HISTÒRIA I SOCIETAT


"la mata del jonc ha aquella força que, si tota la mata lligats ab una corda ben forts, et tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l'arrencaran, ne encara con gaire més s'hi prenguessen, e si en llevats la corda de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de vuit anys que sol un jonc hi romandrà.»


Història, vida i costums de la vila de Sant Feliu Sasserra i d'altres indrets de la Catalunya Central.

diumenge, 23 de febrer del 2014

LA REINA MARIA CONCEDEIX A LA BARONIA DEL LLUÇANÈS UNA SOTSVEGUERIA AMB CÚRIA A SANT FELIU SASSERRA I PERAFITA


Perpinyà 5 de juliol de 1449.


[…] Nos maria Dei gratia Regina Aragonem, Siciliae, citra er ultra forum, Valentiae, Hierusalem, Ungariae, Majoricarum, Sardiniae et Corsicae, Comitissa Barchinonae, Ducisa Athenarum et Neopatriae, ac etiam Comitissa Rossilionis, et Ceritaneae, locum tenens generalis Serenissimi Dni. Regis viri et Domini nostri charissimi. Quia vos fideles nostri homines baroniae Luçano Vicensis Diocesis circa commodum et honorem Regios ac reipublicae ipsius baroniae tranquillum statum, utilitatemque laudabiliter ut convenit intendentes nonnulla  coram Magestate nostra in modum supplicationis obtulistis capitula continentiae istiusmodi:

Molt alta, é molt exellent Senyora: A vostra Real Magestat així com á font de totas gracias devotament recorrents los hòmens de la Baronia de Lluçà del Bisbat de Vich humilment supliquen a aquella sie de sa mercè, que per benefici, e direcció de la jsuticia, e repòs dels pobleÿts en la dita baronia, e encara per conservació, e augment de la jurisdicció del Sr. Reÿ li plàcia consentir, e atorgar en privilegi perpetual los Capítols següents: E primerament com la dita Baronia que és en part sotmesa a la Vegueria de Manresa per set llegües, la qual Vegueria és lo Cap, e principal de la dita Baronia, e per ço quant delictes o maleficis se cometan en los tèrmens de la dita Baronia los Veguers de les dites Vegueries ni hi provehexen, ni provehir poden així prest com seria necessari com lo cas requer, des que segueixen grans danÿs als hòmens de la dita Baronia, e periclitació de justícia, ultra que molts dels membres de la jurisdicció criminal que és del Sr. Reÿ per ésser maltinguda aprés és per lo Senyor de la dita Baronia ocupada en gran danÿ e perjuij de la dita jurisdicció Reial. Per tant, los dits hòmens supliquen a vostra exellensie de sa mercè vulla consentir, e atorgar a aquells en privilegi perpetual, que en la dita Baronia hage d’ací avant Lloctinent de les dites Veguerias depenent de cascuna de aquellas sagons cascuna jurisdicció ha en la dita Baronia, e térmens de aquella, atés majorment que los dits Veguers han ja acostumat fer, e tenir en les dites Veguerias Lloctinent en llur absència. Plau a la Senÿora Reÿna.

 [...] E com sie veritat que los dits Veguers, moltes e diversas voltes citan molts per pau e per treva, e per bandejament, e aprés procehexen a publicació  dels dits querelats solament en los caps de les dites Vegueries no feta intimació o notificació alguna de la dita publicació en la dita Baronia, e voltes, e molt sovint se segueix que los dits gitats e gitats de pau e de treva se vénen a recullir en la dita Baronia, e aquí són receptats per los poblats en aquella, ignorants aquells tals ésser bandejats, e gitsts de pau e de treva, e per la dita rahó los dits Veguers, e cascun d’ells segons aquí lo cas se pertanÿ, o mesa astusiosament la dita intimació en la dita Baronia fan procés de fautoria als dits hòmens, e per aquell en via de composició, e en altra manera extorquexen de aquells diversas quantitats de pecúnia, en tant que quasi han portats los dits hòmens a total perdició, e exangament de llurs pròpias substàncies, per tant ab quanta humilitat podan los dits hòmens supliquen a Vostra Exellensie sie de sa mercè consentir-los en privilegi que d’ací avant los dits Veguers hagen o sien tenguts com lo cas ocorrerà, fer publicació, e intimar ab veu de cirda los dits bandejaments, o gitaments de pau e treva en lo lloch de S. Feliu Çaserra quant per lo Veguer de Manresa se publicaran, e quant per lo Veguer de Vic en lo lloch de Perafita, e si los dits Veguers açò no volran, o cessaran fer, no puxen, ne sie a ells lícit en alguna manera procehir contra los hòmens de la dita Baronia per fautoria, o receptament de bandejats, nec altres; entès, emperò que la dita publicació se fassa a cost e missió dels hòmens de la dita Baronia. Plau a la Senÿora Reÿna.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada