de concessió del títol de vila (1675-1680) es parla del municipi de Sant Feliu Sasserra i comenta que el títol de vila el tenia abans Sant Feliu (finals del segle XVI) que Prats (concedit l'any 1681).

Diu el memorial:

Porque los Jurados del termino de Llussanès, en fuerça de diferentes Privilegios à èl concedidos, y por otros titulos concedidos à los que antes eran señores de aquel termino, son señores, y tienen la jurisdicion Civil plena en dicho termino y facultat de imponer gabellas, y derechos en todos los Lugares de aquel, y disponer los alojamientos de los Soldados que se les embian, y en actos publicos preceden despues del lugarteniente de Veguer, à qualesquiera Officiales, aunque sean Vehedores, Consules, ò Conselleres de algun Lugar, ò Villa de aquel termino, y si se concediera à los del Lugar de Prats la prerogativa de tener Consules, ò Jurados, aquellos pretenderian preceder à los Jurados del termino, y sobre esto se pudieran mover questiones, y pendencias, como las huvo quando se concedio Privilegio de Villa à la de S. Feliu Sacerra (En la nota núm. 46 diu: Ens informa que la població de Sant Feliu Sasserra havia obtingut el privilegi de vila abans que Prats de Lluçanès. En altres documents d'aquest memorial es torna a parlar del privilegi de vila de Sant Feliu Sasserra atorgat per concessió reial. D'aquí que el timbre de l'escut municipal de Sant Feliu Sasserra hauria d'ésser una corona mural de vila, de més categoria que la de poble que porta en l'actualitat), sobre el preceder los Jurados del termino, à los Conselleres, ò Vehedores de aquella Villa, lo que ocasió algunas muertes, y si pudiera su Magestad (caso que sea de su REal servicio conceder à los de Prats lo que suplican) servirse de mandar poner, y expressar en el Privilegio, que los Jurados del termino de Llussanès, hayan de preceder à los Consules de Prats, para que cesse toda ocasion de questiones.

L'Ajuntament de Sant Feliu, presidit pel senyor Joan Tarrés i Obradors, el dia 2 de desembre de 1998 va enviar un escrit al Departament de Governació on afirmava: Aquest Ajuntament ha tingut coneixement que la nostra població, tal com es desprèn del memorial recuperat de l'arxiu de la Corona d'Aragó, en el qual es descriuen els processos seguits per l'atorgament de títol de Vila a la població de Prats de Lluçanès, li correspon també el mateix honor.
Per aconseguir el reconeixement del títol de vila a Sant Feliu l'Ajuntament va trametre la documentació següent:
- Certificat d'acord del Ple.
- Fragments de l'escrit del Sr. F. Xavier Cortada i Jordà.
- Fotocòpies del llibre "Lo Lluçanès. Excursions a dita Comarca".

El certificat de l'acord del Ple, amb data tres de desembre de 1998, deia:

el Ple de la Corporació, en sessió celebrada el dia 13 de novembre de 1988, va aprovar per unanimitat entre d'altres l'acord que transcric literalment:
"SOL·LICITUD AL DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ RECONEIXEMENT DE TÍTOL DE VILA".- Vista la documentació que obra en l'expedient.
Atès l'escrit del Sr. F. Xavier Cortada i Jordà, Membre del Centre d'Estudis del Lluçanès i del contingut del llibre "LO LLUÇANÈS. EXCURSIONS A DITA COMARCA del Sr. Pelegrí Casades i Gramatxes.
El Ple de l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra acorda per unanimitat:

Primer.- Sol·licitar al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya el reconeixement del títol de Vila a Sant Feliu Sasserra.

Segon.- Facultar al Sr. Joan Tarrés i Obradors Alcalde-President de l'Ajuntament per tal que realitzi tots els tràmits pertinents per tal d'aconseguir l'esmentat reconeixement.

Des del Departament de Governació, el director general d'Administració Local, el senyor Joan Raventós i Pujadó, el dia 16 de desembre de 1998 responia:

Faig referència al vostre escrit del proppassat dia 2 de desembre, en què sol·liciteu que el Departament de Governació reconegui el títol de vila a Sant Feliu Sasserra.

