Aquest document,
que es conserva a l’Arxiu de la
Corona d’Aragó, és datat
a Barcelona el dia 13 de juliol de l’any 1599. El rei Felip II de
Catalunya-Aragó accepta l’estructura de govern del nostre municipi. Cal
remarcar que en aquest document es parla sempre de la vila de Sant Feliu
Sasserra, cosa que ens assenyala que la concessió d’aquest títol es va fer
abans del 1599 i és molt anterior al que
Carles II concedí a Prats de Lluçanès el 4 de febrer de 1681.
Capítols per lo bon govern de la
vila i parròquia de Sant
Pheliu Çacerra
Sti.
Phelicis Saserra
Nos Fhilippus[1],
Dei gratia, Rex Castella, Aragonum,
Legionis utrisque Sicilie, Hierusalem, Portugallie, Ungarie, Dalmatae,
Croatie, Navarre, Toleti, Valentie, Galletie, Mayoricarum, Hispalis, Sardinie,
Cordube, Corcica, Murtie, Giennis
Algarby, Algezira, Gibraltaris, Insularum Canarie, nec non Indiarum
orinetalium & occidentalium Insularum ac terre firme maris Oceani, Archidux
Austrie, Dux Burgundie, Brabantie, Mediolani,
Athenarum & Neopatrie, Comes Abspurgii, Flandrie, Tirolis,
Barchinone, Rossellonis & Ceritanie, Marchio Oristami, comes Goceani. Quia
Regalis favor tunc debet esse propentior & amplior cum justis
populorum supplicationibus implorator. Hys precipie que ipsorum populorium
comudum & viilitatem respitiunt hic est quod cumpro parte fidelium nostrum
hominum ville & parrochie Sancti Phelicius Çaçerra fuerun nobis oblata & inseriptis
humiliter presentable in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores
unus post aluim sercatim seguntur; Señor los Promens Sindict y Universitat y
singulars persones de la vila y parroquia de St Pheliu Çacerra del terme y lloctinentia
de Llussanès[2]
suppliqen a V. Magt sia de Son Real Servey concedir y atorgar los Privilegis en
y sobre los baix scrit capítols per lo bon govern de dita vila y parrochia y
dels poblats en aquella. Primerament suppliquen a V. Magt. li placia consentir
y hage de aquí al davant tres vehedors[3]
y administradors, sis de consell, un clavari[4]
y un mostaffas[5], los
quals sian annuals y que per çò lo dia los apareixerà dits singulars y
habitants en dita vila y parròchia se pugan juntar en lo lloch a hont decicaran
o fins assí se ha acostumat ab assistentia y entreueniment del loctinent de
Llussanès o lo Balle[6]
de dita Vila y tots, o, lo mayor part de ells fassen tres bosses y en la
primera insequlen[7] y
embolssen deu persones de bras mayor en l’altra segona altres deu de bras mitjà
y en l’altra tercera altres deu persones de bras menor que sian naturals y
pobladors en dita vila y parrochia o, si volrran nomenen les persones que·ls
aparexerà perquè fassen la dita insequlatio i de aquelles axí ensequlades en la
forma que baix se dirà sia feta extractio per a dits officis de vehedors y
administradors mostessaff, clavari y persones de consell ordinari. Plau a sa
Magt. Item que enseculades ditas trenta persones deu de quiscun bras enquiscuna de dites tres bosses quiscun any lo primer
dia del mes de janer se fassen deu rodolins[8]
ab cera dels de cada bossa ço és a quiscun rodolí un nom y assistint-hi y
entevenint-hi lo dit lloctinent o Balle per un minyó de set anys de la primera
bossa que serà del bras major, sia extret un rodolí y aquell obert lo qui.s
trobarà scrit en ell sia vehedor y administrador en Cap y després fassa lo
mateix de la bossa del segon y aprés de la del terç, los quals tres sian per
tot aquell any vehedors y administradors y tinguen las matexas preheminentias y
prerrogativas que consellers en altres viles y llochs tenen per a regir y
governar. Y feta dita extractio se’n fassa per a l·offici de mostassaff, ço és
en any de la bossa de Cap o primer y en altre any de la de segon y aprés del
offici del clavari ço és lo any que·s traurà mostassaff de la bossa de primer
sia tret de la bossa de segon y lo any que·s traurà mostasaff de la bossa de
segon, lo clavari sia extret de la bossa de primer y axí mateix sia aprés feta
extractio de dos de quiscuna bossa per a persones de consell ordinari de dita
vila y parrochia los quals axí extrets hajan de jurar en mà y poder del dit
lloctinent o balle de bé y llealment haver-se en llur offici y ningú dels
extrets puga recusar de acceptar-ho sots pena de haver-se desexir de dita vila
y parrochia y estar fora de ella per temps de un any. Entenent, emperò, que lo
qui serà extret per clavari haja de saber escriurer y si algú serà extret que
no sàpia scriurer sia extret altre perquè ningú pot ser clavari que no sàpia
scriurer. Plau a sa Magt. Exceptat que lo qui serà extret en algun de dits
officis no incórrega en la pena assí contenguda si tindrà just impediment lo
qual reste a coneguda del lloctinent de Llussanès y del consell de dita vila.
Item que quiscun any lo diumenge abans del dit primer dia de janer se junten
dits vehedors y administradors, clavari, mostassaf, sis de Consell y lloctinent
o Balle y regonegan ditas bossas y si faltaran en alguna de ellas algunas
personas que sian mortas y y insegulan, en lloch de aquelles entenent que los
del bras menor pugan muntar a segon y de segon a Cap perquè quant se fassa la
extractio sia lo número complit a quiscuna bossa. Plau a sa Magt. Item que lo
clavari que serà extret haja de cobrar y exhigir y guardar totes les pecúnies que
dels emoluments de dita vila i parrochia procehiran y provindran y pagar los
mals i carrech de aquella conforme per dits vehedors y administradors li serà
ordenat, lo qual haja de assegurar y donar fiansas y tinga obligació de donar
compte y rahó en lo offici de son any dins un mes aprés als vehedors y
administradors y Clavari novament extrets. Plau a sa Magt. Item que lo dit
mostassaf axí extret tinga poder y facultat de exercir lo dit offici per tot
son any y fer tot lo que lo mostassaph de la ciutat de Manresa pot y deu fer ab
tota jurisdictió y cohort necessària. Plau a sa Magt. Item que los dits tres vehedors, mostassaff y clavari y sis
persones de consell ensemps ab dit lloctinent o balle e la major part dels qui
representen tota la dita vila y parrochia y fassan Consell y pugan ordenar y
fer tot allò que per al bé de la vila y parrochia los aparexerà convenir com ha
terusit plen poder y tinga lo que ells
faran y ordenaran tanta forsa com si tota la vila juntada ho hagués fet y en
cas de parietat de veus prevalga la part que serà lo vot del lloctinent o balle
y que·s pugan convocar tantas voltas com volrran y tractar los negocis comuns.
Plau a sa Magt. Item que totes les dites persones de consell que són dotze ab
lo lloctinent o balle sempre que sian cridadas a consell a Consell (sic) hagen
hacudir sots pena de tres lliures acquesidores la meytat a V. Magestat y
l’altra mitat a la Bossa
comuna de dita vila, salvant just impediment. Plau a sa Magt. Ab que la pena
sia tantsolament de vint sous. Item que lo dia se farà dita ensequlatio primer
los qui aquella faran pugan assignar y
tatxar salaris als dits vehedors y administradors y al clavari, lo que·ls
aparexerà y després dits vehedors ab llur consell y interventio del Balle o
lloctinent pugan sempre que volrran augmentar y disminuir aquells y als qui
no·s senyalarà ara salari pugue en sdevenidor dit Consell senyalar y després
augmentar y també puguen ordenar quant vullen aporten insignia dits vehedors y
administradors y que lo dit mostassaph aporte vara verda com en altres parts és
acostumat. Plau a sa Magt. Que la primera tatxa de salari se farà per als
vehedors o administradors se fassa a coneguda del futuro lloctinent general lo
qual en assò procehirà conforme las entradas y exidas de dita Universitat y lo
mateix se fassa quant se tractara de augment de dit salari. Item que puguen
dits vehedors cridar en ditas extractions y consells que tindran del dit
lloctinent o balle aquell que volrran y tingue dit lloctinent dotze sous per
cada volta assistirà y per decretar los actes faran. Y balle vint sous només.