Respecte d'això, us informo que el Departament de Governació no atorga ni reconeix aquesta classe de títols, sinó que són directament atribuïts per la llei en funció del nombre d'habitants que té cada municipi. Així, l'article 33 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, estableix que els municipis poden anteposar al seu nom el títol de vila si tenen més de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen més de vint mil; només afegeix que la decisió sigui acordada per l'Ajuntament respectiu i que se'n doni compte al Departament de Governació.

No obstant això, el segon paràgraf del precepte esmentat adverteix que tots els municipis, inclosos els que no arribin a aquest límit de població, continuen mantenint tots els títols i els honors que els hagin estat reconeguts. Així, qualsevol concessió històrica (reial, eclesiàstica, etc.) de títols o honors realitzada en el passat pot emprar-se si aquest és el desig de l'ajuntament.

De la documentació que adjunteu es desprèn que Sant Feliu Sasserra hauria obtingut el títol de vila, per la qual cosa, una vegada trobeu la corresponent carta de concessió reial en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el vostre Ajuntament podrà fer servir aquell títol. En aquest cas haureu de donar compte a aquesta Direcció General, ja que la corona que timbra l'escut del vostre municipi s'hauria de modificar en correspondre-li cinc torres.

En no disposar del document de concessió reial el tema quedà aparcat.
El 28 de setembre de 1990 el Ple ordinari de la corporació municipal tractà el dictamen d'aprovació de l'escut heràldic:

Vist l'expedient per a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de Sant Feliu Sasserra.
Atès queel Ple de l'Ajuntament en la sessió celebrada el 12 de març de 1985, sol·licità a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya l'estudi del possible escut oficial.
Vistos, l'informe emès pel senyor Armand de Fluvià i Escorsa, conseller heràldic, assessor de l'Arxiu Nacional de Catalunya i President de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia i l'informe emès per l'Institut d'Estudis Catalans, tramesos per la Direcció General d'Administració Local, que consten en l'expedient.
Atès que durant el termini d'informació, al qual s'ha sotmès l'expedient, no s'ha formulat cap observació ni suggeriment,
Vist el que disposen els articles 29, 30, 35 i 37 de la llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, el Ple de l'Ajuntament acorda:

Primer.- Dar la conformitat a l'informe emès pel Sr. Armand de Fluvià i Escorsa i a l'informe de l'Institut d'Estudis Catalans i aprovar l'escut heràldic d'aquest municipi que proposen i que queda organitzat de la manera següent:
Escut caironat: d'atzur, una serra d'or amb la fulla d'argent; el peu d'or, quatre pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Segon.- Trametre certificació del present acord, juntament amb els informes esmentats, al Departament de Governació de la Generalitat.
L'anterior Dictamen fou aprovat per quatre vots a favor i tres en contra del grup de CIU, el portaveu del qual Sr. Torres manifestà que es remetia a quant havien exposat en el ple celebrat l'any 1988. Quedant aprovat, per tant, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

El dia 14 de novembre de 1990 es publicà l'acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

L'article 30.4 del Decret 139/2007, de 26 de juny sobre els Símbols dels Ens Locals de Catalunya, disposa que: "Quan un municipi amb escut timbrat de corona mural modifiqui el seu tractament per raó del nombre d'habitants, d'acord amb el que disposa l'article 34 del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, la corona corresponent substituirà l'anterior sense cap altre tràmit que la seva anotació en el Registre d'ens locals de Catalunya".

Està previst que els municipis que en algun moment de la seva història han gaudit d'un tractament específic el puguin conservar al llarg del temps.

Aquest és el cas de Sant Feliu Sasserra i per això des que el senyor Xavier Cortada, aleshores regidor de cultura de Prats de Lluçanès, va comunicar a l'Ajuntament de Sant Feliu que en els documents de la concessió del títol de vila a Prats apareixia documentat el tractament de vila de Sant Feliu, anterior al de Prats, el consistori va demanar que es canviés el timbre de l'escut municipal.

L'última demanda va signada el dia 8 de juny de 2015 i des del Departament de Governació i Relacions Institucionals, vistes les observacions fetes el 16 de juny pel senyor Armand de Fluvià i Escorsa, conseller heràldic del departament, s'ha trobat justificada la condició de vila per al municipi de Sant Feliu Sasserra.

Publiquem alguns dels documents, recollits els darrers anys, que han servit per justificar des de l'Ajuntament la condició de vila a Sant Feliu Sasserra.