Plau a sa Magestat, moderant la quantitat de dotze sous per al lloctinent en
summa de sis sous tantsolament y la del Balle en suma de quatre sous. Item que
tot lo que la major part del dit Consell farà o ordenarà per lo bé comú y
públich de dita vila y parrochia se haja de posar en executió per dit
lloctinent o Balle y mostassaff segons tocarà a cada hu y en renitentia llur o
puguen dits vehedors executar. Sa Magt. és servit que de la denegatió de Justítia
se´n recórrega al Real Consell. Item que los qui seran extrets vehedors y
administradors un any, de dos anys no puguen concórrer a dit offici y axí
mateix de l’offici de mostassaff y clavari. Plau a sa Magt. Item per quant dita
vila està edificada en terra aspra y lluny de altres viles y llochs y perquè·s
puga millor guardar de pestas y altres mals, supliquen a V. Magest. li plàtia
consentir y atorgar a dita vila y parrochia que puguen tancar-se ab muralla o
altrament, de tal manera que per portals se haja de entrar y exir en aquella.
Plau a sa Magt. Item perquè dita vila puga fer dita muralla y pagar salaris y
sustentar los càrrechs y mals ordinaris y extraordinaris de aquella supplique a
V. Magestat sia de son Real servey consentir-los que puguen tenir lo piló de
carniceria, fleca, taverna y forn de destret y arrendar aquella quiscun anys al
mes donant en lo encant públich ab prohibitió que altres no puguen tallar
carns, vendrer pa ni vi ni courer pa sinó aquells a qui seran arrendats sots
les penes a dit consell ben vistes y segons ells ordenaran. Plau a sa Magt. ab
que la carniceria, taverna, fleca y forn no sian de destret. Item que puguen
dits vehedors y administradors y demés persones de Consell imposar sises y
impositions sobre pa, vi y altres coses y mercaderias fins a dos dinés per
lliura per lo comprador y altres dos per lo venedor y arrendar aquella en lo
modo y forma que ells ordenaran. Plau a sa Magestat ab que la dita impositio se
fassa ab la forma ordinària y per temps de vint anys, reservant-ne lo quint[9]
per a sa Magt. y que de sinch en sinch anys ne hagen de donar compte a l’offici
de mestre Racional. Item que ningú de dites dotze persones de Consell puga
arrendar ninguna dites coses ni fer fiansa en aquelles durant llur any. Plau a
sa Magt. Item que pugan tenir botiga de blat per als pobres de dita Vila y
parrochia segons que en altres viles és acostumat. Plau a sa Magt. ab que la
compra dels blats per a la dita Botiga se fassa de dinés de la Universitat , tot frau
cessat. Item que li pàssia confirmar confirmar (sic) y de nou concedir a dita
vila y parròchia lo privilegi y facultats a ella concedits per lo sereníssim
Rey don Juan[10] de
catorze de maig, any mil quatre-cents setanta y sis de poder tenir mercat en
dita vila quiscun dimecres de l’any y que tots los anants y venints y estant en
aquell franguiats y no puguen ésser presos per deutes civils. Plau a sa
Magestat se fassa la dita confirmatió del dit privilegi. Item suppliquen a V.
Magestat sia de son Real Servey manar concedir a dita vila que tingue y puga
tenir fires dos voltes lo any ço és la una lo dilluns ans de la Assensió de nostre Señor
y l’altra lo dia de sanct Thomàs Apòstol y que dos dias abans y dos aprés los
qui vindran estaran y s’entornaran sien guiats y no puguen ésser presos per
deute civil algú. Plau a sa Magt. que·s puguen tenir les dites fires y quant
als que aniran a la celebratió de elles se observe lo que·s fa y està provehit
en la ciutat de Manresa que és cap de la vegueria hont també se acostumen dos
voltes lo any de celebrar fires, y tot assò se demana a V. Magt. sens prejudici
ni derogatió dels altres privilegis al terme de Llussanès concedits. Plau a sa
Magt. Fuimus [...] per singulares ac probos homines dite ville & parrochie
Sancti Phelicis Sacerra supplicatum [...] predicta omnia & singula in supra
dita supplicatione contenta vobis dictis singularis ai probis hominibus dicte ville
& parrochie presentibus & futures concedere & impartiu degnaremur.
Nos Itag__ (?) animadvertentes supra dictam supplicationem que vifa (?) &
recognita fuit per nobilem & delectum consiliarium nostrum Ludovicum a
Peguera V. I. D. ex cuies relatione nobis constitit atg~ constant pro bono
regimine dicte ville & parrochie & illius singularium expedire, carum supplicationibus
inclinati omnia & singula in pre insertis capitulis & corum & corum
quo libet contenta juxta decretationes & respontionem in calu inserte
supplicationis dicte ville & parrochie & eius singularibus presentibus
& futuris concedere decrevimus pro
vc. per presentem de nostra certa scientia et consulto concedimus, laudamus
& approbamus de nostre regie concessionis munimine & presidio roboramus
aux touta temog~ nostra Regie inter possimus pareter & decretus casaria
illustribus spectabilibus venerabilibus & magnificis dilectes consiliarys
[...] quibusen~ locum tenentibus et
capitanis generalibus nostris in dictis nostris regnis Aragonum & Valentie
et Principatu Cathalonie & comutatibus Rossillonis & Ceritanie
Cancellari vicecancellario Regenti cancellariom doctotibus nostres Regie Audientie
regentes offtius nostri generalis gubernatoris & gerentibus vices eiusdem Bajulis
generalibus & procuratoribus Regÿs net non prochonotario nostro & eius
locumtenenti vicarÿs Bajules subvicarÿs & subbajules, algutzerÿs virgariis
portarÿs ceteris.g~ quibusereng offitialibus nostris in dictis nostris regnis
Principatu & comutatibus constitutis [...] constituindis et corum
locatenentibus seu offitia ipsa gerentibus presentibus & futuris precipimus
& gebemus ad incursum nostres Regie Indignationes jubemus ad incursum
nostres Regie indigationes & [...] florenorum auri Aragonum mille nostris
inferendorum cranÿs preinserta & omnia & singula in dictis capitulis
& corum quo libet contenta juxta decretationem & respontioriem
predictam vobis dictus singularibus & probis hominibus dicte ville &
parrochie teneant firmeter &
observent actinere & observari inviolabilitir fariant per quos decet
cautifeues agere furmie permutiere alequa ratione seu causa [...] offitrale & subditi nostri preterfre
& indignationis nostre. In cursum [...] preappositam [...] ecutarie. In
cuius rei testimonius presentem freri jussimies nostro Regno comuni sigillo quo
nostri locumtenentes et capitanei generales presentis Principatus Cathalonie
& comutatus Rossillonis & Ceritanie [...] quia in promptu nonest
sigilum Regium Comune. [...] in nostra civitate Barchinone die decimo tertio
mensis july anno a nativitate domine millesimo quinquentesimo nonagesimo nono.
Regnorum nostrorum anno secundo.
Yo
el Rey
[...] Rex mant.
mihi don Petro Franquesa visa per Covarrubies vicech. Sabater Regente [...]
Fontanet pro generali thefo. & me conservatore signalem.
[1] Felip II de
Catalunya-Aragó (Felipe III de Castella). Nascut a Madrid l’any 1578, començà a
regnar l’any 1598.
[2]Consta un primer sotsveguer del Lluçanès entre
els anys 1176 i 1187. L’any 1396 s’intentà crear la sotsvegueria, però els senyors de la
baronia del Lluçanès s’hi oposaren. El 1449 la reina Maria, muller d’Alfons el
Magnànim, donà un privilegi de creació de la sotvegueria i nomenà un sotsveguer,
amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la
part de Manresa. L’any 1455 Joan II l’anul·là. De nou s’intentà crear la sostvegueria
els anys 1474 i el 1491. La creació definitiva es va fer l’any 1611 i la seva
cúria s’establí a Sant Feliu Sasserra.
[3] El veedor era un inspector públic municipal
encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspecccionar
les diverses oficines i obradors. (GEC)
[4] Funcionari de l’administració municipal
gremial i baronial catalana responsable de les finances. El clavari municipal
controlava el cobrament d’impostos i la direcció dels afers financers. (GEC)
[5] Funcionari
municipal propi d’algunes poblacions de la corona aragonesa que tenia al seu
càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a
la venda del pa, el vi, l’oli i les robes, sancionar els infractors, comprovar
en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus, i
vetllar per les obres fetes pels particulars en llur cases.(GEC)
[6]Administrador al servei d’un
senyor territorial, en nom del
qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de
caràcter econòmic.
[7] La insaculació és un
procediment d’elecció, anomenat també de
sac o de sac i sort, pel qual el
nom de les persones idònies per als càrrecs era col·locat, en rodolins, en unes
bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació i
resultaven elegits els primers extrets. (DLC)
[9] Cinquena part dels ingressos municipals que alguns municipis catalans,
d’acord amb els termes de llur cartes, pagaven a la tresoreria reial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada